le petit roc: PUIGCERDÀ-FOIX: Entre la Cerdanya i l'Ariège...

Feia temps que dèiem de fer uns dies amb bici amb l'Oriol. Teniem 3 dies de festa i els vam fer coincidir a Puigcerdà, des d'on sortíem amb les bicis carregades amb destí: Foix, al bell mig de l'Ariège. L'Oriol em volia ensenyar algunes de les carreteres i ports de muntanya espectaculars que hi ha al voltant de la capital de la Cerdanya, i vaig quedar molt sorprès del què em vaig trobar. En total vam realitzar 206 km, 4 departaments francesos, uns 3.800 m de desnivell + i un total de 7 colls de muntanya en un parell de dies que us detallo a continuació:

14 de juliol de 2014:

pujant el coll de Llo, al fons el Carlit

Sortíem de Puigcerdà en direcció a Saillagouse i Llo passant per Bourg-Madame i Llívia. La météo era excel.lent i al cel hi regnava una claredat impecable. A Llo ens esperava el primer port del dia, que assolíem amb facilitat i que ens oferia unes vistes increibles de tota la Cerdanya i el massís del Carlit. Baixàvem cap a Eyna, la Cabanasse i Mont-Louis, on pararíem a fer una crêpe i una cerveseta per agafar forces. A partir d'aquí la ruta enllaçaria un seguit de ports pels quals hauriem d'estar ben plens de combustible. De Mont-Louis continuàvem cap a la Llagonne i les Cortals per assolir el primer coll del Conflent, el coll de la Llose, 1.866 m. D'aqui baixàvem cap a Caudies de Conflent i Roquecourbe, des d'on enllaçàvem amb el curt però dur coll de Creu, 1.712 m, que ens donaria pas al Capcir, un nou departament francès.

comencem la baixada a Matamale

Arribàvem a Matamale i Formiguères en baixada i resseguíem el pantà de Puyvalador fins a trobar la cruïlla a la Forge per pujar cap a Quérigut, on ja començàvem a trobar cartells en occità, donant-nos una idea de fins on havia arribat l'imperi català i el catarisme. El cel ja feia una estona que es mostrava molt gris i amb ganes de deixar anar alguna tamborinada, però el paisatge de l'Ariège esdevenia genial, sublim, i les carreteres que havia triat l'Oriol eren de traca i mocador. Feiem una visita al castell de Quérigut i continuàvem cap a Mijanès amb l'esperit ben despert al paisatge que constantment se'ns obria al devant. Al fons quedava el coll de Pailhères ben tapat pel mal temps que s'albirava. Paràvem a fer un mos abans de començar el port.

Teníem els nostres dubtes de si començar a pujar aquella mateixa tarda o si quedar-nos a mijanès i pujar l'endemà. Vam triar temptar la boira i començàvem encarant les primeres rampes del port. Uns quilòmetres més amunt passàvem pel costat del refugi de Pastoral de Mijanès, que està en força mal estat i l'estança principal restava tancada. Decidíem pujar una mica més enmig de boira i paràvem la tenda en un prat al costat de la carretera, on faríem nit.

15 de juliol de 2014:

No havia parat de ploure en tota la nit i el matí ens donava una petita treva per poder recollir tenda i alforges. Començàvem a pujar l'última part del port de Palihères i la pluja fina constant de la boira ens deixava ben molls en arribar al coll, a 2.001 m. Foto de rigor envoltats d'una boira espesa i mullada que ens empenyia carretera avall, amb molta precaució. Passàvem la cruïlla del coll de Chiula però decidiem baixar a Ax-les Thermes i avituallar-nos una mica. Feia una estona que havia sortit el sol i aprofitaríem per assecar la roba molla. Després d'una breu visita al poble, deixant el bany a les termes per més endevant, anàvem a buscar la carretereta que puja cap a Vaychis i Tignac.

Feiem parada a mig camí del coll de Marmare, 1.361 m, per dinar i assecar la tenda. Arribats al coll i continuàvem cap a l'esquerra en direcció a Prades i Camurac, entrant així a un nou departament francès, l'Aude. El temps ja començava a ser una mica més càlid i el paisatge ja no era tan pirinenc com el dia anterior, tot i així ens deixava bocabadats igualment. Després de Camurac encaràvem la curta pujada al coll dels Frères i baixàvem ja cap a Roquefeuil, on girariem a l'esquerra per creuar el bosc comunal de la Benague fins a l'Espine, un racó de món on sembla que el temps realment s'hagi aturat.

Tornàvem a ser a l'Ariège i agafariem direcció a Montségur, l'últim port del dia. Aquí vam poder disfrutar de l'últim reducte Càtar, el castell del mateix nom. Després de fer unes cerveses artesanals de la zona de Lavelanet continuàvem pujant el coll de Montségur a 1.059 m. Gairebé amb la posta de sol al nostre devant encarariem una forta baixada fins a Montferrier i Lavelanet, des d'on decidiem fer una última apretada cap a Foix, passant per Roquefort-les-Cascades, situat en una vall de caire Mediterràni excel.lent. Arribàvem a Foix a les 21h, gairebé fosc, però amb el temps just per trobar-nos uns amics de l'Oriol que feien nit allí. Un bon sopar amanit amb un bon vi i s'acabava, per mi, la travessa de 2 dies. L'endemà jo agafava el tren de tornada a Latour-de-Carol, per baixar cap a Puigcerdà amb la bici, mentre que l'Oriol continuava ruta durant un parell més de dies. Quina enveja, nano!!! Moltíssimes gràcies per ensenyar-me aquestes carreteres, valls i llogarrets tan fantàstics, i que tenim tant a la vora de casa, moltes vegades sense saber-ho. Repetirem segur...!!!