Tenim unes hores de festa, així que proposo anar cap a Guara altre cop. L'any passat ja ho vaig intentar però el temps no em va deixar pujar al seu punt més alt: el Tozal de Guara (2.067 m). Aquest cop anem a dormir aprop de Sta Cília de Panzano, on pugem l'endemà. Fa una calor espantosa però decidim pujar igualment. Sortim per la pista pedregosa que arrenca al creuar el poble en direcció NE, primer, i O més endevant. Els primers km són bastant fastigosets, pista pedregosa sense arbres, només vegetació de matoll. Arribem a un encreuament, deixem a l'esquerra el senderó que puja a l'ermita d'Arraro i continuem amunt a la dreta, on més endevant el camí es torna senderó, i les coses canvien radicalment, no per la vegetació sinó perquè ja tenim més sensació d'estar a un indret de muntanya.
Arribem a unes tolles i un broll on ens remullem el cap i el clatell després d'haver flanquejat la cresta del Pajarico. El cel es comença a encapotar i decidim fer una parada per menjar una mica. El cel ja no s'ha despejat. Estem a una hora i escaig del Tozal de Cubilás (1917 m), a la mateixa aresta del Tozal de Guara, però els núvols i la calor que encara ens espera a la baixada fan que reculem i anem tirant avall.
Recomanaria aquesta excursió per la tardor, primavera o hivern, ja que les temperatures i la manca de bosc ens poden passar una mala jugada.
Salut
pep
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada