LE GRAN BALLON I EL BALLON D'ALSACE

últims 2km al Gran Ballon

Ens trobem de viatge pel centre d'Europa, concretament entre els departaments de Haut-Rhin i l'Alsàcia, on hi trobem la zona dels Vosgos, un paradís de verdor, granges, tranquilitat i carreteres molt poc transitades on es pot gaudir del cicloturisme al 100%. La connexió entre els poblets està perfectament dissenyada per entre els vessants de les muntanyes i els colls que separen valls on no s'avaba mai la frondositat dels boscos (d'aquí el nom de la regió).

Aprofitant que estem per la zona trobem 2 tardes per realitzar l'ascenció als dos colls més mítics i que han vingut donats per la presència del pas del Tour de França: el Gran Ballon i el Ballon d'Alsace.

indicadors a le Markstein

La primera la realitzem des del coll on trobem les granges de Markstein. Deixem la furgo i ens preparem per l'ascenció de 7 km al cim de le Gran Ballon (1.325 m). Els 5 primers km no són gens durs (rampes del 2-3%). Els 2 últims km dibuixen una Z amb rampes del 8-9% fins arribar al coll, on ens retrobem amb la cervesa ben merescuda. Molt ambient ciclista i una tarda estupenda amb vistes excepcionals a la conca del Rin al seu pas per l'Alsàcia, i cap a l'altre costat vistes inacabables sobre les muntanyes que configuren els Vosgos. Llástima de la brumera que hi ha a l'horitzó perquè un panell ens dibuixa la forma dels Alps a la llunyania, que haurem d'imaginar. De baixada aprofitem per arribar-nos al llac de la Lauch i tornada a pujar a le Markstein.

vistes sobre l'Alsàcia des
del Gran Ballon

arribant al Ballon d'Alsace

La segona ascenció la realitzem el matí que ha fet més bonança. Aprofitem per deixar la furgo a St Maurice sur Moselle on ja trobem l'indicador de 9 km al Ballon d'Alsace. Aquesta pujada, més dura que l'anterior transcórre per enmig d'un bosc amb ombra, la qual cosa s'agraeix quan la calor és més intensa. De totes maneres tenim sol però l'aire és fresquet. Durant la pujada anem trobant panells indicadors amb info sobre la pujada, la qual no supera el 7%. Tot i així és molt constant i amb un asfalt molt acceptable. Arribem al coll a 1.165 m i l'aire és gelat. Me n'adono que m'he deixat la jaqueta a la furgo, així que tocarà passar una mica de fred. Jo tinc ganes de més i baixo uns 7 km cap a la banda de Sewen, fins al llac d'Alfeld, el primer que trobo a la baixada i que curiosament està mig buit. Giro cua i remonto de nou aquesta vessant més dura, amb rampes que oscil.len el 9-10%. 

Arribo a l'alberg amb un bon esforç i compartim una cervesa. L'ambient ciclista es fa més evident aquí, és un no parar de gent amb la bicicleta (de carretera i ciclorutista). Enmig de l'aire gelat desfem el camí de pujada cap a St Maurice sur Moselle satisfets d'haver pujat als 2 colls més mítics dels Vosgos i agraïts per la benevolència meteorològica, que ens ha ben acompanyat durant aquests últims dies.

  

Salut

pep

ANSOVELL: SANTUARI DE BOSCALT

Ens trobem de baixada del Pirineu francès i decidim fer parada a Arsèguel, que tot i no haver-hi la trobada internacional d'acordions ens sorprèn gratament per la seva bellesa. Tot i així, fent una volta pel poble, gaudim d'una melodia que surt d'un portal. Un veí està fent sonar el seu acordió. Aquest fet ens posa la pell de gallina... Ens han comentat que a dalt a la vall hi ha el poblet d'Ansovell, on s'hi troba el Santuari de Boscalt. Així doncs, l'endemà al matí, entre la fresqueta ens hi dirigim.

Ansovell

La sorpresa és molt grata ja que el poblet i la bellesa de l'entorn ens deixen bocabadats. El sol ja ha sortit aquí dalt i la temperatura és ideal. Darrera nostre tenim la gran muralla natural de la serra del Cadí. Agafem un corriol que surt de la part superior del poble, darrera l'església, i que està indicat amb un pal i una banderola. Anem pujant, primer per bosc ombrívol més tard per prats d'alçada que ens deixen veure bona part del pirineu de la Cerdanya i d'Andorra.

Trobem una darrera cruïlla i continuem recte en direcció a Boscalt, deixant a la dreta el GR-150 que porta fins a Lletó i la Seu d'Urgell. Ens trobem al mossèn encarregat del què queda del santuari i ens explica una quantes anècdotes, la restauració, la propietat del mateix santuari i una mica d'història. Sempre que viatgem ens trobem amb moments entranyables com aquest. 

Del santuari es pot anar també cap a la part de la Cava, el Querforadat i Estana, que conformen la única zona poblada a la cara N del massís Cadí-Moixeró. Un paratge idíl.lic on perdre's durant un matí de tardor... La tornada la fem per la pista que arriba al poble en 2 km.

Salut

pep

LA RUTA "REIAL": 3 MONESTIRS / 3 COMARQUES

Reial monestir de Santes Creus

Fa uns anys havia realitzat la ruta del Cister amb bicicleta de muntanya, seguint els triangles vermells característics que marquen el recorregut. Em faltava, doncs realitzar la mateixa ruta per asfalt, resseguint els tres monestirs de l'orde del Cister i les tres comarques on es troben enclavats (Alt Camp, Conca de Barberà i les Garrigues). La visita als 3 monestirs ja l'he realitzat en altres ocasions, així que em dedicaré senzillament a enllaçar-los... El títol del post fa referència al fet que als 3 monestirs cistercencs s'hi troben enterrats reis i reines catalanes com Jaume I, Pere el Gran, Jaume II o les reines Violant d'Hungria i Blanca d'Anjou, entre altres.

Reial Monestir de Poblet

Començava a Alcover en direcció a Vilaverd (aquest tram no m'agrada gens!!). Per arribar a Montblanc faig servir l'antic traçat de la carretera, que tot i que hi ha un tram de terra es pot passar perfectament amb els pneumàtics de carretera. Com sempre paro a contemplar la muralla i el pont romànic de la ciutat medieval per excel.lència de la Conca de Barberà. Continuo cap a l'Espluga i d'aquí pujo a Poblet per la ruta normal. Faig una parada a l'ombra a l'entrada del monestir. Tot i que no fa calor el cel amenaça xafogor intensa, però el sol no brilla amb intensitat i s'agraeix.

Reial monestir de Vallbona
de les Monges

Torno a l'Espluga per les Masies i vaig a buscar la carretera de Senan (658 m), el primer coll amb entitat de la ruta que separa les serres de Vilobí i el Tallat. Sembla que els núvols que ens emparaven fins al moment decideixen anar de vacances i el cel s'obre deixant un sol esmorteït però brillant que em comença a deixar rastres de suor a la cara. Arribo al coll i gaudeixo de la vista que hi ha cap a la Conca mentre baixo cap a Senan. Vorejo el poble per sota i continuo pujant i baixant fins als Omells de na Gaià, un poblet preciós enganxat a la carena de la muntanya. La carretera, sense trànsit gairebé, volteja el poble per la part superior i on s'arriba a un encreuament amb la carretera i 3 pistes. Agafem la que està asfaltada i indicada cap a Vallbona, que recorre la part mitja de la serra de les Monges fins arribar gairebé a la carretera LP-2335. Aquí giraré a l'esquerra encara per pista asfaltada fins al poble passant per Sta Llúcia, una ermiteta que hi ha a la riera de Maldanell.

"Estimaocells" de Vallbona

M'arribo a la plaça on hi ha la font i aprofito per fer fotos i omplir el bidó. La calor comença a sufocar i més val anar carregat d'aigua, tot i que el què ve més de gust és un bon "xampú" de taronja... Surto a buscar la carretera que a la dreta puja a Rocallaura i al Cap del Coll (700 m). La pujada no és forta però la calor sembla que afegeixi un bon % a les rampes que ja hi trobem. A la sortida de Vallbona trobem el desviador cap a Nalec, on hi ha una parada amb els "Estimaocells", una molt bona pensada...!! Arribo al coll on hi ha la cruïlla que porta al santuari del Tallat. Segueixo en direcció a Solivella, on arribo després d'una ràpida baixada. A Solivella agafo la carretera de Sarral a l'esquerra, i arribat a un collet giro a la dreta per la pista asfaltada que porta a Pira i Barberà de la conca.

Montblanc

Són vora les 13:30h i la calor i la gana ja fa estona que em van temptejant. Decideixo fer el tercer coll del dia, el coll Roig (540 m) i baixar a Cabra del Camp, on per sorpresa em trobo amb els bars tancats. Em veig obligat a arribar al Pla de Sta Maria, on per sorpresa enganxo el mercat setmanal. Compro 2 plàtans i un préssec. La intenció és arribar a Santes Creus i menjar alguna cosa més sòlida. La fruita em senta de conya. Agafo direcció al Pont d'Armentera, aquesta immensa recta que sembla que no s'acabi mai avui se'm fa curta, deuen els sucres de la fruita... Al Pont giro a la dreta i arribo a Santes Creus en 10 minuts amb una fam considerable. 

Reial monestir de Poblet

Faig parada de 30 minuts al bar del Mig, amb un tracte excel.lent per part de la Marta i el Pau. A les 15h carrego bidó i continuo cap a Vilarodona, des d'on decideixo anar cap Alió i Valls pel lateral de la carretera (faré molta més via que passant per Bràfim i Nulles). L'últim tram, de Valls A Alcover, sempre es fa llarg i calurós, però amb bona marxeta arribo a casa sobre les 15:45h. 

Els Omells de na Gaià

Bona, bonica i llarga volta amb bicicleta, que tanca el cercle del Cister, farcit d'història es miri per on es miri i envoltat d'un paisatge mediterrani excel.lent, tot i que l'estiu no és la millor época de l'any per gaudir-lo plenament. Segurament la primavera ens doni uns tons més verdosos i un blau més brillant, a part de trobar les fonts més plenes d'aigua, ja que la gran majoria baixaven seques per desgràcia.

Salut
pep

PUIG CARLIT (2.921 m)

traçada perfecte amb el
puig Carlit al fons

Segon dia d'estada per terres del Conflent, aquest cop ens dirigim cap al Capcir, més concretament al llac de les Bouillouses. Agafem la carretera que puja al llac des de Mont-Lluís i aparquem a la zona de pàrquing que hi ha al costat del càmping, just on surten les llençaderes cap al llac. L'endemà al matí abans de les 7h pugem amb la furgo fins al refugi de les Bouillouses i ens preparem per realitzar l'ascenció al puig Carlit, el més altiu d'aquesta carena.

Llac de les Bouilouses, al fons els Perics

Creuem la presa de l'embassament i voregem l'hotel que hi ha a l'altra banda on trobem indicadors de "puig Carlit". Aquesta zona és molt visitada degut a la facilitat d'arribar al llac que es troba a 2.005 m. Anem seguint el senderó marcat amb ratlles grogues. Trobem excessives les pintades que hi ha en tot l'itinerari per no fer del lloc una manta verda trepitjada per tot arreu (els francesos sembla que ho respecten això...). Aquest itinerari també coincideix amb la "route des lacs", que són els que hi ha al voltant de les Bouillouses.

Així arribem al primer dels llacs, el Vivé, on parem a fer un mos. Seguidament trobarem el llac Noire, el Sec i el de Coumasse, on hi ha un refugi metàl.lic. Continuem  per les marques grogues i ja s'observa la carena on el puig Carlit no ens vol ensenyar el nas. La boira tapa el cim durant tot el matí però el cel no amenaça pluja, així que continuem fins al llac Long i el de Sobirans, on fem una nova parada per menjar. 

Aquí deixem la "route des lacs" i comencem a remuntar el senderó pedregós que ja s'intueix per sota la boira. A estones, el puig Carlit ens deixa veure el seu cim, que mica en mica queda més aprop. Arribem a un estany gelat sense nom, deixant el senderó que ascendeix al tossal Colomer, i continuant pel senderó que ara comença a pujar de debò per l'aresta E del puig Carlit. Arribem així a una zona de grimpada seguint pintades vermelles fins al coll del mateix cim, per on passa l'ARP. d'Aquí al cim són 3 minuts... 

El temps encara emboirat no desllueix aquest cim, que tot i la seva proximitat esdevé un autèntic mirador del Capcir, envoltat de cims llunyans com els pics que conformen la capcelera d'Ull de Ter, i propers com el Puig Pedrós i la Coma d'Or, així com una excel.lent visió sobre el llac Lanoux a l'O i els 12 llacs de les Bouillouses a l'E. Una talaia excel.lent i amb ganes de repetir potser a l'hivern...

De tornada aprofitem per acabar la "route des lacs" marcada amb línies grogues fins al punt d'inici. Una volta que es pot realitzar en un matí amb plena calma i rodejats d'un paisatge de primer ordre i cavalls i vaques pasturant per tot arreu. Realment una maravella natural.

llac de Coumasse

grimpada final

cim del puig Carlit (2.921 m)

llac de Trebens

vessant de Lanoux des del cim

Salut

pep

GORJA DE LA CARANÇA

Aquest cop realitzem una sèrie d'excursions per la zona del Conflent, concretament a la població de Thuès entre Valls (a 20 minuts de Puigcerdà direcció a Prada de Conflent), on trobem la coneguda gorja de la Carança. Deixem la furgo a l'aparcament (4€ = 7 hores, amb possibilitat de pernoctar per 8€) i comencem a recórrer la gorja passant per un túnel de pedra. El dia és assolellat i la temperatura molt agradable. El camí picat a la roca es va endinsant al barranc que mica en mica es va engorjant més i més. Anem trobant etiquetes de fusta que ens diuen els noms dels arbres, i la veritat és que s'agraeix aquesta informació (al nostre país aquestes etiquetes segurament ja no hi serien...).

Arribem al primer pont que creua el riu cap a la dreta i deixem el senderó que indica "Roc Madrieu i pasarelles" a l'esquerra, per on tornarem. Anem remuntant per pujada moderada fins a mitja alçada, on el senderó va entrant poc a poc a la paret de roca, fins que ens trobem caminant per un senderó rocallós excavat a la mateixa paret (molt semblant al què trobem a Motrebei). Aquest senderó arriba a una zona on hi ha unes passarel.les metàl.liques clavades a la paret per poder superar els desnivells que ofereix el barranc, que es va engorjant cada cop més. 

Arribem a una presa petita i continuem ara per la llera del riu seguint marques de color groc. La intenció és arribar al refugi del cap de Ras de Carança, però el cel es va entervolint i just abans de poder veure el refugi donem mitja volta per evitar la pluja que fa acte de presència. En aquest últim tram trobem les restes d'un antic camí molt ben definit per marjades de pedra, amb un pont que no sabem datar i un bosc tupit que ens dóna ombra i ens deixa bocabadats.

 A la tornada optem per prendre l'antic camí de pedra que va per l'altra costat de barranc, i que trobarem abans d'arribar de nou a la presa indicat a mà dreta amb pintada vermella a una pedra. Quedem fascinats per l'obra d'enginyeria que aquest presenta, amb uns empedrats impressionants penjats gairebé al vol de la barrancada. Passarem per sota el Roc de Madrieu, sense el qual aquest antic camí no seria possible. M'ha estat impossible trobar res d'informació d'aquest sender que sembla molt antic, difícil de datar...

Pels qui volgueu disfrutar només de la gorja en sí, no cal que arribeu tan amunt, quan acabeu de passar per l'última passarel.la és qüestió de donar el tomb. Realment és una d'aquelles excursions d'un dia que no ens podem perdre. 

Salut
pep

ST MAURICI: CIM DE PEGUERA (2.984 m)

Anem de travessa, o què? - em dèia fa temps el Joan Carles... La meva proposta: recórrer alguns dels refugis que es reparteixen pel Parc Nacional de St Maurici - Aigüestortes. Mirem webs sobre météo i no hem triat els millors dies per marxar. Paral.lelament truquem als refugis que volem visitar i només trobem lloc al de la Colomina. Així doncs muntem la sortida de 2 dies per la zona de St Maurici.

estany de Monestero i Encantats

Sortim d'hora d'Alcover per arribar a Espot a bona hora per començar a caminar. La idea és resseguir el GR 11-2 cap al Josep Mª Blanch i saltar al refugi Colomina pel coll de Saburó. Preparem les motxilles i comencem a moure'ns per la vall de Peguera seguint les marques de GR. Les indicacions hi són copioses i molt ben posades, és pràcticament impossible perdre's! Arribem a l'estany de Lladres per un senderó costerut però amb unes vistes magnífiques sobre la vall Ferrera i Certascan. Aquí enganxem amb la pista forestal que ens portarà de dret al refugi Josep Mª Blanch. 

vall de Peguera, estany tort i
 estany Negre

Feia temps que volia pujar a aquest racó de món, i la veritat és que em va sorprendre molt més del què m'esperava. L'indret és completament idíl.lic: l'estany Tort de Peguera envoltat de cims majestuosos com el Monestero (2.878 m), el Peguera (2.984 m), l'inferior de Saburó (2.844 m) i el Mainera (2.906 m), tot regat per una verdor i una llum radiant, i al bel mig d'una petita península endinsat al llac el refugi Josep Mº Blanch, de llun un dels més bonics de Pirineu. Aprofitem per gaudir de tot plegat amb una mica de menjar i un raig de vi del bidó de la bicicleta.

pic de Monestero

Són vora les 15h i continuem cap a l'estany Negre, que amb les aigües ben fosques dóna la benvinguda a l'alta muntanya. El recorrem per la dreta seguint el GR fins a una bifurcació. Deixem a la dreta el senderó que puja al coll de Monestero i continuem cap a l'esquerra en direcció a la collada de Saburó, on arribarem una hora més tard, després de vorejar l'últim dels llacs d'aquesta vall, el de Cap de Port. El cel es va cobrint de núvols que es van enganxant a les arestes a gairebé 3.000 m d'alçada. 

cim del Peguera

Arribem al coll per pendent suau. L'altre costat està força més tapat  i les denses nuvolades no ens deixen gaudir plenament del paisatge que tenim al davant. Anem baixant per entre blocs de pedra i vorejant l'estany de Saburó, que per la nostra sorpresa està ben buit, tan sols hi ha aigua en un 20% (més o menys). Arribem al pas de l'Ós, equipat amb esglaons de ciment (tot un luxe...) i resseguim l'estany de Mar per la dreta fins arribar a l'estany i refugi de la Colomina. Són les 18h i el cel està molt cobert, tot i així podem gaudir d'una bona vista de la vall Fosca. El sopar és a les 19h, així que tenim temps per fer la cerveseta de rigor... Bona feina per avui!!

albada al refugi de Colomina

La previsió per l'endemà és una mica pitjor del què ens pensàvem, així que canviem de plans. M'he trobat un vell amic de Valls que està realitzant la Carros de Foc. Decidim unir-nos en una part de la travessa fins al coll de Peguera, tornant a passar pel pas de l'Ós i remuntant un senderó ben definit que voreja l'estany petit de Saburó, amb unes vistes excel.lents del pic dels Vidals (2.904 m). El cel s'ha despertat més obert del què ens imaginàvem, així que quan arribem al coll fem el pensament de pujar al pic més alt de tot el Parc Nacional: el pic de Peguera. 

estany de Monestero
des del coll de Peguera

El Llorenç i jo comencem a remuntar la seva vessant SO mentre el Joan Carles ens espera al coll. Arribem a un collet marcat amb fites a 2.940 m. Girem a l'esquerra on ja s'intueix l'aresta que haurem de resseguir per arribar al cim. Després de fer alguns passos un xic complicats arribem al punt més alt, on gaudim d'un panorama extens de llacs, vallades i cims de pedra infinita. Genial!, però els núvols comencen a fer acte de presència, així que galeta de xocolata, glopet de vi del bidó de bicicleta i resseguim els passos que hem fet per arribar al cim. En 1h 20 min pugem i baixem del cim des del coll de Peguera.

El sol ja no llueix i ens despedim del Llorenç que continua cap al coll de Saburó. El Joan Carles i jo comencem a baixar per l'eterna pedrera que hi ha fins assolir la zona de la Girada Gran, on conflueixen els senderons del coll Monestero, el de Peguera i el coll de Mar. El temps sembla que aguanta, si més no no sembla tenir ganes de ruixar-nos encara. La vall de Monestero es torna dolça i comença a ser verda, un color que fa hores que no veiem. Anem recorrent la vall per un senderó molt ben marcat. Quan girem el cap ens trobem amb els gegants de pedra del Peguera, el Monestero, el pic de Mar i el pic Morto que ens vigilen des de les alçades. Quin panorama, mare meva... immens!!

valls de Peguera i Monestero des del cim del Peguera (2.984 m)

Acabem passant pel refugi d'Ernest Mallafré i les gotes ja comencem a fer acte de presència, de totes maneres no són abundants i es pot caminar tranquil.lament. Arribem a la zona de l'estany de St Maurici on agafem el GR 11 ja fins a Espot, on arribem una mica xops però molt satisfets per haver acabat la volta sense complicacions. 

Com sempre, la muntanya ens captiva i ens mostra la nostra petitesa al costat de la majestuositat de la Natura. Merci nois per la companyia!

 

estany Tort de Peguera i refugi Josep Mª Blanch, al fons d'esquerra a dreta:
Monestero, Peguera, Saburó i Mainera

Salut

pep

TOMB AL MONTMELL, MONTAGUT I LA LLACUNA...

Feia temps que volia pujar a St Magí de Brufaganya, i una bona ocasió era començar les vacances amb una volta 5 estrelles per la zona, és a dir vorejant el massís del Montmell, al Montagut i la Llacuna-serra d'Ancosa. Sortia de Llorenç a les 13h amb la intenció d'arribar a Santes Creus on tenia la furgoneta i tornar cap a casa, però el dia pintava molt bé i sobretot les sensacions eren molt bones: simplement tenia ganes de continuar. Feia temps que no pujava a Querol, i a mesura que ho feia em va venir al cap el nom de St Magí. Així que vaig fer parada per agafar aigua a l'entrada de Querol i em dirigia cap a Esblada, però aquest cop enllaçaria amb la carretera de Sta Coloma pel conjunt de cases que hi ha a Seguer, una pista una mica rugosa però que t'estalvia una quants km.

Entre Seguer i Sta Perpètua de Gaià trobem el tram més ferregós, tant per la pendent de la carretera com per l'hora de sol que feia, sempre, però, és excepcional arribar a aquesta població menuda amb la seva torre medieval tan característica. Continuava per terreny més suau fins a l'entrada de Pontils, oon trobem la carretera que enllaça amb la Llacuna i on trobem el cartell de St Magí. Aixi doncs l'agafo amb una temperatura més suau i un paisatge que es va transformant en camps de llaurat i ferratge. Llàstima que la cantera de calç i guix embruta i empobreix el paisatge. Continuo cap a Vilaperdius i Valldeperes, on trobo l'encreuament cap a St Magí. Després de 2,5 km de carretera excepcional arribo a l'ermita de St Magí, des d'on reculo i entro a veure la font d'on treuen l'aigua els Tarragonins a la diada de St Magí. La veritat és que em va sorprendre molt l'indret amb boscos potents amb una verdor magnífica que conviden a la reflexió i al deteniment espiritual.

Retorno a la carretera de la Llacuna i baixo com una bala fins a l'encreuament d'Igualada. Encaro la primera pujada fins al poble de la Llacuna, on paro a fer un refrigeri, i continuo pujant fins al collet de la Serra, des d'on m'esperen uns 25 km de baixada ininterrumpuda fins a St Martí Sarroca. Arribo així a la plana de l'Alt Penedès. Em decanto en direcció a la Bleda per pista asfaltada i més endevant pel camí del Romaní fins al mas de la Torre, on continuava avall en direcció a les Conilleres, passant per St Pere Ad Vincula. De les Conilleres continuo cap a Castellví de la Marca i cal Margarit, on agafo la pista asfaltada fins a la carretera de la Múnia. D'aquí vaig a buscar l'enrunat mas de Lligamosques per la carretera i baixo a Cornudella per pista asfaltada. 

Per acabar la volta arribo a St Jaume dels Domenys i continuo cap a l'Hostal per arribar a Llorenç de nou sobre les 20h. La volta m'ha deixat millor del què esperava a tots nivells: físic, paisatgístic i natural. Una volta 5 estrelles de les que es podrien convertir en una clàssica a cavall de les comarques de l'Alt Camp, el Baix Penedès, l'Alt Penedès i l'Anoia. Impressionant...!!!

Salut

pep

PISTES PENEDESENQUES...

Una nova sortida amb el tàndem, aquest cop pilotat pels seus propietaris, L'Irene i el Miguel, que s'han decidit a ensenyar-me algunes pistes asfaltades a cavall entre el Baix i l'Alt Penedès. Sortim de Llorenç en direcció a l'Hostal, on continuem cap a Gemenelles i cap a la carretera de les Ventoses. La creuem i continuem per pista asfaltada en direcció a la Carronya, des d'on continuem en direcció a Gumila ben a prop de la base del Castellot i cal Margarit, que serà el següent destí, abans però passarem per algunes rampes properes al 17%, sort que les fem de baixada, ja ja ja...

Arribem per la pista de cal Margarit, sempre amable i amb bones vistes, i ens desviem cap a Castellví i el Maset dels Cosins per arribar a la Múnia per carretera tranquila. Agafem el camí del mas d'Estalella fins a Sant Marçal, i ja des d'aquí per carretera secundària fins a les Masuques, on agafarem una pista asfaltada a mà dreta que ens portarà de dret a l'ermita de St Esteve, vora el riu Foix. Resseguirem aquest fins a l'entrada del Castellet, on sempre és bonic retornar, i des d'on girarem cua cap a l'Arboç per carretera. 

L'arribada a Llorenç la realitzarem per una pista, nova per mi com moltes de les d'avui, que ens porta de dret a Banyeres, i des d'aquí ja en direcció a la casa Roja i Llorenç. Un matí molt agradable de temperatura i companyia, i com sempre descobrint racons i camins que ens menen a llocs gaudibles per la vista i l'ànima. Gràcies nois per compartir-ho...!!!

Salut

pep