Anem de travessa, o què? - em dèia fa temps el Joan Carles... La meva proposta: recórrer alguns dels refugis que es reparteixen pel Parc Nacional de St Maurici - Aigüestortes. Mirem webs sobre météo i no hem triat els millors dies per marxar. Paral.lelament truquem als refugis que volem visitar i només trobem lloc al de la Colomina. Així doncs muntem la sortida de 2 dies per la zona de St Maurici.
 |
| estany de Monestero i Encantats |
Sortim d'hora d'Alcover per arribar a Espot a bona hora per començar a caminar. La idea és resseguir el GR 11-2 cap al Josep Mª Blanch i saltar al refugi Colomina pel coll de Saburó. Preparem les motxilles i comencem a moure'ns per la vall de Peguera seguint les marques de GR. Les indicacions hi són copioses i molt ben posades, és pràcticament impossible perdre's! Arribem a l'estany de Lladres per un senderó costerut però amb unes vistes magnífiques sobre la vall Ferrera i Certascan. Aquí enganxem amb la pista forestal que ens portarà de dret al refugi Josep Mª Blanch.
 |
| vall de Peguera, estany tort i estany Negre |
Feia temps que volia pujar a aquest racó de món, i la veritat és que em va sorprendre molt més del què m'esperava. L'indret és completament idíl.lic: l'estany Tort de Peguera envoltat de cims majestuosos com el Monestero (2.878 m), el Peguera (2.984 m), l'inferior de Saburó (2.844 m) i el Mainera (2.906 m), tot regat per una verdor i una llum radiant, i al bel mig d'una petita península endinsat al llac el refugi Josep Mº Blanch, de llun un dels més bonics de Pirineu. Aprofitem per gaudir de tot plegat amb una mica de menjar i un raig de vi del bidó de la bicicleta.
 |
| pic de Monestero |
Són vora les 15h i continuem cap a l'estany Negre, que amb les aigües ben fosques dóna la benvinguda a l'alta muntanya. El recorrem per la dreta seguint el GR fins a una bifurcació. Deixem a la dreta el senderó que puja al coll de Monestero i continuem cap a l'esquerra en direcció a la collada de Saburó, on arribarem una hora més tard, després de vorejar l'últim dels llacs d'aquesta vall, el de Cap de Port. El cel es va cobrint de núvols que es van enganxant a les arestes a gairebé 3.000 m d'alçada.
 |
| cim del Peguera |
Arribem al coll per pendent suau. L'altre costat està força més tapat i les denses nuvolades no ens deixen gaudir plenament del paisatge que tenim al davant. Anem baixant per entre blocs de pedra i vorejant l'estany de Saburó, que per la nostra sorpresa està ben buit, tan sols hi ha aigua en un 20% (més o menys). Arribem al pas de l'Ós, equipat amb esglaons de ciment (tot un luxe...) i resseguim l'estany de Mar per la dreta fins arribar a l'estany i refugi de la Colomina. Són les 18h i el cel està molt cobert, tot i així podem gaudir d'una bona vista de la vall Fosca. El sopar és a les 19h, així que tenim temps per fer la cerveseta de rigor... Bona feina per avui!!
 |
| albada al refugi de Colomina |
La previsió per l'endemà és una mica pitjor del què ens pensàvem, així que canviem de plans. M'he trobat un vell amic de Valls que està realitzant la Carros de Foc. Decidim unir-nos en una part de la travessa fins al coll de Peguera, tornant a passar pel pas de l'Ós i remuntant un senderó ben definit que voreja l'estany petit de Saburó, amb unes vistes excel.lents del pic dels Vidals (2.904 m). El cel s'ha despertat més obert del què ens imaginàvem, així que quan arribem al coll fem el pensament de pujar al pic més alt de tot el Parc Nacional: el pic de Peguera.
 |
| estany de Monestero des del coll de Peguera |
El Llorenç i jo comencem a remuntar la seva vessant SO mentre el Joan Carles ens espera al coll. Arribem a un collet marcat amb fites a 2.940 m. Girem a l'esquerra on ja s'intueix l'aresta que haurem de resseguir per arribar al cim. Després de fer alguns passos un xic complicats arribem al punt més alt, on gaudim d'un panorama extens de llacs, vallades i cims de pedra infinita. Genial!, però els núvols comencen a fer acte de presència, així que galeta de xocolata, glopet de vi del bidó de bicicleta i resseguim els passos que hem fet per arribar al cim. En 1h 20 min pugem i baixem del cim des del coll de Peguera.
El sol ja no llueix i ens despedim del Llorenç que continua cap al coll de Saburó. El Joan Carles i jo comencem a baixar per l'eterna pedrera que hi ha fins assolir la zona de la Girada Gran, on conflueixen els senderons del coll Monestero, el de Peguera i el coll de Mar. El temps sembla que aguanta, si més no no sembla tenir ganes de ruixar-nos encara. La vall de Monestero es torna dolça i comença a ser verda, un color que fa hores que no veiem. Anem recorrent la vall per un senderó molt ben marcat. Quan girem el cap ens trobem amb els gegants de pedra del Peguera, el Monestero, el pic de Mar i el pic Morto que ens vigilen des de les alçades. Quin panorama, mare meva... immens!!
 |
| valls de Peguera i Monestero des del cim del Peguera (2.984 m) |
Acabem passant pel refugi d'Ernest Mallafré i les gotes ja comencem a fer acte de presència, de totes maneres no són abundants i es pot caminar tranquil.lament. Arribem a la zona de l'estany de St Maurici on agafem el GR 11 ja fins a Espot, on arribem una mica xops però molt satisfets per haver acabat la volta sense complicacions.
Com sempre, la muntanya ens captiva i ens mostra la nostra petitesa al costat de la majestuositat de la Natura. Merci nois per la companyia!
 |
| estany Tort de Peguera i refugi Josep Mª Blanch, al fons d'esquerra a dreta: Monestero, Peguera, Saburó i Mainera |
Salut
pep
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada