 |
| Tuques de Ixeia 2837 m |
Em trobo de nou al quarter general d'Ansils, on he pujat a passar un parell de dies amb en Nacho. Continuem aprofitant la bonança de temps i decideixo fer una volteta que m'agrada molt, i que per fer en unes 3 horetes, xino-xano, ofereix unes de les millors vistes de la vall.
L'excursió comença al camí del cementiri d'Ansils (Anciles), indicat com a PR (marques grogues i blanques) en direcció a Sarllé (Cerler). Es tracta d'un senderó senzilament preciós, que a la tardor queda cobert de fulles ataronjades i vermelloses, i que va pujant per salvar els 450 m de desnivell que hi ha entre els dos pobles. Durant l'ascenció anirem trobant indicadors de fusta, és a dir, que no tenim pèrdua... Les vistes que n'obtenim del massís dels pics de Bagüeñola (Eriste), tuca de la Llantia, la Forqueta, Tozal del Bocs, tuques de Cambra i tuques de Ixeia són un massatge pels sentits.
Un cop a Sarllé (Cerler), on hi arribem per les pistes d'esquí, hem d'anar fins a l'església del poble, des d'on anirem seguint les marques de PR, i on trobarem, al carrer de sota (calle Obispo), un plafó que ens indica les 2 maneres que tenim de baixar a Benás. Jo, en aquest cas, baixaré per l'antic camí de Sarllé a Benás que baixa força paral.lel a la carretera i que ens dóna unes vistes espectaculars de la vall en direcció a la serra de Chía. El dia és radiant i fa caloreta. La Tura comença a tenir sed, però les barrancades baixen força seques.
Arribem a Benás (Benasque), just devant de la Creu Roja. Hem de girar cap a l'esquerra per anar a buscar la carretera d'Ansils. He triat aquesta opció perquè és més ombrívola que la del camí que es va obrir fa un temps i que va per l'altre costat del riu.
En total haurem fet uns 10 km i uns 450 m d'ascenció molt refrescants per a la ment i els sentits. Us hi animo, i sobretot no us deixeu la càmera de fotografiar... ja veureu que val moltíssim la pena.
Aquest cop, mitjançant les fotografies en blanc i negre, he volgut retre homenatge al meu àvi Josep, a qui li encantava aquesta vall i a qui li embogia la fotografia de paisatge.
 |
| al fons serra de Chía, Bocs, Bagüeñola, Llantia i Forqueta |
 |
| al fons massís del Perdiguero |
Salut
pep
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada