Fa uns dies la meva tieta em va enviar una presentació de Power Point amb la verdadera història de Gino Bartali. Em vaig quedar tan sorprès que he decidit compartir-ho amb tots vosaltres. 
Sempre m'ha fascinat el ciclisme d'època, la roba i les bicicletes, però sobretot les gestes que aquells ciclistes realitzaven amb uns recursos més que precaris. L'esforç havia de ser terrible damunt una bicicleta amb tan sols un plat i 3 o 4 pinyons, només de pensar-hi ja em fan mal els quàdriceps. Un d'aquests personatges cèlebres del ciclisme italià de principis del XX va ser Gino Bartali, que va néixer l'any 1914 i va morir el 2000 a Ponte a Ema. Al seu palmarès hi trobem 3 Giros (1936, 1937 i 1946) i 2 Tours (1938 i 1948). Bartali, però, amagava una història fascinant darrera la seva bicicleta.
Després de caure per un pont al Tour de 1937 se li va adjudicar el sobre nom del "monjo volador". L'any següent li donava a Mussolini el primer Tour conquerit per un italià. La Segona Guerra Mundial esclata i l'únic que pot fer en Bartali és sortir a rodar per les carreteres per entrenar-se. Darrera del ciclista que donava curses al feixisme de Mussolini s'amagava una persona solidària amb la causa jueva. Sota el sillín i al quadre de la bicicleta en Bartali portava documents i passaports als jueus italians que s'amagaven als monestirs de la Toscana i Umbria, i que els servirien per escapar-se dels crematoris de l'Alemanya nazi.
Tot i que durant la guerra les competicions quedaven anulades en Bartali s'entrenava fent llargues jornades damunt la bicicleta. Quan el paraven senzillament deia que s'entrenava per quan tornés a la competició. Es va dedicar a fer de missatger de passaports falsificats per una organització creada per Giorgio Nissim, i que tenia el suport de molts arquebisbes italians, durant els anys 1943-1944, jugant-se la pell davant les constants aturades pels soldats alemanys i italians en els colls de muntanya per on passava.
Tota aquesta història surt a la llum l'any 2003 quan els fills de Nissim troben un diari del seu pare on explicava les rutes, els quilòmetres i els passaports que portava Bartali amagats a la seva bicicleta. En total van ser més de 800 vides les que el ciclista de la Toscana va salvar amb els seus entrenaments. Bartali ens va deixar l'any 2000 amb el seu secret més ben guardat, la seva victòria més gran, més humana i més admirable que els seus éxits esportius. Bartali va pedalar a estones per la victòria, a estones per la llibertat, i sempre amb la bicicleta com a companya inseparable.
pep
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada