DEL BÀLTIC AL MEDITERRÀNI - 1era part: DINAMARCA (205 km)

Feia mesos que parlàvem de fer una gran ruta per Europa. Així doncs la proposta va ser agafar un avió que ens portés a Copenhagen i baixar fins a casa amb bicicleta. Ens afanyàvem a comprar els bitllets i aclarir el transport de la bici a l'avió un parell de mesos abans de marxar. Un cop confirmat només quedava començar a preparar el material que hauríem d'encabir a les alforges: roba, fogonet, sac de dormir, tenda, material de mecànica, aïllant, etc. Dijous per la tarda jo agafava el tren a Alcover en direcció a estació de França, a Barcelona, des d'on ja carregat amb la bicicleta recorreria la costa barcelonina fins a trobar el Besòs, on m'estava esperant en Perico. Un cop a casa seva desmuntàvem les bicis i les empaquetàvem a unes capses de cartró ben protegides perquè arribessin senceres a la capital danesa. Les capses pesaven entre 25 i 30 kg. L'endemà al matí l'Adrià ens acompanyava a primera hora a l'aeroport. Moltes gràcies nano per la matinada!!!

18 de juliol de 2014: Barcelona - Copenhagen
L'avió s'enlairava de la capital catalana i aterrava a la capital danesa en poc més de 2 hores. El clima era impressionant, havíem deixat Catalunya amb una mica de fresca i arribàvem al primer dels països nòrdics amb una calor espantosa. De l'aeroport al centre de Copenhagen arribàvem còmodament pedalant amb la furgoneta. Buscàvem l'alberg, el més gran d'europa (per lo car que és ja es nota!! 35€ p/persona), deixàvem les alforges i ens posàvem roba còmode per anar a fer una volta per la ciutat.
El què ens va sobtar més va ser el silenci i la tranquilitat que s'hi respirava tot i la gentada que hi havia. És una sensació genial!! Vam comprar unes birres i ens les vam beure tranquilament al costat del mar Bàltic, el nostre punt de partida. Copenhagen és una ciutat molt agradable, amb espais i carrers amples, parc i zones verdes per tot arreu i amb un cel nòrdic extramadament net, al què nosaltres, la gent del Mediterràni no estem acostumats. La gent sortia molt al carrer a passejar, a fer un beure, a fer un pic-nic als parcs, això sí, tot plegat amb un comportament cívic que costa de veure a les nostres terres. Us deixo amb algunes fotos d'aquesta visita.












19 de juliol de 2014: Copenhagen - Praesto

Dissabte pel matí. Posàvem el GPS a zero i anàvem a buscar la oficina d'informació i turisme perquè ens fessin cinc cèntims de com sortir de Copenhagen per l'Eurovélo 10, que és una ruta europea que ressegueix el Bàltic. A turisme i informació de Copanhagen no en sabien res d'això, i ens van enviar a l'Associació Ciclista Danesa, on per la nostra sorpresa tampoc no sabien què són els Eurovélo. D'aquesta manera se'ns havien fet ja les 11h. Decidiem tirar de GPS i anar sortint sobre la marxa per carrils bici què ens aniriem trobant sobre la marxa, fins que va aprèixer un pal amb les primeres banderoles indicadores.
Vam arribar així a la conclusió que havíem de seguir la ruta 56 fins a Praesto. El paisatge, al principi ben verd i amb un carril bici que anava vorejant aiguamolls ens va portar a una carretera principal que ens va deixar ben socarrats. Parada per avituallar i decidim agafar una carretera secundària que ens portaria per poblets d'interior molt més agradables, on les cases autòctones tenen els sostres de palla i les parets estan pintades de colors diferents. Un espectacle per a la vista, tot i que en el relleu costava de trobar un turó o una pujada que trenqués la monotonia de les rectes infinites.
D'aquesta manera arribàvem a Praesto, un poblet pesquer al costat del mar, des d'on gaudiríem d'una bonica posta de sol. Parada al súper per comprar alguna cosa de sopar i esmorzar i de pet al càmping. Primers 105 km i bon sabor de boca amb un clima que, ja el primer dia, ens havia deixat torrats i amb les marques ciclistes per excel.lència.

20 de juliol de 2014: Praesto - Puttgarden
Matí ben assolellat que aprofitàvem per assecar una mica la tenda. Esmorzar a base d'un paté de fetge danés i pa de llavors, i continuàvem per entre camps de cereals inacabables. La calor continuava i la crema solar anava de bòlit. Seguiem encara la ruta 56 fins que vam enllaçar amb la ruta 9 direcció Nykobing Falster, ja cap a l'interior de la península. Arrivàbem a Vordingborg, on creuariem un parell de ponts per sobre el Bàltic fins a Maribo, seguint els pals indicadors i preguntant a la gent, que molt amablement ens contestaven en anglès o alemany.
Només ens quedaven uns km per arribar a Rodbyhavn, on agafaríem el ferry per poder entrar a Alemanya per Puttgarden (16€ p/persona). Altre cop 100 km per creuar Dinamarca i deixar enrera unes planes que bé podrien ser el far west bàltic... Cua per entrar al ferry i uns 45 minuts de viatge per entrar al segon país de la travessa. El càmping gairebé a tocar de l'estació marítima, còmode i bé de preu (7€ p/persona), i amb un restaurant que ja trobàvem a faltar a Dinamarca, bona teca i sobretot començava a aparèixer la bona cervesa...!!!

Salut
pep