JAFRE - MASSÍS DEL GARRAF

Una nova excursió pel massís del parc natural del Garraf ens porta de nou d'Olivella, aquest cop a peu, fins al poble abandonat de Jafre. Sortim del cementiri d'Olivella i agafem un senderó molt bonic que ens durà fins al mas de Mesquita, recorrent la carena del mateix nom. El nom d'aquest mas, com segurament ens imaginem, no té res a veure amb el món musulmà, sinó amb les restes que es treien dels dipòsits de les comunes per adobar els camps. El mas està totalment enrunat, però encara es poden veure alguns contraforts i l'estructura de la planta en forma de L, el què fa pensar en una importàmcia relativa per a l'entorn.

vistes al Montmell, amb el mas
de Mesquita al fons 

Deixem el mas i devallem pel senderó fins al fondo on trobem un camí que el ressegueix. Girem a la dreta i uns metres més endevant busquem un senderó sense indicació que arranca amunt a l'esquerra, en direcció als masos de Bargalló i Aliona, i on trobem una barraca de pedra seca ben peculiar i en molt bon estat. Aquests masos els trobem datats ja al s.XIV i XVI respectivament, propietats de famílies benestants amb terres al massís del Garraf.. Els voregem per sota i anem a buscar una pista forestal que ens remontarà fins al coll de Llebreta i els Quatre camins. S'ha posat a plovisquejar i aprofitem per fer un mos.

mas Bargalló

Continuem en baixada per pista en direcció a la Fassina i Jafre passant pel maset de Dalt situat en un entorn ben bucòlic i que ens convida a passar una nit al ras... Trobem indicador. Agafem el GR-92.4 en direcció Jafre, on arribem en 30 minuts. Documentat ja des de 1139 l'activitat bàsica del llogarret es basava en l'extracció de llenya i en les pastures. Més endevant també es va dedicar a la vinya, però amb la  Fil.loxera es van acabar d'abandonar les 2 cases del nucli i els masos veïns. La senyoria de Jafre va donar al llarg dels s.XIII i XIV jutges i batlles reials de Vilafranca del Penedès, fet que els donà el tractament de "barons". Es diu que el 1714 el baró de Jafre va acollir Rafael Casanova que havia resultat ferit pels filipistes. Més endevant també seria acollit al palau que els barons tenien a St Boi de Llobregat.

església de Sta Maria
de Jafre

Continuem per la pista que mena al mas Vendrell, deixant la pista principal que ens portaria a la Plana Novella. Vorejem el puig Vendrell i devallem fins al fons de la riera de Jafre. Continuem cap a l'esquerra per un terra de còdols, en direcció a l'avenc del Camí. Aquí hem d'anar en compte a no perdre traces perdudes d'un senderó que ens remontarà pel costat de la línia d'alta tensió fins a una pista forestal. Un cop a la pista girarem a la dreta i resseguirem el senderó fins al turó dels Cirerers, on enganxarem amb el GR-5. 

Girarem a l'esquerra fins als Quatre Camins, i refarem les passes fins al mas d'Aliona. Creuarem pel mig del mas Bargalló i Aliona i seguirem en descens per la pista que ve d'Olivella. Més endevant arribem al mas de Can Camps, que durant el s.XIII era conegut com el mas de Pere Ferrer. És força interessant que el nom del mas el va agafar de la família de masovers que hi va habitar des del 1740 fins al 1911...!!!

El voregem per l'entrada N i resseguim un senderó fins a una pista, que a mà esquerra, ens durà de nou al cementiri d'Olivella, fent una petita repassada a llocs amb història dels massissos que ens envolten.

mas de can Camps

mas d'Aliona

Powered by Wikiloc

salut pep

PARC NACIONAL AIGÜESTORTES: AMITGES I RATERA

 

 Salut pep

PUIG DE VILAFRANCA (452 m) I BARRACA DEL VI

Una d'aquelles excursions al costat de casa que mai ens deixa indiferents. N'havíem sentit a parlar de la barraca del vi i la seva trista història durant la guerra civil. Per no anar-hi directament decidim fer una circular i pujar al puig de Vilafranca. Anirem seguint les marques blaves de ruta 3.

Sortim del cementiri de la Bisbal i agafem el camí de Sagraments que és asfaltat en el primer tram. Arribem al mas de can Rotllat on el camí es converteix en senderó i on trobem un pal indicador. Aquest tram de senderó és especialment bonic. Encara podem observar les marques de rodes de carro a la pedra. Com sempre ens vola la imaginació en aquests indrets... El puig de la Cova ens vigila durant aquest primer tram, altiu per sobre les carenes properes. També ens agrada la neteja que s'ha dut a terme per protegir els margallons que normalment queden sotarrats i envoltats de "malesa". Passem un parell de barraques de pedra, la primera en molt bon estat, la segona engolida pel bosc...

Continuem amunt resseguint la barrancada i vorejant els Alts de Freier, a la nostra dreta, fins a una cruïlla. Deixem el barranc que mena al mas de Bartomeu i agafem el senderó que continua per la dreta en pujada. Arribem als plans de la Costa després d'una altre tram força agradable de bosc. Som a dalt la carena envoltada de vegetació baixa. Les vistes comencem a ser bones per sobre la Bisbal i el Baix Penedès en general. Continuem per la pista fins a un indicador de fusta. Arribem al puig de Vilafranca en 10 minuts. Al cim trobem un llibre per signar i un pessebre. Des d'aquí dalt es pot gaudir d'una bona vista, però sobretot es pot albirar Vilafranca del Penedès, potser és per això que van posar aquest nom al puig.

Desfem el senderó fins a la pista, que continuarem cap a l'esquerra. Més avall trobarem un senderó que surt a la dreta i que ens porta a visitar una barraca de dos espais en runes. Tornem a la pista i anem devallant enmig de nívols humits i forta pendent fins que trobem un senderó a la dreta indicat amb color lila. Pugem fins a trobar la barraca del vi, a uns 250 m de la pista bosc endins.

Aquesta barraca consta de dos espais separats amb volta de canó i està totalment ensorrada. Al 1936 hi va tenir lloc un dels incidents més sagnants de la comarca, es van matar 6 propietaris del Vendrell i les masies de St Miquel, que s'hi havien refugiat fugint de les tropes republicanes. Les seves restes van ser trobades al fossar de la Bisbal.

Retornem a la pista i continuem avall fins arribar al fondo de la Costa i a la masia del mateix nom. Des d'aquí agafarem un senderó que ens portarà a la pista asfaltada de Freier que ja no deixarem fins arribar de nou al cementiri.

Una circular amb un alt component històric i un tramat de senderons i amagatalls que es feien servir fins no fa massa anys i que fan moure la imaginació enrera en el temps.

Puig de la Cova, 672 m

masia de la Costa

barraca del Vi

Powered by Wikiloc

Salut pep

COMA DE MENERS I ESTANYS DE RANSOL (2.450 m)

El país dels Pirineus, segona sortida amb esquís de muntanya de la temporada i un dia radiant però amb vent gelat. Arribem a la vall de Ransol enmig d'una multitud gens normal. Al cap d'una estona ens adonem que hi ha una marxa, l'Andorra Skimo 10 on es donen una bona dosi de metres de desnivell i km a dojo. Ens van avançant participants amb dorsal i malles en forma de texà, tota una novetat de moda aquesta temporada en esquí de muntanya... 

Nosaltres ens concentrem en la nostra excursió i anem treient roba a mesura que el sol irradia força i el percentatge de les rampes enfilen graus de verticalitat. Anem superant la vall per la dreta del riu dels Meners fins arribar al peu de 2 canals molt pronunciades amb la neu dura com un ganivet. Les traces de la pujada als estanys de Ransol creuen el riu gelat i continuen per la vessant esquerra. Deixem la possibilitat d'ascenció al pic de l'Estany Mort que ens contempla des de la carena fronterera amb l'Ariège i decidim seguir les traces de pujada a la coma de Meners.

Trobem algun control de la marxa amb banderoles de colors que indiquen les zones de pas i "voltes Maria". Caram, tinc la sensació que estem dins un mapa gegant on hi ha la traça feta que només has de seguir. Arribem a la coma de Meners, on trobem els estanys de Ransol ben innivats, després d'unes 2 hores i mitja de pujada. El dia ha anat avançant i abandonem la idea d'intentar el pic de la Serrera, així que enmig d'un fort vent gelat anem a trobar l'inici d'una de les canals que ens portaran a la zona de les fonts dels Clots de la Llosa, en baixada.

La neu dura fa que la baixada es faci ràpida i busquem el sol que no ha tocat la neu de la canal en tot el dia. Mengem una mica i gaudim, sense vent, de la vista cap a l'E, contemplant la carena de Varilles i els pics de Ransol (2.732 m), el pic de la Coma de Varilles (2.756 m) i la tossa de Caraup (2.645 m), així com el pic de la Pala Alta (2.718 m) que ens queda cap al SE, majestuós amb la seva cara N ben blanca i enrocada.

Una bona matinal per exercir cos i ment, tot i que la neu està en constant transformació i no gaudim al 100 per 100 de la baixada.

                                     

Powered by Wikiloc

DE MAR A MAR - DEL BÀLTIC AL MEDITERRANI en bici

Salut

pep

RASOS DE SETÚRIA (2.445 m)

Fa gairebé 2 anys que no treia la pols a l'equip d'esquí de muntanya. Així que ja tocava fer la motxilla, preparar ruta senzilla per escalfar musculatura i conéixer gent nova per compartir experiències. Arribem al coll de la Botella, Andorra, amb una bonança meteorològica espectacular, massa i tot per l'época de l'any i tenint en compte que fa temps que no plou ni neva arreu. Primera decepció és veure les muntanyes que volem visitar sense massa neu a les parts altes. La idea inicial era fer el cim del pic de la Bassera (o dels Llacs) de 2.692 m, però amb la perspectiva que tenim decidim girar el punt de mira una mica més a la dreta.

Calcem botes, fem motxilla, posem esquís i baixem fins a les bordes de Setúria per les pistes d'esquí de Pal. Haurem de remar uns 300 m per arribar a les bordes. Aquestes es presenten com un lloc ben idíl.lic per passar una bona estona en plena natura hivernal. El sol comença a cremar pell i llavis i hem de tirar de protecció. Continuarem per la pista que va remuntant el barranc dels llacs, on trobem una mica de traça, tot i que fa dies que no passa ningú per aquí. 

Aprofitarem per recordar i perfeccionar una mica més la tècnica d'esquí de muntanya a les primeres rampes dretes, tocant al bosc. Sortim a una zona molt més oberta des d'on ja podem divisar el port de Cabús, i l'alternativa que hem buscat: els Rasos de Setúria, un nom ben bonic per fer la jornada. La neu es va transformant lentament, però trobem trams gelats que no conviden a la baixada. Paciència. Anem remuntant la coma dels Llacs totalment sols i amb un ambient estupendo.

Som al port de Cabús en poc més de 2h. Gaudim de les vistes finites de les muntanyes andorranes cap a l'E i de les catalanes cap a l'O. Els cims que ens rodegen estan tots ventats. Així comencem a remuntar les pendents que ens portaran als Rasos de Setúria, on trobem una fita gegantina que ens atrau com un imán. Aquí sí que gaudim de la llunyania, de les muntanyes de la vall d'Aran, Aigüestortes, Ariège, Vall Ferrera, Andorra i Cadí. Novament un festival d'emocions per als ulls i el cor. Tornem on hem deixat els esquís, treiem pells, apretem fixacions de les botes i avall.... Uep! tinc un problema! Una de les fixacions del darrera s'ha trencat a la pujada. Sort que les brides, de tant en tant, fan miracles i em salven d'una baixada dura amb risc de caiguda.

Ara sí, ens deixem anar per una neu ja transformada i que ens amportigua a cada gir. Arribem al port de Cabús de nou i sense pensar-s'ho massa virem avall per la coma per on hem pujat. La neu està prou bé, però esperem que nevi més per trobar aquella primavera que tant ens fa gaudir. Arribem a les bordes i tornem a calçar pells per remuntar les pistes fins al coll de la Botella. Tot plegat, amb les cerveses de les Clandestines, converteixen la jornada en una luxe de l'existència humana. Què més es pot demanar?

Gràcies amics per la companyia. Espero repetir quan hagi arreglat les fixacions...

                                             

Powered by Wikiloc

SANT PERE DEL BRUGAL

Acabem d'aprofitar l'estada a les valls d'Àneu visitant el monestir benedictí romànic de Sant Pere del Burgal. Sortirem d'Escaló creuant el riu i agafant a mà dreta una pista que esdevé un senderó que va remuntant les praderies per la cara S del Roc del Gento. És increïble lo ben camuflada que queda aquesta construcció enmig de la vall del Noguera Pallaresa.

El monestir és esmentat per primera vegada pel comte Ramon I de Tolosa l'any 859. Molt probablement en fora el seu creador. Més endevant, ja en el seu declibi el monestir queda vinculat al monestir de Gerri. Durant el s.X el lloc esdevé, per un curt període de temps, un monestir de monges, regit per l'abadessa Ermengarda, i depenent de l'abadia de Lagrasse, al Llanguedoc francès. Durant el s.XI es posa de manifest la protecció de la casa comtal pallaresa mitjançant els frescos que es troben decorant l'absis, i on trobem un retrat de Llúcia de la Marca, com a una de les protectores d'aquest indret. Això fa pensar que també hi hauria d'haver pintat un retrat del seu espòs, Artal I de Pallars Sobirà. Aquest fet no és gens comú en els frescos romànics que podem trobar arreu de Catalunya, excepte en els trobats a les valls d'Àneu. Com tampoc és gens freqüent trobar el retrat d'una dona. La desamortització de 1835 va confirmar la desparició del monestir reduïnt-lo a simple capella.

         

MARE DE DÉU DE LA ROCA (ESCART)

És aquesta una excrusioneta d'aquelles que meravellen l'esperit, i que fan pensar en perquè els eremites es posaven a construir ermites en indrets com aquest. Al poble d'Escaló trobem la carretereta que puja fins al llogarret d'Escart. Al tanto amb la carretera perquè és molt estreta i no hi ha boi llocs per donar pas a altres vehicles. Abans d'arribar al poble trobem un indicador cap a l'ermita. Haurem de deixar el vehicle en un entrador abans d'arribar al pal indicador. També podem començar la caminada al castell d'Escart (runes), però és força complicat trobar un lloc per aparcar dins i fora del poble. El senderó és força aeri, pel que cal avisar a la gent amb vertígen que es calcin bé abans de començar la caminada, que tot i no ser complicada ni llarga esdevé espetacularissima. A l'entrada de l'ermita trobarem una gravats a la pedra, dels quals no vam saber treure'n l'entrallat.

La història ens diu que existeixen els goigs de la mare de déu de la Roca, en els què es recorda la guerra entre els comtes d'Urgell i el Pallars per la possessió del castell d'Escart durant l'any 1079. 

  

Powered by Wikiloc

PLANS DE SON I PORT DEL CORO

Cap de setmana de neu . Arribem a Esterri d'Àneu on posarem el camp base aquest cap de setmana. Pugem fins a Son del Pi i les planes de Son, on deixarem el vehicle. La idea és fer una circular amb vistes per la part alta de les planes de Son. Comencem agafant un senderó entre avellaners que passa per la part del darrera del complex de Món Natura Pirineus, seguint unes fustes grogues amb una ploma dibuixada. Aquest caminet és una delícia visual i fa que comencem bé la jornada. Arribem a unes escales metàl.liques on veurem una marca groga. Hauríem de pujar i seguir aquestes marques de PR (Camins Vius) però decidim continuar per entre avellaners. 

El dia és assolellat però al matí feia força fred (-10 ºC). No córre l'aire i entrem en calor ràpidament. Quan ja entrem a la zona de riu anem girant a la dreta i amunt per anar a buscar el senderó marcat amb marques grogues, que amb la neu costa una mica més de trobar. Finalment trobem l'inici del senderó i enfilem, ara ja, l'inici al port de Coro. Arribem al collet, ampli entre el bosc, i trobem un pal indicador. Som a 1.950 m i les vistes cap a l'E són força admirables: massís del Mont-roig (2.864 m), Ventolau (2.851 m), Coma del Forn (2.683 m) i Campirme (2.633 m) són el teló de fons del nostre dia d'avui.

Continuem en direcció al refugi Pla de la Font. Hem d'estar alerta als pals amb senyal groga, ja que és molt fàcil seguir la pista que porta la mateixa direcció. Trobem les marques a uns 200 m del pal indicador cap a la dreta, com si volguessim anar cap a la base dels pics de Tésol. Arribem al pla de les Cabanyeres entre bosc de pi negre i seguint la intuició i el mapa, ja que no hi ha traces. Seguim sempre en direcció S buscant els pals amb la ratlla groga. Anirem sempre per dintre el bosc, creuant algun que altre barranc que amb la neu esdevenen poca cosa. 

Arribem a la zona de les Estanyeres en travessa per bosc i clarianes fins sota el pic de Tésol (2.700 m). En aquest punt decidim baixar pel barranc del Tinter fins a trobar el senderó, ja trepitjat i ben marcat que puja al refugi Pla de la Font. Ens descalcem les raquetes i posem crampons per encarar la devallada per entremig del bosc. De sobte fa un fred que fa petar les dents, fins que sortim de la zona arbrada ja molt aprop de les planes de Son, on arribarem amb un bon sol que ens fa revifar.

Una matinal excel.lent per conèixer una mica més aquest racó de les valls d'Àneu.

                                                       

Powered by Wikiloc

SERRES DE COGULLÓ I COMAVERD (902 m), I COVA CATIVERA

cova Cativera

Un altre dia ventós a l'Alt Camp. Decidim pujar a la serra del Cogulló per fer passar el fred. Aparquem el vehicle al costat del Corral Nou (ruïnes), per on passa el GR-7. Agafem la pista que puja pel barranc del Cogulló fins al pou de Solivella (pal indicador) i la carena del tossal de les Comes (743 m). Girem a la dreta en direcció E per on trobarem inidicacions de "ruta del Cogulló". Ben aviat la pista esdevé un senderó que es va enfilant carena amunt fins arribar al cim del Cogulló (881 m), on hi ha una barana per la gent amb vertígen i pels dies ventosos com avui. Gaudim de les vistes ennuvolades de bona part de l'Alt Camp, la Conca i la façana marítima de la costa tarragonina. Aquest cop, però, no veiem la serra de Tramuntana de Mallorca...

Roc del Cogulló

Continuem per la carena i devallem fins a un pal indicador. Aquí ens desviarem a l'esquerra per anar a visitar la cova Cativera, on s'han trobat restes de l'era Neolítica. Aquest és un indret ben humit en comparació amb la resta de la carena que acabem de resseguir. Girem cua fins al pal indicador i continuem en direcció al Comaverd on arribarem per pista forestal en 20 minuts. El temps continua rúfol  i anem intuïnt les formes de les muntanyes en la llunyania, com ara Montserrat. Tenim a la nostra esquerra la vall de Vallespinosa i el puig de Montclar (948 m), que s'alvira salvador d'aquesta contrada en nom de Sant Miquel. Aquesta muntanya bé val una excursió per sí sola.

Arribem al coll de Valls, deixem la pista a mà esquerra que devalla a Vallespinosa i continuem cap a la dreta seguint el GR-7, que altre cop per pista ens durà fins al coll del Sàrria resseguint el Torrent de Collmagí, i ja en baixada fins al Corral Nou (ruïnes).

Salut!

carena del tossal de les Comes

                    

Carena de Montclar

torrent de Collmagí