 |
arribant al coll de Coronas
|
Estem a principis de setembre, la temperatura i la previsió meteorològiques són excel.lents i no es preveu massa allau de gent. Així, doncs, responent a la petició del bon amic madrileny David, enfilem cap al refugi de Pescadors al bell mig de la vall de Vallibierna, on arribem amb vehicle. La posta de sol és espectacular, així com la sortida de lluna. Després de cuinar un bon sopar i fer petar la xerrada vora el foc amb l'altra gent del refugi no guardat, cadascú s'enfunda al seu sac de dormir.
 |
refugi de Pescadors
|
El despertador sona sobre les 5:30h, però sembla ser que tots preferim dormir... Al cap d'uns 20 minuts comencen les presses. N'hi ha que ni esmorzen...! Deixem les coses que no utilitzarem al cotxe i agafem el necessari per realitzar l'ascenció. Comencem que ja clareja, així que no cal que tirem de frontals. Anem remuntant la vall de Coronas fins arribar al primer ibón, això sí, després d'una primera bona pujada.
 |
| ibons de Coronas |
No es veu neu fins ben entrada la part superior del circ, així que de moment anem tranquils, assaborint una de les ascencions mítiques del Pirneu, l'alta muntanya i el companyerisme. La pujada a l'Aneto per Coronas sempre és més vertical que pujant-lo per la ruta "normal", per la glacera, però, com totes les alternatives té aquell regust d'autenticitat que tan ens agrada. No són més de 10 persones les què pugem avui per aquesta variant, i això ho fa encara més solitari. El cel està completament obert de núvols i la calor comença a apretar una mica.
Arribem al segon ibón de Coronas. Des d'aquí només ens queda remuntar la part superior del circ fins al coll, on ens haurem d'ajudar amb les mans, ja que hi ha algun passet que ens pot fer respecte. Arribem al coll i l'aire càlid de la cara S es converteix en un vent gèlid a la banda N. Ens abriguem i treiem els crampons de les motxilles. Després de l'operació de cramponatge i de menjar una mica continuem endevant, superant la gran rimaya que sempre hi ha en aquest coll. Enlloc de baixar fins a la traça que puja per la glacera seguim unes petjades que remunten el llom que ens deixarà més aprop de l'última pala. Superem un passet mixte un pèl delicat amb els crampons i arribem al pas de Mahoma sense complicacions.
 |
| cim de l'Aneto, 3.404 m |
Aquí trec la corda i encordo al personal. No és que el pas de Mahoma sigui difícil, però més val evitar ensurts d'última hora. Les pedres estan ben colocades i fan de bon agafar. Només s'ha de tenir la precaució de no mirar massa avall. Fem cim sobre les 12h, contents i compartint-lo només amb una parella de maños, amb els quals intercanviem càmeres i mòbils per fer fotos. Comencem a venir nuvolades pel SE, tot i així la panoràmica des d'aquí dalt és sempre espectacular! Enhorabona Marta i David per la vostra primera ascenció. Que no pari la cosa... La tornada la fem pel mateix camí de pujada.
 |
| part superior de la glacera |
 |
| vista cap a l'O des del cim |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada