ENTRE L'ARBOLÍ I SIURANA

Siurana, al fons el Montsant

grau dels Masets

Estem a prop de celebrar la primavera i uns quants centímetres de neu fresca cobreixen els camps i els senderons que envolten les muntanyes de Prades. Em trobo amb la gent de l'AEM a l'Arbolí on comencem la ruta prevista. Sortim del poble en direcció a l'ermita de St Pau per un senderó empedrat preciós. Deixem l'ermita enrere i continuem per un senderó fins al mas de Nadal, enclavat en un indret paradisíac… Seguim pel senderó-pista cap al mas de Salín, on continuarem per la pista força nevada fins a trobar el senderó que ens dóna l'entrada a la barrancada de Vincabrer.

grau de la Trona

Anem baixant en direcció al fons de la vall on trobarem l'espectacular mas d'en Candi, i on uns metres més endavant creuarem el diu Siurana. Des d'aquí ja només ens quedarà remuntar el senderó que, amb forta pujada, ens durà a Siurana per la Trona i el Salt de la Reina Móra. Arribem al un dels últims reductes àrabs abans de l'entrada dels cristians en terres catalanes. Aprofitem per fer un mos. El temps ha millorat moltíssim passant de la boira i el fred al sol i la calor.

poble abandonat de Gallicant

Sortim de Siurana per la carretera fins a trobar un indicador que ens menarà, en baixada, cap al grau dels Masets, on passarem per l'espectacular estret entre roques que condueix fins al fons de la barrancada del Siurana fins al molí de l'Esquirola. Creuem el riu i anem a buscar les marques de PR fins a una placeta on hi ha una fletxa indicadora feta amb pedres. Arribem a una pista que continuarem cap a l'esquerra, recorrent així el fons del barranc. Arribarem en pocs minuts a un senderó que ens portarà directe al salt de la Gorguina, que es mereix la primera aturada de la tornada.

Després de la foto de grup continuem pel senderó de la barrancada fins arribar al gorg del mas dels Frares, amb una caiguda d'aigua d'uns 12-15 metres. Una nova foto de grup i continuem pel senderó, ara en forta pujada, fins a trobar la pista que ens menarà al collet de la Bassa, just a sota del poble abandonat de Gallicant, un indret amb un encant màgic. Desfem una mica de pista i girem a la dreta en sentit SO fins a trobar indicadors que ens portaran de dret i per senderó en baixada fins a l'Arbolí.

riu Siurana

ermita de St Pau, damunt l'Arbolí

Cornudella, la Morera i el Montsant

la Gorguina

Siurana

gorg del mas dels Frares

Salut

pep

MOLA ROQUEROLA I LES 3 CREUS

Matinal pel terme de Farena i Prades. Ens trobem amb uns bons amics de l'Espluga a Farena, des d'on comencem la pujada al mas de Mateu pel senderó que recorre el comellar del Xacó i el grau del Roquerol. Una mica abans d'arribar al mas de Mateu trobem la font del mateix nom. Darrera mateix s'intueix un senderó que ens portarà a recorre la base de les parets de la mola Roquerola, una passejada esplèndida per antigues construccions de pedra per guardar-hi el ramat. Continuem el senderó que ens portarà a la part més ampla de la mola i ens farà arribar al coll de Viladecabrers. Des d'aquí remuntarem fins a trobar la pista de Rojals a Prades, marques de GR.

Som ja a la Mola dels 4 Termes, on fem una breu aturada. Ens arribem a la zona de les 3 Creus, des d'on es pot albirar una extenssíssima panoràmica cap a tots els costats: Pirineus, muntanyes de Prades, costa de Tarragona, Ports de Beseit, etc ... Tornem enrera pel camí de pujada fins al coll de Viladecabrers. Aquí agafem direcció al mas de Mateu, on arribem per pista bruta. continuem devallant i a mitja baixada girem a l'esquerra per un senderó mig esborrat que mena a les antigues canteres d'extracció de ferro en direcció a la Bartra.

Arribem al fons de barranc del Tous, per on baixa una aigua cristalina. El terreny s'ha tornat molt pedregós i el senderó arriba a desaparèixer en la part més baixa del riu. De sobte, en un creuament d'aquest, el recuperem seguint-lo en pujada i baixada fins a Farena, de nou.

Powered by Wikiloc

Salut

pep

PUIGMAL DE LLO - 2.809 m

Última sortida d'esquí de muntanya de la temporada, aquest any prou curta. Sortim amb els companys de Llorenç del Penedès des de l'aparcament que hi ha a les oblidades pistes d'esquí d'Err-Puigmal, des d'on ho permet la neu. El temps es mostra fresquet però molt assolellat. Arribem per pista nevada fins a la zona del refugi de les Planes, on creuem el riu cap a la dreta i comencem a remuntar el prat de Tossa. La idea inicial era ascendir el Puigmal d'Err, però la neu ventada del cim ens va fer decidir per assolir el cim del seu veí Puigmal de Llo.

Arribem al fons de la coma i comencem a remuntar la cara SO fins al coll. Deixem els esquís i arribem al cim per una cresteta fàcil però molt estètica. Les vistes des d'aquest pic són immenses: tenim tota la Cerdanya als nostres peus i el Puigmal d'Err a la nostra esquena. Tornem al coll a recuperar els esquís i realitzem la segona ascenció de la jornada al Petit Puigmal de Segre (2.809m).

El cel comença a tapar-se de núvols grisos i desistim d'arribar al cim del Puigmal d'Err, que deixarem per una altra ocasió. Treiem pells i ens preparem per a una baixada gairebé perfecte fins al refugi de les Planes. És una zona molt bona per realitzar ascencions ràpides i amb bon nivell d'innivició.

Powered by Wikiloc

Salut

pep

EIVISSA CENTRAL EN BICI

Ens trobem a Eivissa amb l'Edu. Portem les bicis carregades a la furgo i el temps, tot i ser setmana santa acompanya de debò. Aprofitem un matí per anar a fer una volta per carreteres secundàries i pistes asfaltades del centre de l'illa. Així, doncs, sortim de Sta Eulària en direcció a Es Canar passant per s'Argamassa i punta Arabí. La brisa és suau i la llum molt bona per no suar encara. Continuem direcció St Carlos passant pel pla de s'Argentera. Deixem enrera la carretera de cala Llenya. 

De St Carlos ens dirigim cap al puig d'en Besora, des d'on agafarem un trencall, a esquerres, qua ens farà passar per sota el puig des Codolar, a la zona d'Atzarò. Sortim a la carretera que puja a Portinatx i St Miquel. Fem uns quants metres a l'esquerra i tombem a dretes cap a St Llorenç, des d'on agafarem  la carretera cap a Sta Gertrudis. El paisatge ja comença a ser rural, envoltat de garrofers, oliveres centenàries i ametllers que solquen una terra vermella que enriqueix la vista.

De Sta Gertrudis anem en direcció a St Mateu. Uns 4 km més endevant girarem a l'esquerra pel trencall que mena a Buscastell. La solitud en aquests paratges té la seva recompensa en el sorolls que anem notant sobre la bicicleta: els ocells cantaires de principis de primavera, el soroll dels pneumàtics quan pitgen l'asfalt, la brisa marina que corre per les parts més altes... 

Arribem a la cruïlla on trobem la capella de Forada, d'una modernitat gairebé inusual. Aprofitem per fer una parada i amagar-nos una mica del sol que ja comença a caure a plom. Gaudim, a més, d'una bona exposició de fotografies en blanc i negre d'una artista de l'illa. Deixem les carreteres que porten a Sta Agnès i St Antoni per agafar direcció a St Rafel. Després de 2 km de pujada agafem a l'esquerra una pista asfaltada que mena a can Miquel de n'Esquerrer i al coll d'en Lluc. Arribem a la carretera de St Rafel a Sta Eulària, que agafarem cap a l'esquerra, on després de 3 rotondes arribem finalment a la carretera principal d'Eivissa a Sta Eulària. Acabem la ruta recorrent el passeig marítim de Sta Eulària, que és una delícia pels sentits.

És una volta prou eixerida per realitzar un matí d'estiu a primera hora, per carreteres tranquiles i amb bon paisatge rural de l'illa.

Powered by Wikiloc

Salut

pep

TOSSA PLANA DE LLES - 2.904 m

la Tossa Plana des de l'aparcament

Diumenge matí, aprofitem la tornada de l'Ariège per fer parada a Lles de Cerdanya. L'endemà ens llevem amb un cel força radiant i amb fred, però a mesura que avança el matí la calor s'imposa. Sortim de l'aparcament que hi ha davant de l'estació d'esquí de fons de Lles. Comencem per pista nevada però ben aviat ens posem dintre el bosc per un senderó que, creuant la pista d'esquí de fons en diferents ocasions, ens durà al refugi del Pradell (cal demanar la clau al poble de Lles si hi voleu fer nit). Les vistes des d'aquest indret són molt àmplies en direcció S cap al Cadí. 

refugi del Pradell, al fons el Cadí

D'aquí seguim les indicacions cap a la Tossa Plana, que s'endinsen novament dins al bosc. Haurem de parar atenció en aquest tram perquè és fàcil perdre el senderó nevat. Arribem al Pla de les Someres, una immensa esplanada on hi cau una calor força insuportable. D'aquí comencem a remuntar les fortes pendents que acaronen el cim de la Tossa Plana. Deixem la forcanada de les canals de l'Òliba a la dreta i continuem remuntant sempre en direcció N fins que, al cap de 2 llomes, veiem el cim, on arribem en unes 3h i quart de dura pujada.

vista de la Pica d'Estats des del cim

Les vistes des del cim són espectaculars cap a totes bandes: al N la llarguíssima vall de Madriu amb el pic de Montmalús (2.782 m), el pic de Pessons (2.848 m), l'Alt del Griu (2.878 m), al fons i cap a l'O també podem divisar la Pica d'Estats; cap a l'E tenim el pic d'Engorgs (2.831 m), el Puigpedrós (2.914 m), i al fons el Puigmal d'Err (2.910 m); cap al S hi tenim el massís del Cadí, serra d'Ensija i la tossa d'Alp, entre d'altres. L'itinerari de baixada és el mateix per on hem pujat. Realment un cim obligat del pirineu de la Cerdanya, tot i que la pujada es fa llarga de debò la recompensa val molt més que tot plegat.

vista des del cim cap al N

 

Powered by Wikiloc

Salut

pep

TOSE DE PÉDOURRES - 2.468m

cim de la Tose de Pédourres, al fons
l'Ariège

Aprofitem la bonança per escapar-nos al pirineu central, a la zona de l'Ariège. Arribem a l'Hospital-près-l'Andorre sobre les 9h del matí on hem quedat amb la gent del CEB. Acabem de fer la motxilla i sortim des de la mateixa estació de tren cap a la carretera, on anirem a buscar el senderó (marques de GR blanques-vermelles) seguint el tub que baixa del Barrage de Siscar. Arribem a una confluència de barrancades. Deixem a l'esquerra la de Siscar, per on baixarem, i virem a la dreta seguim el GR (variant de la ruta dels Bons Homes) en direcció al barrage d'Arques, cap al llac de Pédourres, on arribem una hora més tard i apropfitem per fer una paradeta sota del refugi de Brougnic (que ens costa de trobar degut a la neu). Després de gaudir del paisatge nevat i les bones condicions innivals continuem amunt. A l'alçada del llac girem gradualment cap a la dreta per una ampla lloma, aconseguint el cim després d'una llarga però dolça pujada. 

arribant a la confluència de barrancs

Amb la foto de grup a la càmera traiem pells pel primer descens de la jornada fins al llac, on arribem en 5 minuts per una baixada amb una neu excel·lent. Tornem a posar pells i remuntem el clote de la Vaillette fins a la portella de Siscar, amb l'omnipotent del pic de l'Albe (2.764m) a la dreta. Deixem l'ascenció al pic de Nérassol (2.636m) per una altra ocasió i comencem a devallar per la vall de Siscar amb una neu força acceptable. Arribem ala cabana de la Vésine, on ens fem una nova foto de grup i continuem devallant per la barrancada de Siscar amb una neu cada cop més deteriorada i gelada, fet que ens impedeix (a alguns) gaudir plenament del descens. 

Portella de siscar, a la dreta
el pic de l'Albe

Arribem novament a la confluència de barrancs i ens trobem amb la gent que ha baixat amb raquetes des del llac. Acabem aquest tram final, allguns a peu alguns amb els esquís, fins a la carretera, on comença el senderó que hem agafat a la pujada. Un dia genial d'esquí de muntanya per una zona on no hem trobat més que un grupet de francesos. És a dir, tota la muntanya nevada per a nosaltres, un altre regal d'aquest Pirineu que sempre ens dóna la benvinguda. Gràcies!!!

remuntant les pales de Pédourres,
al fons els pics d'Escobes

vall de Siscar, cabana de Vésine

descens per la vall de Siscar

Powered by Wikiloc

Salut

pep

CASTELLS DE LA MARCA - Alt Camp

castell de Selmella, al fons les
muntanyes de Prades

Feia molts anys que no tornava a passejar per aquestes contrades, tan llunyanes i tan properes alhora. Arribem al castell de Selmella en cotxe per pista forestal, on començarem la caminada. Abans, però, realitzem una visita a les restes del castell que data de principis del s.XI, essent propietat dels Alemany (senyors de Cervelló) fins al s.XVI i dels Armengol (barons de Rocafort de Queralt) fins al s. XIX. Aquest assentament ja era conegut a l'época dels Íbers, i les terres, en època dels Alemany, eren administrades pel monestir de Santes Creus.

castell de Vallespinosa

Continuem uns metres per la pista principal fins a una cruïlla, on agafarem el camí de l'esquerra que mena a un camp de cirerers, i on trobarem un corriol a l'esquerra amb una fita. Seguirem aquest corriol fins al coll de Valls. Les vistes del torrent de Collmagí, muntanyes de Prades i el massís del Cogulló/Comaverd són excepcionals. El dia és fred i força ventós però la llum d'hivern intensifica l'estat d'ànim, els colors i les emocions. 

corriol arribant a Vallespinosa

Del coll de Valls continuem pel GR-7 fins a Vallespinosa, un poblet de muntanya enclavat enmig del torrent de Comadevaques, on ens aturem a fer un mos i a visitar el castell. Les vistes de la muntanya de Montclar són especials. Quedem fascinats per la grandària del castell de Vallespinosa i de les parets que encara queden d'empeus. Aquest construcció del s.XI va pertànyer a Berenguer de Clariana, qui el va cedir al monestir de Santes Creus. Més tard, a principis del s.XVII fou assaltat i malmès pel bandoler Rocaguinarda. Passem també per l'ermita de Sta Maria que es troba en un estat deplorable. Gaudim de la porxada de l'església de St Jaume i creuem al poble fins al barranc de Comadevaques. Agafem direcció a Saburella però ben aviat ens decantarem cap a la dreta seguint les indicacions del mas de cal Coca fins al coll d'Agulles. Aquí el vent torna a bufar força però les vistes que tenim, tot i que l'indret no té massa forma de "coll" són espectaculars, endevinant inclús les muntanyes de Montserrat.

castell de Saburella

Des del coll agafem la pista que baixa a l'esquerra en direcció al castell de Saborella, datat del s.XIII i relacionat amb el castell veí de Selmella i la família dels Cervelló. També va passar a ser propietat del monestir de Santes Creus. Aquest és el castell que es conserva més bé de la zona.

Tornem al coll d'Agulles i planegem entre una forta ventada i ja amb rajos molt debilitats de sol fins a Selmella, on tenim el vehicle. Les vistes durant aquesta última part del recorregut són fantàstiques: la plana de l'Alt Camp, el Tarragonès, les muntanyes compreses entre el Montagut, l'Albà, el Montmell i Motferri, així com les llunyanes muntanyes de Vandellòs i Prades. Tot un espectacle paisatgístic de primer ordre. En un dia clar segurament que podrem albirar Mallorca.

  

plaça major a Vallespinosa

El Montclar des de Vallespinosa

Powered by Wikiloc

salut
pep

CAP DE BOUMORT - 2.078 m

Una altra d'aquelles cites obligades per a tot excursionista del nostre país: el massís de Boumort. La idea va ser de la Marta, que em va voler portar a la brama del cèrvol. Arribem al refugi de Cuberes enmig de pluja i boira. Sembla ser que el pronòstic pel dia següent és de sol. Sopem bé i anem a dormir. L'endemà ens llevem d'hora per anar a sentir la brama del cèrvol. Ja havíem sentit aquest cant durant la nit, ja que aquestes bèsties fascinants ronden pels voltants del refugi, però en aquest cas no en vam poder veure ni un, tot i que els sentíem aprop.

Comencem l'excursió al mateix refugi desfent un tros del camí forestal que hi mena. Arribem a la intersecció de pistes i agafem just el barranc que les uneix. Trobarem fites. Aquesta pujada és molt directe, per tant dura, però a la part alta mereix la seva recompensa. Som al costat del cap del Solà de la Coma d'Orient. Continuem cap a l'esquerra per pista forestal que no deixarem fins arribar al prat Muntaner (en aquesta ocasió vam realitzar una petita variant per la coma de les Ordigues i el tossal de Caners). El dia és majestuós i les vistes cada cop més bones.

Cap de Boumort

De Prat Muntaner busquem unes fites que ens portaran a un corriol molt ben parit que recorre la base E del cap de Boumort, és la zona de Rocacastell, on hi ha el Pas Comptador, imaginem que duu aquest nom perquè feien servir l'estretor del pas per poder fer recompte dels ramats de bestiar. Pugem al cap de Boumort pel coll de la Creueta. La sensació que vaig tenir des del cim va ser la mateixa que quan voles en parapent: llibertat total! L'amalgama de tots els sentits que es van reunir en aquell moment va ser magnífica, sense descripció possible. Les nuvolades anaven creixent però continuàvem gaudint de la panoràmica de les muntanyes que queden a cavall entre el Pirineu i el pre-Pirineu. Senzillament fantàstic.

refugi de Cuberes

Desfem el camí baixant per la ruta "normal" i fent cap novament al corriol de Rocacastell i Prat Muntaner. Des d'aquí, i degut al nostre afany per conéixer indrets nous, un cop arribats a la basseta ens endinsarem a la barrancada de la Tosquella, que baixa de ple fins a tocar del refugi (haurem de vigilar ja que hi ha algun pas compromès però salvable). Aquí ens va venir la recompensa: no vam veure cap cèrvol però sí que vam trobar un tros de banya!

 

Powered by Wikiloc

Salut
pep

ANETO 2016

          arribant al coll de Coronas

Estem a principis de setembre, la temperatura i la previsió meteorològiques són excel.lents i no es preveu massa allau de gent. Així, doncs, responent a la petició del bon amic madrileny David, enfilem cap al refugi de Pescadors al bell mig de la vall de Vallibierna, on arribem amb vehicle.  La posta de sol és espectacular, així com la sortida de lluna. Després de cuinar un bon sopar i fer petar la xerrada vora el foc amb l'altra gent del refugi no guardat, cadascú s'enfunda al seu sac de dormir.

refugi de Pescadors

El despertador sona sobre les 5:30h, però sembla ser que tots preferim dormir... Al cap d'uns 20 minuts comencen les presses. N'hi ha que ni esmorzen...! Deixem les coses que no utilitzarem al cotxe i agafem el necessari per realitzar l'ascenció. Comencem que ja clareja, així que no cal que tirem de frontals. Anem remuntant la vall de Coronas fins arribar al primer ibón, això sí, després d'una primera bona pujada.

ibons de Coronas

No es veu neu fins ben entrada la part superior del circ, així que de moment anem tranquils, assaborint una de les ascencions mítiques del Pirneu, l'alta muntanya i el companyerisme. La pujada a l'Aneto per Coronas sempre és més vertical que pujant-lo per la ruta "normal", per la glacera, però, com totes les alternatives té aquell regust d'autenticitat que tan ens agrada. No són més de 10 persones les què pugem avui per aquesta variant, i això ho fa encara més solitari. El cel està completament obert de núvols i la calor comença a apretar una mica. 

Arribem al segon ibón de Coronas. Des d'aquí només ens queda remuntar la part superior del circ fins al coll, on ens haurem d'ajudar amb les mans, ja que hi ha algun passet que ens pot fer respecte. Arribem al coll i l'aire càlid de la cara S es converteix en un vent gèlid a la banda N. Ens abriguem i treiem els crampons de les motxilles. Després de l'operació de cramponatge i de menjar una mica continuem endevant, superant la gran rimaya que sempre hi ha en aquest coll. Enlloc de baixar fins a la traça que puja per la glacera seguim unes petjades que remunten el llom que ens deixarà més aprop de l'última pala. Superem un passet mixte un pèl delicat amb els crampons i arribem al pas de Mahoma sense complicacions.

cim de l'Aneto, 3.404 m

Aquí trec la corda i encordo al personal. No és que el pas de Mahoma sigui difícil, però més val evitar ensurts d'última hora. Les pedres estan ben colocades i fan de bon agafar. Només s'ha de tenir la precaució de no mirar massa avall. Fem cim sobre les 12h, contents i compartint-lo només amb una parella de maños, amb els quals intercanviem càmeres i mòbils per fer fotos. Comencem a venir nuvolades pel SE, tot i així la panoràmica des d'aquí dalt és sempre espectacular! Enhorabona Marta i David per la vostra primera  ascenció. Que no pari la cosa... La tornada la fem pel mateix camí de pujada.

part superior de la glacera

vista cap a l'O des del cim