le petit roc: RUTA DEL PORTILLÓN DE BENASQUE

Ziga-zaga del senderó de Pedres
Blanques. Al fons el
Mall Pintrat i vall de Remuñe

Diumenge matí, fa mandra llevar-se del llit però a mesura que et poses en marxa el cos et va demanant més i els ulls tenen ganes de descoberta visual i espiritual. Comencem l'excursió al pàrking de l'Hospital de Benasque on trobem les restes de l'antic hospici de Benasque (s.XVI-XVII). Aquestes construccions tan servien d'hospital com de refugi per pernoctar, i ja tenien preus especials per a la gent de la vall. Increïble!! Agafem el senderó en direcció al Portillón per les Pedres Blanques (indicadors de color verd). El primer tram coincideix amb marques de GR. El senderó es bifurca. Pal indicador. Deixem el senderó que segueix cap al pla d'Estany i continuem per l'esquerra ara ja en pujada per prats i després per una zona plena de pedres blanquinoses que de lluny semblen impossibles de superar. El senderó zigzagueja de manera espectacular, inclús un tram del senderó sembla estar picat a la mateixa roca.

Estanys del Portillón

Arribem al Portillón de Benasque després d'1 hora i 45 minuts d'ascenció continuada però amb unes vistes excel.lents de les Maladetes i la pròpia vall que s'estén allargada amb forma de semi-cercle. Hi ha boira lleugerament enganxada a la carena entre Espanya i França. Comencem a baixar pel senderó de pedra que ens portarà al refugi francès en 15 minuts. La temperatura ha canviat radicalment i ens posem la jaqueta. Arribem al refugi i aprofitem per fer un mos i xerrar una estoneta amb el guarda. Decidim deixar la idea de tornar per l'Hospice de France i els colls de l'Escaleta i la Picada. El guarda ens ha recomanat pujar al coll de la Montagnette i si ho veiem bé fer el cim. Així doncs agafem el senderó que arrenca al darrera del refugi i en poc més de 30 minuts arribem al coll de la Montagnette.

Restes de l'antic hospici del s.XVI-XVII

El temps sembla que vol aguantar i la boira va i ve. Les vistes dels llacs i del pic de la Mina són realment espectaculars, la boira enganxada a les carenes de roca fa la resta. També podem albirar el Portillón de Benasque per on hem creuat a França. Baixem al llac de la Montagnette i continuem traçant senderó en direcció SO cap al Puerto Viell, on el guarda ens ha dit que hi ha pas. Les fites s'han acabat i anem fent el nostre camí cap al port. Deixem la idea de fer el cim de la Montagnette (2.552 m), que ens queda just al costat però que des d'aquesta vessant no presenta massa interès. Treiem el cap a una obertura a uns 2.470 m però no es veu factible. Resseguim la carena herbosa una metres més cap a l'O i finalment trobem una finestra per poder baixar, tot i que caldrà extremar precaucions, la rampa té un percentatge força elevat (30-35 %) i amb les bambes sembla que sigui una pista de patinatge. La panoràmica de la vall de Benasque, el massís de les Maladetes, el Mall Pintrat i el Mulhères és sublim, millor que un gelat amb cirereta... Superem el primers metres i veiem una fita solitària uns metres més avall. Hi arribem però no té continuïtat. Anem agafant direcció O pel pas més clar que trobem. L'inclinació va minvant poc a poc però cal anar amb compte. Deixem enrera l'estribació de roca que baixa del pic de la Montagnette i ens apareix l'Hospital de Benasque, lluny i molt avall, però visible. No hi ha cap fita ni marca que indiqui el camí, així que decidim deixar-ne unes quantes per si algú s'hi perd algun dia.

les Maladetes des del Portillón de Benasque

Anem perdent alçada i continuem direcció a la vall de Gorgutes, que ens queda ja molt aprop. Deixem enrere passos més complicats mentre arribem als 2.200 m d'alçada, des d'on veiem ja el senderó de baixada i els primers ibons de Gorgutes. Tot i així decidim continuar pel mig del bosc i seguir una riera que ens portarà a la cascada de Gorgutes, i de pas, a trobar alguns bolets que ens serviran per fer el sopar. Arribem al pla de l'Hospital i busquem les restes de l'hospici del s.XII-XIII però no el veiem. Acabem l'excursió al pàrking on tenim el cotxe, satisfets i cansats, sabent que hem passat per un pas que no és gens transitat i que representa una bona dosi d'orientació i "sang freda", que segur que a més d'un li farà falta.