Arriba setmana santa i començo a maquinar en algun projecte d'aquells que fa temps hi ha al "tinter d'idees personals". L'Edu va a passar uns dies al camp base de la vall de Benasque i això em fa saltar el xip d'un d'aquests projectes que estava en "stand by": unir el mar que tinc a la vora de casa amb el cim més alt del Pirineu, és a dir, unir els zero metres amb els 3.404 m de l'Aneto. Fa uns anys, quan encara no practicava bicicleta de carretera, la idea era fer-ho amb la bicicleta de muntanya. La facilitat que dóna l'asfalt, però, va fer que em decidís pels pneumàtics de 25 mm. Així doncs em vaig posar a triar l'itinerari que recorreria carreteres secundàries i pistes asfaltades amb algun tram de nacional inevitable.
Preparo les alforges amb sac de dormir, aïllant, carmanyola, roba de recanvi i de muntanya, estris de recanvi i la càmera fotogràfica. Les botes, piolet i crampons les vaig deixar a l'Edu que les prendria amb la furgoneta. El dia abans de marxar poso pneumàtics més gruixuts mixtes per poder fer algun tram de pista. Tot a punt per començar.
La Marta m'acompanyava a la platja del Miracle de Tarragona, des d'on arrencava a les 8,45h del dimecres 1 d'abril. El temps, esplèndid, amb un cel ben blau i una temperatura fresqueta que convidava a pedalar, semblava que havia d'aguantar uns quants dies. Començo a donar pedalades recorrent la platja i creuant Tarragona per agafar direcció als Pallaresos, la Secuita, Vallmoll i la Masó, on m'he d'aturar per una punxada inesperada. De fet ja em va bé perquè començava a tenir una mica de gana, així que vaig aprofitar per fer un mos. El pneumàtic del darrera comença a rascar amb el quadre i m'hauré d'acostumar al sorollet que genera. Aprofito per reparar la càmera punxada i arrenco de nou cap a Picamoixons, la Riba i Vilaverd. Aquí vaig anar a buscar la carretera antiga cap a Montblanc, on hi ha algun tram de terra.
Arribo a Montblanc i la punxada m'ha fet enderrerir una mica ja que necessito una mica més de pressió per rodar millor. Paro a visitar al David Xixonenc que em regala una de les seves barretes energètiques Xixo Power. Gràcies nanu, són collonudes!! Arribo a l'Espluga de Francolí a temps per aturar-me a la botiga del GR-171, on entrava a posar més pressió al pneumàtic i a comprar una càmera de recanvi. Al posar més aire la roda del darrera comença a rascar més al quadre, amb la qual cosa vaig frenat, i només sóc a l'Espluga. Mirem de fer alguna cosa però poc es poc fer. Queda clar que no puc anar amb aquest fregament, per vàriers raons: anar frenat amb bicicleta és molt incòmode, i per altra banda el pneumàtic s'ha començat a menjar la primera capa de carboni del quadre, sense contar les 4 punxades consecutives que vaig patir de tornada a Alcover.
Davant d'aquesta situació decideixo abortar el projecte i anar a la botiga a canviar els pneumàtics. Resulta que les càmeres que portava eren massa petites pels pneumàtics massa gruixuts, i cada vegada que inflava i arreglava la punxada, la càmera petava per la vàlvula. El mateix Xavi m'anima a continuar l'endemà. Faig balanç del què suposava haver perdut gairebé una tarda i decideixo continuar l'endemà des d'on ho havia deixat.
Salut
pep
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada