VOLTA A MALLORCA 3: ESPORLES - LLUC

mirador de Casa Nova, al fons el
barranc de Pareis

Tercer dia de ruta. El cul ens dóna una mica el "toque" però les cames les tenim alegres i els ulls espavilats per mirar cap a tot arreu i descobrir nous racons. Tornem a fer l'alforja, estem a dia 2 de gener. El calendari ja ha passat pàgina. Només és paper i números, penso... prefereixo estar aquí i comptar quilòmetres per anar a llocs amb encant! Sortim d'Esporles per la pista asfaltada que puja a son Dameto, un antic convent de monjos. El dia és fresc però la pujada ens fa reviscular de sobte. Passem per sota es penyal des Migdia i arribem al coll d'en Claret. Girem a la dreta per la carretera que ens portarà a son Ferrandell i Valldemossa, però abans d'arribar-hi girem a l'esquerra per la C-710. El dia està grisot però no fa fred. La llum dels últims dies s'ha esvaït però no les ganes de pedalar.

Esporles, una joia de Tramuntana

Arribem a Deià, un poble completament anglès. Quina llàstima! S'ha d'agraïr però la feina que han fet conservant el patrimoni natural i cultural. Fem una volta pel nucli antic i pugem fins a l'església de St Joan, on gaudim d'un pessebre fantàstic. Sembla que les muntanyes de la serra de Tramuntana et caiguin a sobre. El contrast entre el paisatge de costa i el de muntanya és bestial...! Quan sortim del poble trobem la casa museu de Robert Graves, escriptor anglès que es va fer conegut per la seva obra "Jo, Claudi", i que va passar els últims anys de la seva vida en aquesta població.

deixem enrera Deià

Sóller

Continuem en direcció a Sóller pel coll de can Bleda. El paisatge en aquests últims quilòmetres és molt particular: oliveres enfilades en terrasses de pedra mirant al mar i amb muntanyes enormes al darrera, vigilant que pirates de fora no vulguin robar la collita d'or líquid, mentre els ramats d'ovelles s'ho miren receloses, però no s'amaguen, semblen tranquil.les... 

Després d'una bonica baixada arribem a Sóller. El dia continua emboirat però al centre de la població hi trobem mercat. Aprofitem per fer una parada i comprar alguna cosa per tenir a les alforges. Mirem amunt, cap a les muntanyes que envolten Sóller i veiem el punt on hem d'arribar amb les bicicletes. Som al nivell del mar i hem de pujar fins als 1.080 m on hi ha el túnel de Cúber...!! No ens ho repensem pas i anem agafant direcció a Fornalutx pels carrers de Sóller. Arribem a la carretera i deixem Beniarax a la dreta. Aquí la carretera ja s'enfila sense descans fins al túnel. Gaudim de Fornalutx, un altre raconet que ens enamora: paisatge ben gestionat, tarongers i oliveres, colors i cases de pedra, espectacular...

Continuem pujant per rampes del 9 i 10% fins a trobar la MA-10. Aquí ja no pararem de pujar fins arribar al túnel de Cúber. Fem parada al mirador de ses Barques, on hi ha una vista genial del port de Sóller, i una mica més avall del túnel per posar roba. A la part alta hi ha força boira i la humitat barrejada amb la suor fa que el cos quedi entumit. Finalment, després de 2 hores de pujada arribem a l'entrada del túnel de Cúber. Contents dirigim la vista cap al fons de la vall i contemplem la llarga pujada que hem realitzat. Creuem el túnel enmig d'una ventada espantosa. Arribem a sota des Puig Major (1.436 m) controlat per l'exèrcit anglès i espanyol. La ventada ens obliga a posar més roba. 

Continuem cap es gorg Blau ara ja en baixada i anem recorrent els quilòmetres de puja-baixa fins al santuari de Lluc. Deixem una de les carreteres més conegudes, la de sa Calobra, a l'esquerra, i un xic més endavant ens aturem al mirador de sa Casa Nova per admirar el majestuós barranc de Pareis, que va a parar al mar al costat mateix de sa Calobra. Realment és un espectacle veure com la muntanya baixa fins al mar amb barrancades que s'endinsen fins al centre de la terra... Aquest últim tram és una mica desesperant degut a la orografia del terreny: sembla que ja hi hagis d'arribar però no pares pujar i baixar. La carretera va paral.lela a un bosc d'alzina constant.

santuari de Lluc, parada i fonda

El paisatge és gairebé idèntic al dels Ports de Beseit, humit, amb la frondositat justa per poder-hi veure a través... Molt agradable. El trànsit també és molt moderat, pel què sembla la gent puja al santuari per Selva, Inca. Passem vora el restaurant d'Escorca però està tancat... llàstima, la gana ja comença a apretar. Arribem al coll de sa Batalla (Lluc) i girem ja en baixada cap al santuari, on arribem gairebé a les 16.30h, després de 7h de pedalar per la serra de Tramuntana. Enhorabona Marta, ho has aconseguit...!!!

 

Powered by Wikiloc