CASTELL DE RUS - 2.777 m

cim del Castell de Rus 2.777 m

Dissabte 9 d'abril em trobo novament amb gent del CEB a la vall de Boí. Enfilem carretera amunt en direcció a les pistes i deixem els vehicles al costat del pont que dóna l'entrada a la vall de St Martí. El dia és força gris i comencem a foquejar per la pista que remonta la barrancada per la dreta sortejant pedres i herba. La neu a aquesta alçada ja no ha quedat després de la météo dels últims dies.

Arribem al pont de fusta que creua la barrancada després de fer un tram de senderó mig borrat per la neu. Deixem el barranc de Moró que continua per la nostra dreta. Anem pujant per pales nevades més còmodes tot i que el cel continua ben tapat i no es pot veure gairebé res de la capçalera de la vall de Rus. La primera intenció era realitzar l'ascenció al tossal de la Mina (2.722 m) però degut a la climatologia decidim girar cap a l'esquerra abans d'arribar al port de Rus.

Comencem a remuntar per les pales del vessant O del Castell de Rus fins arribar al cim amb un vent gèlid que fa feixuga la transició de treure pells. Tot i així el cel es va esclarint mica en mica i podem gaudir d'una magnífica vista cap als pics del Pessó  (2.892 m), el tossal del Paiasso (2.772 m), tossal de la Mina, els pics de Subenuix (2.950 m) i Peguera (2.983 m), així com el Montsent de Pallars (2.883 m) a la presidència de la vall Fosca.

La baixada amb una neu inicialment gelada esdevé tot un plaer uns metres més avall del cim, acompanyada d'una millora del temps que ens fa gaudir de valent. Malauradament, però, una companya pateix una fractura de turmell i haurà de ser atesa per l'helicòpter dels bombers que van realitzar una feina fantàstica. Esperem que es recuperi aviat i torni a les muntanyes amb nosaltres.

Una bona ascenció amb neu justa al principi del barranc, però amb un ambient molt maco i de bona muntanya des de la coma de Rus. Excel.lent companyia!

Powered by Wikiloc

salut

pep

SILVRETTA - DIA 6: SAARBRÜCKER - WIRL

L'últim dia de travessa el cel ens espera tal i com l'havíem deixat la nit anterior: nevant. ens despertem amb uns 30 cm de neu nova i tot tapat. Sort que avui és tot baixada i el camí està senyalitzat amb pals de fusta. Després d'una bona vetllada durant el sopar acabem d'esmorzar els últims, per variar, però ja ho tenim tot preparat, així que sortim tots a la mateixa hora, aproximadament. N'hi ha que tiren amunt a temptar al temps i intentar fer algun cim. D'altres com nosaltres tiren avall, esperant arribar a la vall en bones condicions i amb bona combinació de transport per arribar on tenen el vehicle.

Comencem a baixar per la vall de Kromertal i mica en mica sembla que la boira vulgui cedir pas als raigs de sol. Així que el cel va passant del gris al blau. Quin goig arribar a la carretera amb una postal per als ulls. Arribem al Vermunt Stausee i remuntem uns metres la carretera fins a trobar un telèfon. Truquem, de manera gratuita, a la companyia que uneix els dos vessants de la collada de la Silvretta, a l'hivern tallada per la neu. En menys de 5 minuts apareix un autobús que ens deixarà a l'hotel Piz Buin, al llac de la Silvretta. Com que no parlen res d'anglès tenim una mica d'estira i arronsa amb el tema dels bitllets. Finalment ens deixen estar, Nosaltres volem pagar però ells no es volen comunicar... Mala sort. 

Des del llac de la Silvretta, on havíem estat feia 3 dies enmig d'una forta nevada, baixem per la carretera fins al poble de Wirl. Mentre anem remant en algunes zones planeres sentim un parell d'allaus. Fa molta calor i el gruix de neu ja comença a fondre's. Arribem a Wirl contents d'haver tingut la sort de tenir bon temps en la major part dels dies.

Contents perquè no hem tingut cap problema tècnic ni físic. Contents perquè ha estat la primera travessa que realitzem junts, els dos germans, l'única cordada de germans que hi havia aquesta setmana santa a la Silvretta (boooo...!). Contents perquè ens en hem sortit tot i haver-nos deixat el mapa a l'hotel. Contents per la gent que hem conegut durant el viatge. I sobretot contents perquè hem conegut una zona magníficament bonica amb moltes possibilitats per a l'esquí i per a l'alta muntanya en general. De ben segur que repetirem, ens han quedat moltes valls amagades dintre la motxilla...

 

Powered by Wikiloc

salut

pep

SILVRETTA - DIA 5: SILVRETTAHÜTTE - SAARBRÜCKERHÜTTE

remuntant la glacera de la Silvretta

Es nota que ahir vam entrar a Suïssa, els preus del refugi han augmentat un 35% respecte a Àustria...!!! Cinquè dia de travessa i continuem amb la incertesa del temps. Fa dos dies vam conèixer una parella de Madrid, el Carlos i la Carmen, amb qui hem estat compartint taula als 2 últims refugis. Avui toca l'últim esforç per arribar al darrer refugi d'aquesta travessa clàssica d'esquí als Alps. Després d'esmorzar i de fer conya amb el grup de Granada que també vam conèixer fa dos dies sortim els últims del refugi, com cada dia sobre les 9h. 

Sonnenspitze, al cim es pot veure
la creu

El cel està força emboirat però anem resseguint les traces del dia anterior fins a l'alçada de la Rote Forka, l'únic pas que hi ha per saltar a la banda de Klostertaler, altre cop a Àustria. Degut a la nevada creiem adient carregar esquís a la motxilla i calçar-nos els grampons per superar aquest pas, que superem després d'1 hora i mitja d'haver sortit del refugi. El dia continua molt tapat i no podem disfrutar de les vistes, tot i així la visibilitat és prou bona per a la baixada. Ens despedim del grup de Granada i comencem el descens al refugi no guardat de Klostertaler.

Glacera de Letzner

Arribem a la capçalera de la vall, just a l'alçada del refugi. Damunt nostre s'alça vertical el Sonntagspitze (2.882 m), un petit "Cerví" a la capçalera de la glacera de Glötter. Aquí tornarem a posar pells per realitzar l'ascenció al coll Litznersattle que ens obrirà les portes a la glacera de Litzner i al refugi Saarbrücker. És una llàstima que el dia s'hagi tornat a tapar perquè també volíem realitzar l'ascenció al Sonnenspitze, última d'aquesta travessa.

Arribem al refugi gairebé sense visibilitat i començant a caure volves de neu que esborraran qualsevol rastre d'esquís. És una llàstima també que no puguem veure el cim més alt d'aquesta banda, el Grosses Seehorn (3.121 m). Potser demà al matí... Avui tornem a tenir la cervesa ben merescuda!

arribant al Litznersattel

Saarbrückerhütte

baixant cap al refugi que treu
el cap per la boira

formigues al Rote Furka pass

Powered by Wikiloc

salut

pep

SILVRETTA - DIA 4: WEISBADENER - SILVRETTAHUTTE

Egghornlücke (3.082 m), al centre
de la imatge el Signalhorn (3.210 m)

Quart dia de travessa per la Silvretta. Sortim del Weisbadener hütte sobre les 9h, la mateixa hora de cada dia, deixem que la grups que porten guia obrin traça sobre la neu recent caiguda. La primera part de la pujada a la glacera Ochsental la realitzem sota una boira empipadora, tot i que no hi ha humitat i es progressa bé. Mica en mica el cel dóna mostres de voler-se obrir. De sobte, quan ja hem superat l'última rampa al costat dels séracs que donen l'entrada a la glacera, una clariana de llum i cel blau ens espera a l'horitzó. Caram quina sorpresa!!!

séracs arribant a la glacera Ochsental

Després de 2 hores de foquejar arribem a la glacera. Davant nostre el Piz Buin (3.312 m), imponent amb la seva verticalitat. Rodejant la glacera tenim el Kleine Piz Buin (3.255 m), el Signalhorn (3.210 m) i el Silvretta Egghorn (3.147 m). Realment estem davant la gran cúpula de la Silvretta i el dia no podia ser millor. Agafem direcció NO cap a la Egghornlücke, on deixarem els esquís. La intenció és intentar l'ascenció al Silvrettahorn. Veiem que hi ha una aglomeració de gent en un pas força vertical. 

Aresta d'agulles a la glacera Silvretta

Anem a provar-ho quan la gent tira avall. A l'alçada de 3.168 m, amb una neu completament transformada i barrejada amb la terra i pedra que hi ha sota, fan que les condicions per superar aquest pas no siguin les més adequades, tot i que hi ha gent que ho ha intentat. Així doncs decidim retirar-nos d'aquest cim, al qual hem estat a bens pocs metres d'assolir. La recompensa és la vista que obtenim, veient inclús amb una claredat espatarrant, el massís del Montblanc a la llunyania, uns 200 km en línia recta. Increïble!!

arribant a Egghornlücke, al fons el
 Silvrettahorn (3.244 m)

Retornem al coll on tenim els esquís. Avui tornem a entrar a Suïssa. La nevada a la glacera de la Silvretta és molt important i fa que sembli un pastís de nata. Decidim baixar per la pala de 35º que hi ha per accedir a la glacera enlloc de fer la volta per la Fuorcla dal Cunfin i el Silvretta pass. Hi ha gairebé 60 cm de neu nova que fan que cada volta arrastris un bon tou de neu. Arribem finalment a la glacera i el cel es va tapant a poc a poc. De totes maneres la visibilitat és bona i anem seguint les traces de baixada per una neu que dóna gust d'esquiar. De sobte torna a sortir el sol i aprofitem per fer un mos abans d'arribar al refugi.

arribant al Silvrettahütte

Arribem al Silvrettahütte sobre les 15h.

No hem aconseguit fer cim en la seva totalitat però la cervesa la tornem a tenir guanyada. Avui gaudim d'una posta de sol a la terrassa del refugi, ja era hora...!

 Piz Buin presidint la glacera Ochsental

vista cap a la glacera Silvretta. Al fons a l'esquerra el Piz Linard (3.410 m)

Powered by Wikiloc

salut
pep

SILVRETTA - DIA 3: SILVRETTA STAUSEE

Tercer dia de travessa: arriba la neu i la boira. Ens llevem i a fora no es veu gairebé a més de 30 m. Després d'esmorzar el temps continua igual i la previsió no millora fins al dia següent. Així doncs refem els plans i decidim quedar-nos un dia més a Weisbadenerhütte i anular la nit que teniem reservada al Silvrettahütte. Per la finestra veiem algun grupet amb guia que s'aventuren a fer activitat tot i la mala visibilitat. Nosaltres, a l'espera que ens confirmin habitació, ens enfundem els "gore" i tirem avall en direcció al llac de la Silvretta. El camí està tot marcat amb pals de fusta per tant no hi ha pèrdua. Arribem al llac, el creuem i arribem a l'hotel Piz Buin, on fem una cervesa i ens trobem un grup de catalans que acaben avui la travessa. Després de mitja hora tornem a remuntar els 500 m de desnivell que separen el llac del refugi. Esperem que l'endemà el cel es destapi una mica més...

Powered by Wikiloc

salut
pep

SILVRETTA - DIA 2: JAMTALHÜTTE - WEISBADENERHÜTTE

Segon dia excepcional a la Silvretta. Després d'un bon esmorzar al refugi (deu ni do amb l'hotel...) comencem gaudint d'una pujada molt plàcida a la glacera de Jamtalferner. El sol torna a brillar i el paisatge realça les seves arestes, figures i colors. senzillament genial! Al capdamunt de la glacera podem veure un dels objectius del dia, el Hintere Jamspitze. Degut, però, a la bonansa meteorològica decidim allargar la ruta amb l'ascenció a un segon cim, el Gemsspitz (3.114 m).

cim del Gemspitze. 3.114 m

Per aquesta ascenció deixem les motxilles a la part esquerra de la glacera i comencem remuntant la pala per on hi ha traces evidents. Coincidim amb algun grup que ha sortit del refugi per assolir el cim del Russkopf (2.693 m). Girem lleugerament a la dreta on ja s'intueix el gran morro de pedra que corona aquest cim. Deixem els esquís i fem els últims 20 metres verticals per traces evidents a la neu. Segon cim de la travessa assolit: Gemsspitz (3.114 m). La vista és generosa i vasta, igual que al dia anterior, però la proximitat, cada cop més, de les grans muntanyes de la Silvretta el fan més majestuós. 

sortint del Jamtalhütte

Baixem del cim i calcem esquís per anar a buscar les motxilles de nou. Abans de tornar a posar pells i arrencar de nou fem un mos. La calor es fa força insuportable allà on no hi ha ombres. Comencem a remuntar ara ja la part superior del Jamtalferner fins al coll que separa els pics de Jamtal. Nosaltres optem per ascendir el Hintere Jamspitze (3.156 m), una fita clàssica de la Silvretta. Novament deixem les motxilles al coll i realitzem l'ascenció a peu L'ambient des d'aquesta cota és magnífic. Tot un mantell de pics nevats s'estenen a banda i banda, però hem d'anar en compte ja que l'espai hi és molt reduït.  

Són vora les 16h i no tenim massa clar per quin pas es canvia de vall, així que retornem al coll, calcem pells i remuntem un collet superior, des del que podem veure el pas, força dret, que haurem de superar en baixada. Carreguem els esquís a la motxilla i calcem crampons. La canal està força gelada però hi han tallat esglaons. Amb paciència arribem a l'altra cara de la part superior de la Jamtalferner. Tornem a calçar esquís i ens dirigim a l'últim coll del dia, el Obere Ochsenscharte, des del qual ja només ens quedarà la baixada al refugi de Weisbadener per la glacera de Vermunt, amb el Piz Buin (3.312 m) i el Dreilander (3.197 m) com a grans muntanyes de la zona.

En aquesta última part l'Edu té problemes amb una de les fixacions i patim una mica per l'horari, però finalment arribem al refugi a temps per descansar una mica i sopar. Jornada llarga i amb prou desnivell, però amb un nivell alpínístic excel.lent, assolint 2 cims i remuntant una de les glaceres de la Silvretta. Genial, unes altres cerveses ben merescudes...!!!

creuant la glacera de Jamtal

últimes llums al Piz Buin

part superior de la glacera de Jamtal

Powered by Wikiloc

salut
pep

SILVRETTA - DIA 1: ISCHGL - JAMTALHÜTTE

Cim del Breite Krone (3.079 m)

Després d'agafar vol a Munic i cotxe de lloguer fins a Kappl ens informem bé de les combinacions de transport públic que hem de fer per poder deixar el cotxe a l'aparcament de la casa on hem dormit. Hi ha una vàries línies d'autobús gratuïtes pels esquiadors que uneixen els pobles de la vall i els pobles que, com Kappl, es troben a mitja alçada. Així doncs, el primer dia de travessa sortim de Kappl amb un minibus fins a la carretera principal, on canviem a un bus més gran que ens portarà fins al remuntador que hem d'agafar a les pistes de Ischgl. Tota una lliçó d'infraestructura...!

La meitat de la primera jornada la dedicarem a recórrer part de les pistes d'esquí de Ischgl. En total agafarem 2 telecadires i 2 funiculars que ens deixaran al cim del Piz Val Gronda (2.812 m) i començarem a notar el pes de la motxilla esquiant per aquestes pistes magnífiques, tan per la quantitat de km, com per la qualitat de la neu com per l'escenari de muntanya que es dibuixa a cada revolt. Sense cap mena de dubte un immillorable destí turístic d'hivern.

arribant al coll, a la dreta
el cim del Breite Krone

Comencem la travessa a la Silvretta des d'aquest modest cim descendint en direcció SO cap al refugi Heidelberg, on no arribarem (en aquest punt entrem a Suïssa). Podem veure la collada de Kronenjoch al capdamunt de la vall i si no perdem alçada no ens caldrà pujar tant després. Així doncs realitzem un flanqueig fins a trobar les traces de pujada per la ruta habitual. Arribem al Kronenjoch en un parell d'hores i l'escenari que se'ns obre és realment impressionant. Deixem les motxilles i els esquís i realitzem la primera ascenció de la travessa al Breite Krone (3.079 m). Aquesta talaia, també modesta, ens ofereix una panoràmica de 360º espectacular: hi ha muntanyes nevades més enllà d'on arriba la vista. 

Estem sols, l'Edu i jo, a sobre aquest petit cim amb un temps que ni ens el podíem imaginar. Realment hi ha tantes muntanyes per poder pujar que necessitaríem més d'una vida...

Després de gaudir d'un espectacle de primera recuperem les motxilles i anem al coll que tenim al davant (tornem a entrar a Àustria), des d'on realitzarem el descens al refugi de Jamtal per una neu força mediocre. Ens espera una merescuda cervesa.

principi de la travessa

baixant cap al refugi

Powered by Wikiloc

salut

pep

ST SALVADOR DEL BOSC (I LES 100 VOLTES...)

pas posterior de l'ermita de St Salvador

Decidits a fer una caminada per la zona del castell i la col.legiata de Mur, topem amb una cursa de rally de 4x4... Després de dormir al costat mateix del castell amb una nit ben estelada decidim canviar la pols dels camins d'aquesta zona per la vall de Barcedana. Ens deixem recomanar i triem destí a l'ermita de St Salvador del Bosc que ja teniem a les retines de feia temps. Així que agafem la carretera que puja a Llimiana i just en un revolt a dretes agafem la pista que recórrer tota la vall pel marge dret. Anirem seguint indicadors a l'ermita i la Cova Negre per la pista accessible amb vehicle fins a una bifurcació de pistes amb indicador. Podem continuar 1 km més fins que s'acaba la pista i hem de deixar el vehicle i on trobem una imatge de St Salvador en una columna de pedra.

sender de les 100 voltes

Comencem aquí la caminada que ens portarà a l'ermita de St Salvador del Bosc pel senderó de les 100 voltes (efectivament contades i certes) que ens ajudarà a superar un desnivell d'uns 700 metres en poc més de 3 km verticals. Val a destacar el gran treball d'enginyeria que es va realitzar en aquest sender, que compta amb nombrosos marges de pedra seca per poder aguantar el propi camí.

vistes a la conca de Tremp

Val a dir que l'ermita està força malmesa i s'hi troben restes de peregrinacions demanant algun tipus d'ajuda al sant. Aquesta ermita d'origen romànic està arrebossada blanca, deslluïnt el seu origen. Sota l'ermita trobem un refugi de pedra restaurat però molt rústic. Tot i així convida a fer nit en alguna ocasió per poder avistar estels i contemplar la posta de sol, que des d'aquesta alçada (1.216 m) ha de ser magnífica.

El punt fort de l'excursió és la visibilitat que es té. En un dia clar es poden albirar des de la serra de Guara fins a les muntanyes d'Andorra, passant per part del Pirineu Aragonès i Català. Un espectacle total!! Si continuem pel senderó que segueix al darrera l'ermita faríem cap a la pista de la Portella Blanca, únic pas del Montsec de Rúbies cap al poblet abandonat del mateix nom. La tornada la realitzem pel mateix sender de pujada.

Col.legiata de Mur, s.XI

castell de Mur, s.X

refugi de St Salvador

Powered by Wikiloc

salut

pep