TRAVESSA SCHWARZWALD - DIA 4: TRIBERG - VILLINGEN

Cascades de Triberg

Novament esmorzar a les 8.30h, el cafè continua desitjant ser millor... què hi farem. Sabiem que a Triberg hi ha el salt d'aigua més alt d'Alemanya, així que decidim anar-hi aviat tot i que el dia es lleva una mica gris. La temperatura, però, segueix sent perfecte per fer cicloturisme. Els múltiples salts que formen la cascada confereixen un ambient paradisíac al lloc en qüestió, tot i així no ens mostrem sorpresos ja que a casa en tenim de més espectaculars. Tenim sort també ja que a les 10h obren les garites d'entrada, ens hem estalviat de pagar, tot i que no era massa.

companyes de viatge posant per la foto

Per començar el dia tornem a tenir devant nostre els 800 m al 19% fins a l'alberg, malhauradament hi hem de pujar per continuar per pista forestal cap a Kesselberg, la nostra sorpresa no acaba aquí ja que la pujada continua, però ara entre un paradís fet realitat: casetes escampades entre praderies verdes, cavalls campant lliurement i una orografia digne de simni. Aishhh, que bonic que és tot això! Arribem a carretera bona i girem a l'esquerra en direcció Schönenbach i més endevant cap a Vöhrenbach. S'ha acabat la pujada i ara toca baixar per una pista asfaltada a tot drap adelantant algun cotxe despistat, fins a trobar el curs del riu Breg, que ja seguirem paral.lels fins a Donau-eschingen. La nostra intenció era trencar a la dreta en direcció a Neustadt-Titisee però pedalavem tan còmodament totalment per pla en lleugera baixada que ens hem passat l'encreuament. 

detall de Villingen

Un cop a Donau-eschingen anem a visitar el Donau-kelle, el què diuen ser el naixement del riu Danuvi, tot i que mirant bé el mapa veiem que comença una mica més amunt en plena Schwardwald. Com diu en David deu ser més un tema romàntic que res. Comença a ploure una mica, primera vegada en quatre dies de travessa, i ens refugiem a una pizzeria, on ens sorprenen amb la forma de les seves pizzes i els pots de salses picants que hem demanat. Després de dinar decidim arribar-nos a l'estació de tren per anar fins a Villingen, on el mapa diu que hi ha un casc històric potent. Així doncs ja n'hi ha prou de pedalar per avui i deixem que els últims km els faci el tren per nosaltres.

torre i muralles de Villingen

 Arribem a Villingen després de 20 minuts de tren i ja sense pluja. Anem a buscar hotel ja que l'alberg ens ha marxat del cap. La primera impressió després de veure les torres de la muralla és que aquesta ciutat promet força. Finalment trobem allotjament al costat mateix de les muralles. Dutxa, carregar piles i cap a fer un tomet i fer gana per sopar. La ciutat ens sorprèn gratament i gaudim de la seva catedral i de les últimes llums del dia, així com de l'arc de St Martí que ens sorprèn després d'un lleuger plogim, per acabar de decorar les cases medievals de la ciutat. Acabem sopant un falafel i a dormir aviat, com cada dia, els dies dalt de la bici es noten, però tot plegat fa que tinguem molt bones sensacions

.

detall d'una font a Unterkirnach

rampes inicials de sortida de Triberg (15%)