 |
| Montfort i massís del Montblanc a la llum de la lluna |
El despertador sona a les 3,45h. Avui toca jornada llarga i hem decidit començar aviadet. Baixem a esmorzar i deixem les motxilles llestes per començar a foquejar sota la llum de la lluna... Espectacular!!! Comencem remuntant les pistes que el dia anterior ens havien baixat fins al refugi. Començem a notar claror i les primeres llums del dia quan arribem al coll de la Chaux (2.940 m) amb una neu molt ventada i dura. No fa fred però esperem que surti el sol per agafar una mica de color... Baixem cap a l'estany del Port Montfort i continuem cap al coll de Momin (3.015 m), on ja tenim unes vistes fantàstiques dels massísos del Grand Combin i el Montblanc, senzillament magnífic!!!
 |
| massís del Grand Combin |
Foto de grup i continuem remuntant el glaciar du Grand Désert custodiat en tot moment per la Rosablanche (3.336 m). Arribem a la conjunció dels galciars de Grand Désert i Prafleuri, des d'on ataquem el coll que queda just per sota la Rosablanche. Aquí m'espero amb un col.lega alemany, amb qui hem anat coincidint, i la resta del grup comencen a enfilar cap al cim, on arribem en uns 30 minuts. El vent és prou important com per anar en comte a l'aresta cimera. Primer cim de la travessa, enhorabona paius...!!!!
 |
| massís del Montblanc |
Desfem els últims metres fins a una collada que ens portarà directe a la vall del llac de Dix, deixant el refugi de Prafleuri per una altra ocasió. Trobem una colla de militars que estan instal.lant els habituallaments de la cursa d'esquí de muntanya que va de Zermatt a Vérbier. Sens dubte tot un repte... De cop i volta el company Alex, l'alemany que se'ns ha afegit, comença a trobar-se malament i a vomitar. Sospitem que pot ser mal d'alçada així que ens afanyem per perdre alçada organitzant una cordada de quatre.
 |
| Roseblanche |
Mentrestant la resta del grup baixen esquiant per avisar al company de l'Alex. Després d'alguna penúria en la baixada arribem a una zona planera on els dos germànics decideixen trucar al refugi perquè avisi l'helicòpter. Esperem a què es produeixi el rescat, ben senyalitzat per 2 senyeres onejant al vent, i continuem baixant per una neu molt penosa i pesada fins a flanquejar l'embassament de Dix. La calor es torna asfixiant i a mi em comença a passar factura l'esgotament moral del rescat de l'Alex. Arribem a l'altre extrem de l'embassament i mengem una mica abans de realitzar l'ascenció a la cabana de Dix.
Comencem remuntant el pas du Chat fins arribar a divisar el glaciar de Cheilon, des d'on haurem de girar lleugerament a la dreta per pujar finalment al refugi, que queda penjat a bon resguard d'allaus.
Les vistes del Montblanc de Cheilon són espectaculars amb les últimes llums del dia. Arribo a la cabana de Dix realment esgotat i just quan el sopar ja és a taula. Em costa una mica refer-me moralment però amb la panxa plena i la bona companyia que m'envolta, sumat a una bona dormida em recupero aviat.
 |
| Baixant cap al llac de Dix |
 |
| refugi de Dix i glaciar de Cheilon |
Salut
pep
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada