Feia temps que volia pujar a St Magí de Brufaganya, i una bona ocasió era començar les vacances amb una volta 5 estrelles per la zona, és a dir vorejant el massís del Montmell, al Montagut i la Llacuna-serra d'Ancosa. Sortia de Llorenç a les 13h amb la intenció d'arribar a Santes Creus on tenia la furgoneta i tornar cap a casa, però el dia pintava molt bé i sobretot les sensacions eren molt bones: simplement tenia ganes de continuar. Feia temps que no pujava a Querol, i a mesura que ho feia em va venir al cap el nom de St Magí. Així que vaig fer parada per agafar aigua a l'entrada de Querol i em dirigia cap a Esblada, però aquest cop enllaçaria amb la carretera de Sta Coloma pel conjunt de cases que hi ha a Seguer, una pista una mica rugosa però que t'estalvia una quants km.
Entre Seguer i Sta Perpètua de Gaià trobem el tram més ferregós, tant per la pendent de la carretera com per l'hora de sol que feia, sempre, però, és excepcional arribar a aquesta població menuda amb la seva torre medieval tan característica. Continuava per terreny més suau fins a l'entrada de Pontils, oon trobem la carretera que enllaça amb la Llacuna i on trobem el cartell de St Magí. Aixi doncs l'agafo amb una temperatura més suau i un paisatge que es va transformant en camps de llaurat i ferratge. Llàstima que la cantera de calç i guix embruta i empobreix el paisatge. Continuo cap a Vilaperdius i Valldeperes, on trobo l'encreuament cap a St Magí. Després de 2,5 km de carretera excepcional arribo a l'ermita de St Magí, des d'on reculo i entro a veure la font d'on treuen l'aigua els Tarragonins a la diada de St Magí. La veritat és que em va sorprendre molt l'indret amb boscos potents amb una verdor magnífica que conviden a la reflexió i al deteniment espiritual.
Retorno a la carretera de la Llacuna i baixo com una bala fins a l'encreuament d'Igualada. Encaro la primera pujada fins al poble de la Llacuna, on paro a fer un refrigeri, i continuo pujant fins al collet de la Serra, des d'on m'esperen uns 25 km de baixada ininterrumpuda fins a St Martí Sarroca. Arribo així a la plana de l'Alt Penedès. Em decanto en direcció a la Bleda per pista asfaltada i més endevant pel camí del Romaní fins al mas de la Torre, on continuava avall en direcció a les Conilleres, passant per St Pere Ad Vincula. De les Conilleres continuo cap a Castellví de la Marca i cal Margarit, on agafo la pista asfaltada fins a la carretera de la Múnia. D'aquí vaig a buscar l'enrunat mas de Lligamosques per la carretera i baixo a Cornudella per pista asfaltada. 
Per acabar la volta arribo a St Jaume dels Domenys i continuo cap a l'Hostal per arribar a Llorenç de nou sobre les 20h. La volta m'ha deixat millor del què esperava a tots nivells: físic, paisatgístic i natural. Una volta 5 estrelles de les que es podrien convertir en una clàssica a cavall de les comarques de l'Alt Camp, el Baix Penedès, l'Alt Penedès i l'Anoia. Impressionant...!!!
Salut
pep
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada