HAUTE ROUTE CHAMONIX-ZERMATT: ETAPA 2

Arribant al coll de les Acadies 

Dilluns matí. El cel és clar com l'aigua i fa força fred. La majoria ens hem llevat amb mal de cap, que hem solucionat amb ibuprofens i aspirines, bufff... Acabem d'esmorzar i ens fem la foto de grup devant el refugi. El plateau de Trient està especialment bonic i plàcid a aquesta hora del matí. Anem a buscar els esquís i el detector d'arves ens recorda que l'hem d'encendre (genial aquest invent que no hem vist a cap altre refugi). Ens calcem els esquís i deixem la llum que entra pels vidres de les finestres del refugi, que tot i el fred se'ns mostra molt càlida. Comencem desfent la pujada que arriba al refugi per neu força dura però que es deixa baixar bé. Una mica més endevant agafem direcció N resseguint la llengua del plateau de Trient passant pel costat d'uns séracs molt generosos que engrandeixen el paisatge.

Col des Acandies

Al cap de pocs minuts arribem al peu del coll de les Acandies, que haurem de creuar per terreny mixte amb crampons. Una pala d'uns 40º d'inclinació equipada amb cordes força malmeses i podrides, però que es pot fer senzillament amb l'ajuda del piolet. Arribem dalt i gaudim de l'extensa visió de la vall d'Arpette, que s'obre als nostres esquís. Darrera gaudim de la majestuositat de l'extrem N del plateau de Trient i de la punta Latour sempre omnipresent.

Baixant per la vall d'Arpette

Omplim el pap amb uns fruits secs i després de fer-nos la foto de rigor (la primera amb l'estelada!!!) comencem a encarar les pales de baixada amb una neu que no promet massa. Uns quants metres de desnivell més avall, però, la neu comença a ser ja molt millor fins arribar a les cabanes d'Arpette. El canvi de vall ha estat espectacular: Trient amb el seu plateau i els seus pics inquisidors, mentre que Arpette tot es presentava suau i dolç. Acabem fent cap als remuntadors de l'estació d'esquí de Champex on aprofitem per refer-nos de la baixada mentre esperem el bus que ens porti a Orsières.

Refuge de Montfort, Vérbier

Quedo fascinat amb el terreny i el llac de Champex, realment un lloc per perdre-s'hi durant unes vacances... Arribem a Orsières i esperem que surti el tren cap a Le Chable, fent transbord a Sembrancher, i d'allí fins a les pistes de Vérbier amb els "ous" telecabines de les pistes d'esquí fins als 3000 m, punt culminant de les pistes de Les 4 Vallées. Un cop dalt de tot, sota mateix del pic de Monfort (3.330 m), baixem per les pistes fins al refugi del mateix nom, amb una tarda plena de "peresa" per devant. Ens trobem a la terrassa amb una bona cervesa després d'una bona neteja personal (no tot són toallitas màgiques, je je...). Aprofitem per penjar l'estelada al costat de la bandera suïssa i ens endinsem cap al menjador quan són vora les 19h. 

Avui, dia de transició, potser més pesat que qualsevol altre dia d'esquí. Tot i així el temps ens ha seguit respectant i hem pogut tenir aquella sensació de "morrinya" mentre viatjavem amb bus i tren, segurament ja no ho podrem fer més fins arribar a Zermatt...

telecabines a Vérbier

Refuge de Monfort, al fons
el massís del Montblanc

Salut
pep