VOLTA PER L'ALGARS

Aprofito la festa de l'1 de maig per trobar-me a Arnes amb l'Eloi, la Judith i la Núria. Agafem la pista que ens porta al Toll de Vidre, on gairebé arribarem amb el cotxe, deixant-lo al costat del mas de Manel, l'últim que hi ha abans del toll. Comencem a caminar per la pista ampla que va recorrent el riu Algars, un dels eixos vertebradors dels Ports de Tortosa-Beseit. Arribem al Toll de Vidre en 10 minuts. El paratge és magnífic i convida a aturar-se. Continuem per la pista principal en direcció al mas de Damià. Atenció perquè la pista va creuant el riu en diverses ocasions, i és molt probable que ens haguem de descalçar degut a les pluges que han caigut aquesta primavera.

Del mas de Damià continuem cap al mas de Pau amb els pantalons arromengats i les bambes molles (al final ja era un suplici haver-se de descalçar tantes vegades amb l'aigua pels genolls... En aquest punt hem d'anar a buscar el senderó que s'enfila en sentit E i marcat amb línies grogues i que va pujant cap al coll de Monfort, on arribarem després de tenir unes vistes cada cop més àmplies del vessant S de la zona. Arribem a la pista que ve de la Franqueta i girem a la dreta per trobar un senderó que ens pujrà al balconet del Grevolar, a 1100 m, des d'on podem guaitar bona part del Pirineu, i on encara hi ha restes de neu del cap de setmana anterior.

De baixada el senderó ens porta pel Pi Ramut i lo Pimpoll fins al coll de Miralles, des d'on ja encarem el tram final per un altre senderó que ens fa recórrer el barranc de les Tosques fins al mas de les Valls, passant per sota la roca de la Ballestera, i anant a buscar la pista que ens tornarà a dur fins al cotxe.

En definitiva una volta molt eixerida amb una bona idea del què signifiquen les valls amagades dels Ports. Bona companyia i bon dia, un cocktail perfecte. Gràcies companys...!! Hem hagut de deixar la cresta de la Ballestera per una altra ocasió, ja que hem començat a caminar massa tard i la tarda i les nuvolades se'ns tiravem a sobre.

Salut

pep

GRAU DE L'AGNET - SERRA MAJOR

Diumenge passat decideixo acabar el cap de setmana al Montsant. Així que quedo amb l'Ari i la Núria i torno a pujar a la Morera. Comencem a caminar pel GR seguint els pals indicadors dels graus fins a la bifurcació de senderons. Continuem cap a l'esquerra seguint les marques blanques i vermelles que ens pujaran a la Serra Major del Montsant pel grau de l'Agnet. El dia està preciós amb un cel molt obert i un aire que no molesta en absolut.

Arribem a la Serra Major per sota la Falconera, que s'eleva en picat formant un dels "patis" més pronunciats de tot el massís. Continuem resseguint el GR i passem per 2 pals indicadors. El primer ens portaria al grau dels Barrots, nosaltres continuem direcció NE. En el segon hem d'agafar direcció a la Morera cap a l'esquerra, continuant les marques de GR, deixant a la dreta el senderó que ens portaria a la Corbatera i la Cova Santa.

Una mica més endavant deixem el GR que ja s'enfila cap al N baixant pel barranc de l'Aixaragall i continuem pel senderó de l'esquerra en direcció al grau de la Grallera, que és per on tornarem a la Morera, després de contemplar els Pirineus des de la Serra Major, i de gaudir d'unes vistes úniques de 360º de tot el massís, que  sempre em sorprèn l'esperit i em fa respirar profundament. Merci Ari i Núria per la companyia, les rialles i l'amistat...!!!

Serra Major

Grau de la Grallera

Salut

pep

MONTSANT - GRAUS DEL CARRASCLET I DELS BARROTS

Continuo a Cornudella. Avui he quedat amb la Laia, fa temps que teniem ganes d'anar a trescar i li vaig proposar anar al Montsant. Hem anat amb cotxe fins la Morera, des d'on ja trobem indicadors cap als diferents graus que superen la muralla impenetrable de la cara S d'aquest massís.

Hem sortit de la Morera i hem seguit les indicacions dels graus del Carrasclet i del Barrots. Remuntem el senderó pedregós fins a un pal indicador. Aquí continuem en direcció al grau del Carrasclet, on arribem uns 20 minuts més amunt enmig d'una natura de pedra que ens desborda. Anem parant i deixant que l'ànima es senti part d'aquesta maravella natural, fins que arribem a un bosquet d'alzina on trobem els primers esglaons de ferro per superar una paret llisa que es fon amb l'altra pedra mitjançant un passadís per on només hi cap una persona de costat... increïble. Després de superar aquest primer grau arribem al segon, més llarg i vertical, fins arribar a la part més alta del grau del Carrasclet. Ens enfilem fins a una carena arrodonida per gaudir de les vistes que tenim del Priorat, reconeixent la major part dels pobles que es veuen.

Continuem en direcció al grau dels Barrots per un senderó gairebé impossible que va a mitja paret, passant pel "Balcó del Priorat", on fem una parada per fer un mos. Continuem pel senderó fins a trobar en una fondalada molt humida i ombrívola el grau dels Barrots. Allí em retrobo amb una amistat que havia perdut feia uns 13 anys. Fem la baixada pels Barrots junts i arribem a l'encreuament, on cap a la dreta fem cap novament a la Morera.

Una rutilla per gaudir de la natura en estat salvatge i amb unes vistes impressionants. Després del dinar una bona passejada pel poble de la Morera i tarda de descans a Cornudella.

Salut

pep

VOLTA AL MONTSANT

Aprofitant que em trobava a Cornudella i que tenia a la "flaqui" amb mi he decidit que ja era hora de fer la volta al Montsant, que tenia pendent de feia molt temps. Així doncs m'he llevat i he anat a esmorzar una mica al bar de Goma 2 on trobem un ambient genial amb e Pep, l'Ari i l'Helena. M'he enfundat el tratje de Le Petit Roc i he començat a pedalar en direcció a la Morera de Montsant, començant amb la primera pujada del dia. Les rampes no són dures però la carretera va pujant tot i que amb algun descans que s'agraeix.

Vorejem el poble pel vial i agafem direcció a Escaladei, fins on tenim una baixada tremenda, i on podem anar contemplant els penyasegats de la cara S del Montsant. Arribo a Escaladei i m'arribo a la cartoixa, on hem faig unes fotos, i on les obres hi són interminables. Torno al poble i agafo direcció a les Vilelles on s'hi arriba després d'una segona tremenda baixada. La temperatura és fresqueta i porto els "manguitos" posats però de camí a Cabacés me'ls arromengo, és mig matí i el sol, tot i que no encara tapat, comença a escalfar.

Arribo a Cabacés i continuo cap al coll de la Creu i a l'encreuament que, a la dreta, em portarà cap a la Bisbal de Falset per un fals pla i Margalef en mitja baixada. Aprofito per parar 10 minuts, entrar al súper que han obert nou i posar una mica de xocolata al cos per fer continuar treballant les fibres. De moment porto molt bon ritme, i ñes que m'he proposat de fer la volta en menys de 3 hores i mitja...

Després de Margalef va la pujada a les crestes de la Llena, potser la pujada més dura del dia, però que supero en poc més de 15 minuts. Després a les crestes hi ha un fals pla que m'obliga a apretar una mica les dents, però en uns 15 minuts més arribo al començament de la baixada cap a Ulldemolins. D'aquí i amb un somriure als llavis, com sempre, i és que porto el cognom d'aquest poble tan maco del Priorat, començo a enfilar els 4 km que pugen suaument al coll d'Albarca "a plat". Del coll, on el sol ja comença a apretar una mica, tot i que m'he tornat a pujar els "manguitos", baixo  molt ràpid cap a Cornudella, on arribo després de 3 hores i 10 minuts i 75 km, amb uns 1600 m + i les cames prou fresques. Estic content, el cos va agafant forma altre cop i això em fa sentir bé. Volta al massís del Montsant complerta, aquest cop acompanyat per Phoenix, One Republic i Jason Mraz...fantàstic!!!

Salut

pep

ALCOVER - PORRERA

Em truca el Marc que surt amb uns amics del curro... Sortim d'Alcover i anem cap a Reus passant pel Morell. Ens trobem als jutjats i tirem amunt cap a Maspujols, on agafem la carretereta fins a les Borges del Camp. Fa un temps genial i la calor comença a ofegar. Arribem a les Borges i agafem direcció a Alforja, on arribem en un "plis". Després de la rotonda de la sortida del poble comença la primera pujada del dia fins al coll d'Alforja, que pujo "a plat" com diuen els companys, je je... 

La vista del massís del Montsant, sempre omnipresent ens dóna la benvinguda al Priorat. Baixant fins a la Venta del Pubill per fer una paradeta. Després de parlar-ho decidim pujar el coll de Porrera, on arribem amb facilitat també "a plat", almenys jo... i comença la baixada cap al poble. De sobte, en un revolt molt marcat a l'esquerra el Marc perd el control de la seva Trek i en adreçar-se la roda del darrera es trenca el carbono del perfil..... Merda! agafa la corva recte i s'estampa contra una paret de pedra. Per sort només ha estat un ensurt, però hem de trucar al bo de l'Eloi perquè ens vingui a buscar, la Trek ha dit prou per avui i durant uns dies, així que quedem a la plaça del poble i esperem a la furgo.

De totes maneres acabem fent uns 60 km per carreteretes magnífiques que entre setmana conviden a la reflexió, ja que el paisatge és superb amb els colors actuals de primavera.

Salut

pep

PICO GALLINERO (2725 m) - CERLER (2404 m)

Arribant al Gallinero, al fons
el pic de Cibollés (2750 m)

Dimarts matí. Ens trobem a Anciles amb l'Alvar. Volem aprofitar la finestra de bon temps per ampliar la campanya d'esquí de muntanya d'aquest 2013. Pugem a l'Ampriu amb el cotxe i posem pells als esquís. Comencem l'ascenció remuntant les pistes d'esquí fins una mica abans del coll d'Ampriu. Aquí girem lleugerament a l'esquerra per encarar les dures pales que ens faran enfilar fins a les faldes del Gallinero, que es mostra poderós durant tota l'ascenció. 

Arribem al remuntador i jo deixo els esquís per pujar al cim caminant. L'Alvar continua amb els esquís i ens trobem al cim amb un clima excel.lent però amb una calitxa que emboira el vast panorama que tenim al nostre voltant: Cibollés, Maladetes, Posets, Perdiguero, Turbón, Cotiella, Mont Perdut.... Buáh, una maravella per l'esperit..!!! 

baixant las Marmotas

Hem trigat unes 2 hores en salvar els 800 m de desnivell que hi ha des de l'Ampriu, i com que anem bé de temps li proposo a l'Alvar de continuar la carena baixant per la pista negra de las Marmotas fins al coll de l'Ampriu, i remuntar fins al pic de Cerler, des d'on també hi ha una baixada excel.lent, però curta, fins on tenim el cotxe. Mica en mica la neu es va estovant però aprofitem el matí al màxim fins a coronar el segon cim del dia. Contents amb la baixada que ens espera arribem al cotxe després de 4 hores d'esquí de muntanya i amb l'esperit molt alliberat.

cim del Gallinero

ascenció al pic de Cerler, al fons
els pics de Cibollés i Gallinero

panoràmica des del pic de Cerler: Posets, Perdiguero i Maladetes

Salut

pep

VIA VERDA VAL DE ZAFÁN

Ahir vam aprofitar el bon temps per anar a rodar uns quants quilòmetres per la via Verda de la Vall de Zafán, que enllaça les poblacions de Tortosa amb Alcañiz. Nosaltres sortiem de Roquetes i arribàvem a l'alçada de Vallderoures. Baixàvem a Arnes per carretera per dinar unes espectaculars llangonisses amb seques i retrobar la via verda a l'alçada d'Horta de St Joan, des d'on tornàvem  a Roquetes parant, però, a fer una cerveseta al bar de l'estació de Benifallet, entre ombra de pins i hamaques que conviden a gaudir de l'entorn. És una molt bona opció per anar amb canalla o per passar, senzillament, un dia tranquil amb la bicicleta o a peu, passant per barrancs i indrets d'autèntica bellesa.

Bon dia de bicicleta amb companyia genial i una jornada de primavera total... 125 km i gairebé 7 hores damunt la bici.

Salut

pep

ANSILS - CAMPO - ANSILS

massís de Chia

Avui havia de ser el millor dia de la setmana, meteorològicament parlant, així que ahir vaig trucar al Nene i l'Almu per veure si sortien a rodar una estona. Hem quedat a l'entrada de Benasque i hem tirat carretera avall cap Eriste, Sahún, Villanova, Castejón de Sos i el Run fins entrar al Congosto del Ventamillo, on la carretera s'estreny notablement. La temperatura ha estat prou bona així que avui tampoc he agafat les perneres. Passat el congost hem arribat a Seira, sempre en lleugera baixada, des d'on hem seguit la carretera fins a Campo. Aquí hem parat 5 minuts a agafar una mica d'aire i treure els manguitos i cap amunt altra volta. És el que té aquesta zona, que només pots pujar i baixar per dos llocs, en direcció Graus i Vilas del Turbón o en direcció de Castejón cap a Pont de Suert, tot i així no t'acabes els quilòmetres i els ports de muntanya.

Un tomet perfecte per a un matí assolellat i amb molt bona companyia, feia temps que haviem de sortir amb aquest parell i finalment ha arribat el dia... Les vistes dels massissos de Chia, Cotiella, Turbón, Box i Gallinero són espectaculars des de la bicicleta.

massís del Cotiella

Congost del Ventamillo

massís del Box

Salut
pep