le petit roc: LA FORQUETA

Em truca el Nacho: fem alguna cosa o què? Arranquem direcció Benasque el divendres tarda. El temps pinta massa bé per deixar-lo escapar. Mentre sopem trec el mapa i li proposo pujar per la vall d'Eriste, fa temps que no hi poso els peus. El despertador sóna a les 6.30h. Un esmorzar lleugeret. A la motxilla una mica de pa, un fuet i 2 gofres regats amb 1 l d'aigua.

Arribem amb la furgoneta fins a l'aparcament de la cascada d'Espigantosa (1500 m). La Tura, aquest cop, ens haurà d'esperar a la furgo, l'ascenció és massa "tute" per ella. Agafem el senderó que va remuntant per l'Aigüeta de Eriste fins al refugi Àngel Orús (2100 m), on arribem en 1 hora i 15 minuts seguint les marques grogues i blanques de PR en pujada moderada. Comença a fer caloreta però l'aire que bufa del NE és fresquet i em refreda les mans.

Del refugi continuem, ara per la variant de la GR-11 (marques blanques i vermelles), en direcció a la Ball de Llardaneta (Posets). Més o menys als 2600 m deixem el senderó que es comença a endinsar a la Canal Fonda per pujar el Posets, i ens desviem cap a l'esquerra seguint el GR-11.2 fins al espectacular ibón de Llardaneta (2700 m). Aquí parem a fer un mos (1 gofre i un traguet d'aigua). La fresqueta es fa notar a aquesta alçada i trobem recer en uns dels 5 vivacs que hi ha fets amb pedres. Des d'aquí ja podem veure la pujada als pics de la Forqueta, passant primer per el collado de Eriste a 2860 m. Portem unes 2 hores i 30 minuts i hem realitzat un desnivell de més de 1100 m. Estem pujant tranquil.lament però els metres passen volant. Estem emocionats, sols enmig d'aquest paratge que encara conserva algunes taques de neu de l'última nevadeta de fa 2 setmanes.

cim de la Forqueta SE (3004 m),
al fons els pics d'Eriste i el Cotiella

Les cames ténen ganes de bellugar-se i ens posem direcció a la collada, on arribem 30 minuts més tard. Bufff...! Les vistes de l'altre costat de la collada no ténen preu: Pics Pavots (3121 m) i el Diente Royo (3010 m) a la dreta, al fons des del Vignemale, passant pel Perdut, Punta Suelza i el Cotiella... Fantàstic...!!!!

Des d'aquí anem seguint la carena cap a l'esquerra per assolir la Forqueta (3007 m) en uns 20 minuts. Baixem al collet que separa els 2 pics i pugem a la Forqueta SE (3004 m), on arribem uns 20 minuts més tard. Les vistes des d'aquí dalt tallen la respiració, com sempre. Tenim el massís dels pics de Bagüeñola o Eriste (3053 m) mostrant-nos la seva aresta més dura; més avall els ibóns de Bagüeña i l'espectacular i afilada aresta del tuc de la Llantia (2937 m). Al fons, cap a l'E, es retalla el massís de les Maladetes i el Ballhivierna, abans però els nostres ulls distingeixen els pics de Perdiguero (3222 m) a l'esquerra, el tuc de Mincholet (2865 m) i el pic d'Escorbets (2904 m). Necessitem una estoneta per assimilar tot això, però no ens podem encantar massa, el cel s'està cobrint d'una fina capa de núvols i ...

cascada d'Espigantosa

Decidim continuar per l'aresta en direcció S cap a la Llantia a veure si podem baixar per una colladeta que veiem des de l'ibón de Llardaneta. El Nacho passa al devant i anem tantejant el terreny i els blocs de pedra. Finalment, una esquerda ens dóna pas cap a la vessant E de l'aresta, i comencem a perdre alçada molt ràpidament, baixant ja en direcció a l'aresta del Forcau, que es retalla espectacular contra el cel, que altre cop es torna a obrir. Amb les mànigues arromangades arribem a una collada, just al peu d'aquesta aresta secundària, però que es mostra esplendorosa des de les alçades. Aquí arriba l'altra sorpres del dia: un ramat d'isards ens creua pel devant, a uns 50 metres. Para tio para!!! li crido al Nacho. Trec la càmera i començo a acribillar a les bestioles amb el meu objectiu. Hòstia, quin puntasso paio!!!

Després d'assaborir tot plegat, muntanya, emocions, natura en estat pur, continuem esbrinant la baixada per una zona on no hi ha senderó. Anem seguint els mapes que ens mostra el GPS fins que arribem de nou al refugi Èngel Orús.

cim del pic de la Forqueta (3007 m),
al fons dreta el Perdut,
al devant a l'esquerra
el pic central d'Eriste (3053 m)

Fem una breu parada de 5 minuts i continuem avall pel PR. Tinc les plantes dels peus bullint, i aquest troç de senderó no ajuda a calmar la pella estovada dels peus. Encara no hem menjat res, només el gofre... Decidim aguantar fins arribar a la furgo i anar a menjar el fuet i el pa al riu amb la Tura, que ens espera impacient a l'aparcament.

Estem molt satisfets per l'ascenció i sobretot per tota la barreja d'emocions que hem tingut allí dalt. Ara, de nou a la furgo, sembla que haguem tornat a la realitat... Ens donem la mà, ens canviem les botes per les bambes, i anem al riu a menjar una mica. La Tura es posa molt contenta de veure'ns, i al riu ens ho demostra amb unes tonteries a l'aigua.