Pàgines

23 d’abr. 2014

HAUTE ROUTE CHAMONIX-ZERMATT : ETAPA 1

Gîte d'étape Le Moulin
Després de fer-me dentetes durant uns dies decideixo apuntar-me a la clàssica de la Chamonix-Zermatt (o millor dit Argentières-Zermatt) amb la gent del CEB. Divendres agafo un tren i em planto a Barcelona, on em passen a recollir per anar a carregar els cotxes. Som 10 persones i el tema logístic és molt important. Per sort l'Eduard i el Pep ho tenen tot controlat. Anem a dormir unes horetes i quedem aviadet per sortir dissabte. Viatge sense complicacions de Barcelona a Argentières, on arribem cap a les 18,30h, directes a la gîte d'étape Le Moulin on tenim reserva per sopar, dormir i esmorzar.
glacera d'Argentières
Ens llevem, deixem les motxilles ben fetes i plenes i anem a esmorzar. Seguidament baixem a l'aparcament del telefèric de Grands Montets i anem a fer una cua interminable per poder comprar els tiquets i començar a tirar amunt, al primer punt "sòlid" de la ruta. Arribem als 3274 m del telefèric passades les 10h. El cel està una mica tèrbol però la previsió és bona pels primers tres dies, així que tot això de guanyat... Baixem les escales del telefèric que ens deixen al coll des d'on comença la ruta. Deu ni do amb la primera rampa de baixada. Ja podem veure el primer coll del dia, el de Chardonnet, ben innivat i pendent ens espera amb els braços oberts. Comença la baixada amb una neu bastant pèssima, entre tova i dura, agrumullada i congelada, que ens portarà al bell mig de la glacera d'Argentières. Enmig d'aquesta llengua blanca quedem rodejats i custodiats per l'Aiguille Verte (4.122 m) i les Droites (4.000 m), l'Aiguille de Chardonnet (3.824 m) i l'Aiguille d'Argentières (3.901 m).
remuntant el coll de Chardonnet
Foquejem fins la base del coll de Chardonnet i alguns de nosaltres comencem posant crampons els primers 60 m de desnivell. Després, ja amb les pells als peus i amb una calor asfixiant, anem fent camí cap als 3300 m del coll, on arribem ben extasiats però satisfets. Aquí ens espera el primer ràpel de la travessa, una canal feta a la mida d'una persona que després s'eixampla i queda força exposat a la caiguda de gel i pedres. Fem el ràpel en 3 tongades, les dos primeres equipades amb corda i la tercera a pèl fins a la base del corredor. Ja hem creuat a Suïssa!! Sense cap mena de complicació i gràcies a la destresa tècnica del Xavi i el Pep M. ens en sortim amb bona nota. Tornem a posar esquís i continuem flanquejant per la glacera de Saleina fins a la base del segon coll del dia: la Fenètre de Saleina, que també remuntem amb crampons, excepte de dos cavallers de les ganivetes que aconsegueixen arribar al coll sense massa problemes. A dalt ens espera una vista fanstàstica del plateau de Trient i el sol, que fa estona que no veiem.
remuntant la Fenètre de Saleina
El plateau de Trient és com una brisa d'aire assolellat que ens obre els braços a les últimes hores del dia, i que amb la seva generositat natural fa que arribem al refugi de manera espaiada, cadascú gaudin-ho a la seva manera, fent que l'última pujada al refugi sigui una cirereta al pastís que hem començat a construir a les Grands Montets. Arribem al refugi just a l'hora de sopar. Ja ens espera la taula, així que deixem les coses una mica d'aquella manera per arraulir-nos a la nostra taula i gaudir del merescut sopar que ens ha de donar energies pel dia següent. Després de sopar gaudim d'una posta de sol inolvidable amb el plateau als nostres peus i les Aiguilles Dorées (3.518 m) i l'Aiguille du Tour (3.540 m) de teló de fons. Senzillament esplèndit!!! Un primer dia genial...

refugi de Trient
Plateau de Trient











Salut
pep

1 comentari: