LES ERMITES DE CARDÓ

Diumenge tenim ganes d'estirar les cames, així que decidim arribar-nos a la vall de Cardó per fer la ruta de les seves ermites. Els monjos carmelitans es van instal.lar en aquesta vall feréstega i desconeguda al s.XVII, i degut a la remota situació del lloc van escampar unes quantes ermites de peregrinatge, algunes força inaccessibles però en indrets d'una bellesa singular. També hi trobem alguns raconets naturals de gran bellesa, com veurem a l'explicació. 

menjadores a St Trinitat

Comencem la ruta al monestir de Cardó, convertit en balneari gràcies a la Desamortització de Mendizábal a finals del s.XIX. Recorrem un tros de carretera avall fins a trobar l'entrada del senderó que ens ha de pujar en breu recorregut fins a l'ermita de la Santíssima Trinitat, on encara resten vigents les menjadores de bestiar amb els seus noms propis, ja que aquesta feia de cavallerissa del monestir. Continuem pel senderó empedrat fins arribar a l'ermita de Sant Àngel, ben guardada per la muralla feta de pedra que l'encercla. D'aquí continuem pujant pel senderó que ens durà al portell de Cosp. Bona panoràmica de la vall de Cosp.

camí empedrat dels Frares
cap a St Àngel

Seguim el senderó en direcció a la cova lluminosa, ressegint el peu de la paret rocosa. El senderó està ben marcat però la sensació de poder perdre't en qualsevol moment és ben viva. Arribem a la cova lluminosa que apareix com per art de màgia, mostrant tot el treball realitzat en pedra seca per poder accedir a la part de dalt, que és on ens hem de dirigir per continuar la ruta. L'indret bé val una parada per assaborir l'entorn, des d'aquí es gaudeix d'una fantàstica visió de les serres de Pàndols, Cavalls i Ports de Beseit amb el Caro i les seves antenes ben visibles, així que aprofitem per fer el primer mos del dia. Pugem pel senderó que revira fins a la part superior i el continuem cap a la roca foradada (sort que hem girat el cap perquè ens quedava a l'esquena i no l'haguessim vist...).

ermita de St Àngel

Hi pugem a fer un cop d'ull i girem cua per retrobar el senderó que ens portarà fins a la barrancada de St Roc, des d'on arribem a l'ermita del mateix nom. Aquí trobem la font de la Ronya que segons diu la tradició la seva aigua té propietats curatives per a la pell (al vespre comprovarem que potser té una mica de raó aquesta dita). Continuem barranc avall per enmig d'una boscúria preciosa i molt ufanosa fins arribar a la font del Prior, que baixa seca. El canvi de paisatge s'agraeix, no sembla que siguem al mateix lloc d'on hem començat uns km enrera. Pel mateix senderó arribem a l'ermita de St Josep que ens ofereix una raconada excepcional amb un brollador d'aigua genial.

Cova Lluminosa

Tornem al senderó per unes escales tallades a la pedra i arribem a una cruïlla vigilada per uns xiprers enormes. Deixem a la dreta el senderó que baixa al monestir i continuem per l'esquerra en direcció a l'ermita de St Simeó o més coneguda com" la columna". Pugem per la part del darrera i arribem a dalt l'ermita per una escales que hi donen accès. Particularment és una de les ermites que m'han agradat més de totes les què he vist, no tan sols d'aquesta vall sinó en general. És increïble veure com se les van arreglar per poder construir unes parets i una teulada en aquest lloc tan inaccessible. Gaudim de les vistes de la vall de la Columna i girem cua fins a trobar l'entrada del senderó que ens ha de portar a l'ermita de St Onofre i la font de l'Argelagar.

ermita de la Columna

St Onofre és una altra d'aquelles ermites que està situada en un indret estratègic de la vall, des d'on gairebé es controla qualsevol accès a Cardó. Continuem pel senderó en baixada i arribem a la font de l'Argelagar que ens deixa amb la boca oberta, realment una obra d'ingenieria espectacular custodiada per un parell d'alzines impressionants. Seguim el senderó avall fins a la pista de Tivenys, que agafarem a l'esquerra fins a trobar una fita a mà dreta que indica un senderó en baixada... Arribem al fons del barranc i seguim el senderó que el remonta fins a l'ermita de St Bernat o cremada. La vegetació hi és molt densa i al sol li costa penetrar el fullam de les branques. 

font de la Ronya, St Roc

Continuem amunt i arribem al coll de Murtero on retrobem la pista forestal que va de Cardó  a Tivenys. Fem una segona parada en una roca per fer un mos i gaudir dela vall que s'estén davant nostre. Tornem a buscar el senderó indicat amb una cruïlla de fusta i agafem direcció a l'ermita de Sta Anna, on arribarem en uns 30 minuts de baixada constant, i on la vegetació i el paisatge tornen a canviar. Aquesta ermita és la més ben conservada. La teulada no està esbotzada i el terra hi és del tot consistent. Bones vistes del monestir des d'aquest punt. 

font de l'Argelagar

Retornem al senderó i el continuem avall cap al monestir passant pel costat de les restes de la muralla pedregosa que oferia protecció al monestir després de la seva creació. En aquest tram haurem d'anar amb compte al creuar el barranc ja que el senderó hi és força malmès. Arribem de nou al monestir i pugem a l'ermita de Sta Teresa, on hi ha un dels punts de recolliment d'aigua que baixa de les diferents barrancades de Cardó.

Finalitzem l'excursió després d'unes quantes hores de passejar per aquest indret que ha sabut preservar el seu caràcter "salvatge" e inhòspit. Segur que la seva visita no ens deixarà indiferents. 

Salut

pep