Fa dies que vaig rebre la proposta per part de l'AEM (Associació Excursionista Montmell)de realitzar una volta en bicicleta per la zona del pantà d'Utxesa. El tema principal: gaudir de la floració dels arbres fruiters que hi ha a la zona. Quedem al punt f'informació del pantà sobre les 9 del matí. Allí començarem a pedalar un grup força nombrós de 24 persones, que amb les jaquetes de colors llampants harmonitzàvem, a la nostra manera, amb les tonalitats rosades/violàcies de les flors dels fruiters. 
Les primeres pedalades les realitzem per la vora del pantà del Secà i el canal de Seròs fins al cementiri de Torres de Segre, on agafem direcció a l'ermita de la mare de Déu de Carrassumada. Amb la primera pujada del dia algunes jaquetes comencen a fer-se un lloc a les butxaques dels maillots. Després de la foto de grup i les vistes esplèndides que tenim des de l'ermita girem cua i continuem cap a la vall del Secà on podem veure les restes d'unes salines formades pel propi pantà.
D'aquí, després d'una breu pujada, arribem a un dels miradors del pantà d'Utxesa, des d'on quedem comletament envoltats d'aigua i terra (al'estiu ha de ser un bon cau de mosquits tot aquesta zona...). Anem a buscar el pas de la pleta del Mariano per tornar al punt d'inici. De moment la calitxa que hem anat trobant no ha deslluït els fruiters que mostren la seva floració amb l'orgull que els caracteritza, donant-nos una lliçó de biologia que ens deixa amb la boca oberta. La veritat és que els colors que anem empassant per les retines són cada cop més potents, fins al punt d'arribar al color fucssia.
Esmorzem una mica per continuar pel canal de Seròs en direcció a Aitona. L'espectacle de colors és cada cop més aufanós i fa que parem cada centenar de metres a fer fotos. Sembla com si mai haguéssim vist un presseguer florir... Creuem el Segre i realitzem l'ascenció a l'ermita de St Joan de Carratalà, des d'on gaudim d'una panoràmica del riu i els camps esplèndida (no se m'acudeixen més adjectius per descriure el paisatge). Baixem a Aitona i continuem per pista asfaltada fins a l'inici del recorregut.
He tingut una breu però interessant, com sempre, conversa amb la meva "Orbea", i és que a ella cada cop l'emociona més aquest tipus de sortides que donen ales a la imaginació, a la espiritualitat que tots portem dintre, i que en definitiva fan que tot plegat valgui la pena viure en aquest MÓN!
Una jornada excel.lent amb una companyia immillorable. Per fi he pogut pedalar amb gent que tan sols coneixia de xerrades i/o per part d'algun familiar. Un plaer i ja podeu comptar que hi tornaré.
Salut
pep
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada