Tiro cap a Andorra. Aparco la furgo al pàrking de Soldeu-el Tarter. Començo a foquejar sobre les 16,30h, fet que em deixa les pistes sense gairebé ningú, amb l'única companyia de George Winston als auriculars. Remonto els prop de 400 metres de desnivell fins la cabana de Riba Escorjada en uns 50 minuts. La pau que trobo en aquest indret és gairebé total. Fa una estona que ha començat a nevar tímidament però l'ambient és excel.lent: no fa fred, no hi ha sol..., en fi, una tarda hivernal de debò. 
Arribo a la cabana i amb trobo amb la companyia dels gossos de l'apartat de Mushing, una sorpresa, molt agradable. Faig una petita inspecció a la cabana i quedo parat perquè dintre hi ha un calefactor traient aire calent. Fa bona pinta, petita, amb 6 llits i una mica de llar de foc, perfecte per passar-hi una nit... Potser hi hauré de tornar. La idea era fer l'ascenció de la Tossa de la Llosada o la d'Espiolets, però la llum va minvant i decideixo tirar avall i arribar al pàrking amb llum. Així que desfaig el recorregut de pujada per les pistes, tot solet i amb una neu fantàstica...
Salut
pep
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada