Sortida espontània. Em truca en Xavi per fer una escapada amb esquís. Quedem a Montblanc amb la Imma i la Roser. Arribem a Andorra i la creuem fins a Pas de la Casa. Deixem la furgo i preparem el material per iniciar l'ascenció al pic Negre d'Envalira. Comencem remuntant la barrancada de les Abelletes i comença a xispejar. Més o menys a l'alçada de l'estany es gira una ventisca amb neu de cara que ens fa aturar i posar les jaquetes. Sembla que aquesta situació meteorològica en té per estona, cosa que ens fa canviar de plans. Girem cua i ens dirigim cap al veí pic de Pedrons.
Flanquegem fins la base del pic i agafem les traçades que pugen per la ruta normal. La neu no està massa transformada i si el temps continua així podrem gaudir d'una bona baixada. Arribem a l'ombro N del pic des d'on ja es veu la part final de l'ascenció. 10 minuts més tard arribem a la carena que dóna forma al cim. Deixem els esquís i ens arribem al cim amb una carenejada de 5 minuts.
Els nñuvols i la grisor no han acabat de marxar del tot però les vistes i la sensació d'alçada ens donen la benvinguda al cim de Pedrons, de 2.714 m, que tot i no el punt més alt de la zona del Pas de la Casa, potser sí que gaudeix d'una panoràmica excel.lent cap a la resta de carenes i cims propers. Una ascenció molt senzilla però amb molt ambient alpí, sobretot a la seva part superior. Gràcies per la companyia noi i noies... Tornarem a coincidir.
Salut
pep
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada