Una altra d'aquelles cites obligades per a tot excursionista del nostre país: el massís de Boumort. La idea va ser de la Marta, que em va voler portar a la brama del cèrvol. Arribem al refugi de Cuberes enmig de pluja i boira. Sembla ser que el pronòstic pel dia següent és de sol. Sopem bé i anem a dormir. L'endemà ens llevem d'hora per anar a sentir la brama del cèrvol. Ja havíem sentit aquest cant durant la nit, ja que aquestes bèsties fascinants ronden pels voltants del refugi, però en aquest cas no en vam poder veure ni un, tot i que els sentíem aprop.
Comencem l'excursió al mateix refugi desfent un tros del camí forestal que hi mena. Arribem a la intersecció de pistes i agafem just el barranc que les uneix. Trobarem fites. Aquesta pujada és molt directe, per tant dura, però a la part alta mereix la seva recompensa. Som al costat del cap del Solà de la Coma d'Orient. Continuem cap a l'esquerra per pista forestal que no deixarem fins arribar al prat Muntaner (en aquesta ocasió vam realitzar una petita variant per la coma de les Ordigues i el tossal de Caners). El dia és majestuós i les vistes cada cop més bones. |
| Cap de Boumort |
De Prat Muntaner busquem unes fites que ens portaran a un corriol molt ben parit que recorre la base E del cap de Boumort, és la zona de Rocacastell, on hi ha el Pas Comptador, imaginem que duu aquest nom perquè feien servir l'estretor del pas per poder fer recompte dels ramats de bestiar. Pugem al cap de Boumort pel coll de la Creueta. La sensació que vaig tenir des del cim va ser la mateixa que quan voles en parapent: llibertat total! L'amalgama de tots els sentits que es van reunir en aquell moment va ser magnífica, sense descripció possible. Les nuvolades anaven creixent però continuàvem gaudint de la panoràmica de les muntanyes que queden a cavall entre el Pirineu i el pre-Pirineu. Senzillament fantàstic.
 |
| refugi de Cuberes |
Desfem el camí baixant per la ruta "normal" i fent cap novament al corriol de Rocacastell i Prat Muntaner. Des d'aquí, i degut al nostre afany per conéixer indrets nous, un cop arribats a la basseta ens endinsarem a la barrancada de la Tosquella, que baixa de ple fins a tocar del refugi (haurem de vigilar ja que hi ha algun pas compromès però salvable). Aquí ens va venir la recompensa: no vam veure cap cèrvol però sí que vam trobar un tros de banya!
Powered by Wikiloc
Salut
pep
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada