TXINDOKI - 1340 m

Últim dia de la meva curta estada pel país vasc. La nit anterior vaig pujar fins al poblet de Larraitz, en ple cor del parc natural d'Aralar. La idea era intentar l'ascenció al mític Larrinarri, més conegut com a Txindoki. El matí es llevava molt tapat amb plugims tímids, com ja ha estat costum aquesta última setmana. La boira per acompanyar el concert meteorològic d'aquesta part de la península feia de directora. Esmorzo una mica a la furgo i sense treure'm els texans decideixo posar-me les botes i anar a fer una volta. El punt d'informació està tancat els dilluns, així que vaig a lo fàcil. El paisatge es converteix en una delícia per als ulls. Sembla talment que ens trobem enmig de qualsevol zona dels alps suïssos o bavaresos. Increïble!!

Començo per la pista marcada com a PR en direcció al Txindoki. En menys d'un km la pista es transforma en senderó, que mig invaït per un ramat de vaques va pujant sense descans. El ferm està tot enfangat degut a la pluja de la nit anterior i a les petjades que deixa la gent i les vaques. Tot i xií vaig fent fins que la boira es comença a tancar bastant. 

Vaig amb el GPS, així que el tema boira no em preocupa, i el nivell d'humitat no sembla mullar massa, així que decideixo continuar amunt, xino-xano. Els texans em comencen a molestar bastant però la passejada és molt tranquilitzadora, i tot i que no veig paisatge em sento còmode i m'és agradable. Arribo a una font. Continuo oel senderó que es continua enfilant cap al SE. És una llàstima que no pugui veure el què tinc damunt del meu cap perquè segur que és una maravella.

Arribo a un collet on trobo un pas per un vallat. Segueixo les marques de PR fins a un pal indicador, on continuo en direcció Txindoki. Estic ja sobre els 1100 m d'alçada, és a dir que només em queden 200 m de desnivell. El terreny ara s'ha transformat en prats alpins i mig rocallam, però el fang continuo fent força penosa l'ascenció. Arriba a un segon collet, on deixo les marques de PR i continuo cap a l'esquerra seguint marques grogues. Uns metres més amunt, sobre els 1250 m, el terreny ja és massa fangós i inclinat com per gaudir del final d'ascenció. No es veu més enllà de 20 metres, i s'ha de pujar de forma molt incòmode a quatre grapes. Finalment decideixo tirar avall i deixar-ho per una millor ocasió.

Arribo novament a la furgo amb la sensació d'haver après a ballar una mica sobre terreny vasc, i és que el fang me n'ha ensenyat i molt... El Txindoki es converteix en un cim mític per la cresta i la forma que té, conegut també com el "petit Cerví", i des d'ion segur que es gaudeix d'unes vistes impressionants de tot el parc natural d'Aralar. En total empro 2 hores i 50 minuts en pujar i baixar, amb un desnivell de 700 m +.

Cim assequible per a tothom, menys l'última part, en la què no hem de tenir problemes d'alçada ja que hi ha un tramet d'aresta força aèria.

Salut

pep