Pàgines

1 de febr. 2012

TRAVESSA PER PRADES: 1º DIA - ALCOVER - PRADES

molins nous, Alcover
Encara no fa massa fred i el temps es mostra molt benevolent per les alçades d'any que corren. Així doncs decideixo agafar 2 dies i fer una volta caminant per les muntanyes de Prades. La idea és sortir d'Alcover, dormir a Prades i tornar l'endemà.
1º dia:
Surtim a mig matí de l'ermita del Remei d'Alcover i remuntem la vall del Glorieta passant pels molíns Nous, antiga central d'Alcover, trobant-nos amb la rehabilitació pedregosa que estan fent del senderó que ressegueix la part superior del PR-C-20 entre Montral i Alcover.
Arribem a les Fonts del Glorieta amb un dia radiant i amb gotetes de suor al front. Fem una breu aturada abans d'arribar al camp de fútbol de Montral per menjar alguna cosa i disfrutar de la panoràmica de la punta de Barrina, punt més alt de l'Alt Camp amb 1.014 m. Arribem al camp de fútbol de Montral i anem a buscar el GR-7 i seguidament baixem pel barranc de la coma fins a la pista del molí d'en Fort. Arribem a Farena sobre les 14h. Aprofitem per fer una paradeta i menjar alguna cosa més abans de remontar cap a la part més alta de les muntanyes de Prades.
Agafem el senderó del mas de Mateu. Primer, però, ens aturem al Picó Gros, des d'on tenim una panoràmica excel.lent de la vall del Brugent al seu pas per Farena. Continuem cap al mas de Mateu, el coll de Viladecabres, la Mola de Roquerola (1.066 m), la Mola d'Estat (1.135 m) fins trobar finalment el GR-171 que ja no deixarem fins arribar al barranc dels Bassots, per on baixarem a la vila de Prades. La boira que cobreix la plana de Lleida i bona part de la Conca de Barberà és impressionant, deixant tots els pics més alts del Pirineu a la vista, formant un espectacle sense paraules. Aquest cop no hem tingut temps de pujar al tossal de la Baltassana per falta de llum. Arribem a Prades que ja és fosc. 
Val a dir el "desastre" que estan fent amb la pista, GR-171, que recórre la part superior dels plans de Pagès, emportlanant.la tota. Encara no sé quina utilitat té, però sembla que els humans tenim aquesta necessitat de fer que tot estigui encimentat, potser les cimenteres hi tenen comissió ...!!!
Anem a buscar Cal Crispí (pregunteu pel Sergi 616319802), un allotjament rural que ens ofereix tots els serveis i on hi poden dormir animals, en aquest cas la meva companya Tura, que amb els seus 11 anys ha aguantat com una campiona.


boira a la vall de Castellfollit












                 
boira baixa al racó de la Cansalada, al fons Capafonts

Picó Gros, Farena

salut
pep

1 comentari:

  1. unes vistes impressionants nen! I com sempre una ruta collonuda. enhorabona!

    ResponElimina