Pàgines

14 de març 2016

TUC DE QUARTIULES - 2.226 m

refugi Pla de la Font
Cap de setmana amb la gent del CEB a la vall dels Plans de Son. Arribem el dissabte a mig matí als plans on deixem el cotxe. El temps està genial i sembla que hi ha prou neu per gaudir d'unes bones ascencions amb esquís, que aquesta temporada ha escassejat un xic. Pugem al refugi Pla de la Font on ens espera en Ton i en Roc, el guarda i el seu gos. La pujada la realitzem pel senderó d'estiu, on ens hem de descalçar els esquís en un parell d'ocasions.
últimes llums al cim del Ventolau
Un cop al refugi fem un mos. Tenim tota la tarda pel davant. Sobre les 14h tornem a calçar esquís i pugem fins al coll de Fogueruix. Un cop al mirador gaudim d'unes vistes excel.lents cap a la vall d'Espot i la capçalera d'Aigüestortes. Amb un aire gebrador continuem l'ascenció al tuc de Quartiules que ens queda a l'esquerra. En Pito s'endinsa al bosc buscant la millor traça. No hi ha pujat ningú de fa dies i la neu hi és verge. Quin plaer...!
arribant al coll de Fogueruix
Després de fer unes quantes gira-gonces arribem al cim d'aquest tuc modest però que resulta ser una talaia de primer ordre i de gairebé 360º, albirant des del Cadí al Parc Nacional d'Aigüestortes, passant per la Pica d'Estats, el massís del Montroig i el MontValier, tot un espectacle!! No fa gens d'aire i el tuc ens convida a fer-hi una aturada. Després de treure pells comencem a baixar per entre els pins negres fins que arribem a l'alçada de la pista forestal que porta al refugi. Però la neu és abundant i verge i encara tenim una bona estona de sol, així que ens posem d'acord en continuar baixant per una pala boscosa que ens crida....
cim del Tuc de Quartiules
Arribem de nou a la pista forestal, totalment nevada, i aquí sí que tornem a posar pells per emprendre el retorn cap al refugi, que el farem per entre els pins, trencant el blanc immaculat que feia temps que no rebia cap visita. Al refugi ens espera el Roc ben encaragolat al costat de l'estufa de llenya i una bona cervesa del temps.
Les vistes des les finestres del menjador del refugi ens deixen gaudir de la fugida del sol per l'horitzó aranès, convertint els blancs en blaus-rosats que deixen els esperits a 2.000 m d'alçada en pau amb sí mateixos. Després d'un fantàstic i abundant sopar, partideta de domino i a dormir que demà ens espera més muntanya, sempre agraint el dia que hem tingut, amb un luxe de companys d'esquí i d'una natura exuberant i dolça, com tot el que trobem al voltant de casa.


Powered by Wikiloc

7 de març 2016

MONTCAU I LA MOLA - ST LLORENÇ DEL MUNT

cim del Montcau amb el Pirineu al fons
Després d'una bona calçotada ve de gust tirar el menjar avall. Anem a dormir a una de les zones d'aparcament que trobem al Marquet, una casa modernista enmig del Parc Natural de St Llorenç del Munt i l'Obac. El dia es lleva amb força boira i esmorzem amb la calma. Ahir vam seleccionar una ruta que ens van mostrar en un llibre al mas de Casamada, a Castellar del Vallès, on trobareu les millors mongetes del ganxet de Terres Catalanes. 
indicadors de pedra de la Vall d'Horta
entrada a la cova de
Simanya
S'acaba el cafè amb llet i la boira no acaba de fer net, però "què caram" som aquí i tenim tot el dia per devant. Així que comencem l'excursió seguint el GR-5 que passa pel collet de Llor i la cova de Simanya abans d'arribar al coll d'Eres. La cova de Simanya ens ha fascinat, sembla ben bé que t'endinsis a l'interior d'una balena o un drac. Hi estem una estona fins que a fora veiem els primers raigs de llum. Girem cua i fem cap al GR-5 de nou fins al coll d'Eres.
Aquí girem a la dreta per pujar, sense complicacions al cim del Montcau (1.057 m). La temperatura és fresca però a dalt el cim hi ha moltes rames gebrades del fred i el vent. Ens fem la foto de rigor i observem el vast panorama: des del Montmell a l'O fins al Montseny a l'E, passant per part del Pirineu Català al N i la costa de Barcelona i el Corredor al S, realment un talaia privilegiada. Girem cua de nou fins al coll d'Eres, vigilant de no relliscar amb els còdols...
cim del Montcau 1.056 m
monestir de St Llorenç del Munt
Arribats al coll deixem el GR-5 que continua cap al Montseny i  continuem per la carena del Pagès fins arribar a la Mola, on es troba el monestir de St Llorenç del Munt. Aquest tram és un puja-baixa entretingut que ens va donant unes vistes molt bones entre els 2 cims. Només hem de seguir les indicacions als pals de fusta. El monestir benedictí data del s.X, on ja hi havia una petita paret que va desenvolupar en una ermita al s.XII. Aquesta es va ampliar fins arribar a l'actual santuari romànic que deixar d'acollir monjos a finals del s.XV. Hi ha una quantitat de gent que esgarrifa, així que fem un beure i mengem una mica de pa amb fuet i formatge.
Girem cua fins a la cruïlla on trobem direcció a l'ermita de Sta Agnès. Anem baixant pel senderó força malmès però clar fins a un encreuament sense indicacions. Decidim seguir recte i en uns poc metres arribem a l'esperada ermita de Sta Agnès. Fa olor de fum, i es que hi ha una foguera. Aquesta olor ens dóna la benvinguda. L'ermita aprofita part d'una balma. Antigament devia ser força gran, perquè a part de l'ermita es veuen murs de pedra que indiquen unes estances majors. A l'esquerra de l'entrada de l'ermita hi ha un forat a la roca que condueix a una antiga font que devia recaptar aigua que regalimava per la paret. La màgia del l'indret és per assaborir-la. Genial!!
coll d'Eres
casa modernista de El Marquet
Tornem a l'encreuament de senderons i continuem avall fins que anem a petar al barranc de la Canal Fonda. Tenim al damunt mateix el turó de les Nou Cabres i la Cadireta. Sembla el Montsant i Montserrat, on totes les roques tenen algun nom curiós. Arribem a una cruïlla de camins, aquí ja de carro, i seguim pel de l'esquerra en lleugera pujada. Més endavant agafem un senderó a l'esquerra. Ara ja anem per simple orientació. El mapa que seguim està molt mal traçat i no hem agafat l'explicació. Tot i així són les 15h i tenim temps per recórrer. A un altra cruïlla de senderons continuem pel de l'esquerra i passem pel forn de calç i la font de Davi, un mas espectacular al bell mig d'un prat rodejat de parets. 
Anem a buscar el camí de carrro i tornem a trobar marques de GR que ens portaran fins al coll de Palomeres i fins la pista que puja al Marquet, de nou.
Una excursió que no ens deixa indiferents i que ens fa conèixer millor la nostra geografia catalana, que com sempre, veiem que dóna per moltíssim...
Carena del Pagès, al fons el Pirineu
ermita de Sta Agnès










Powered by Wikiloc


salut
pep

25 de febr. 2016

CICLISTES AFGANESES... TOT UN REPTE!!!

Bon dia!! Us deixo amb un vídeo que m'han passat sobre ciclistes afganeses. Realment tot una lliçó en un món d'homes...


salut
pep

20 de febr. 2016

VOLTA A MALLORCA 7: PORRERES - PALMA

Tramuntana des de Randa
Passa la nit de Reis i tenim molta sort, ens han fet un regal: uns dies magnífics, en una illa deliciosa plena de detalls inacabables, una companyia impagable entre família i amics, i sobretot un paisatge, una cultura i una cuina que no ens deixen indiferents. Amb tot això a la butxaca del maillot  i amb la companyia de la Cati, que ens acompanyarà un trocet, sortim de Porreres després d'haver visitat la gran església, la catedral del camp!! Immensa... 
arribant a Montuïri
Sortim per la carretera MA-5030 fins a la rotonda on agafem el camí de Banyeres direcció a Montuïri. El paisatge continua molt rural, com ens agrada a nosaltres. A tocar mateix tenim el puig de Randa, cap on ens dirigirem després, i que directament evoca el nom de Ramón Llull. Vorejem Montuïri, que enlairat dalt un turó domina bé els prats i els conreus de la vora, i continuem en direcció a Pina per les MA-3201 i MA-3200 pràcticament sense trànsit. A Pina la Cati ens ensenya la font i els antics rentadors coberts amb uns porxats d'enveja. Realment aquesta terra és molt rica i es nota, som 6 de gener i la natura està preciosa, verda amb els ametllers florits gairebé... Clar que potser aquest any està anant tot molt ràpid i segurament els arbres patiran quan arribi el primer fred.
rentadors de Pina
santuari de Randa amb R.Llull
 petrificat
A Pina també ens acomiadem de la Cati, la nostra amfitriona del centre de Mallorca. Gràcies Cati per la teva simpatia i entusiasme!! Nosaltres anem al bar a fer un cafè i a posar-nos a recer del vent que ha començat a bufar amb força. El dia, però, és assolellat i s'agraeix. Deixem la primera intenció que era pujar fins a Lloret de Vista Alegre i decidim anar fent via cap a Randa passant per Algaida, que voregem gaudint de les vistes d'aquest cantó de la plana. Arribem a Randa per una forta pujada que farem a peu. Parem al costat de l'església a fer un mos i a preparar-nos per l'última ascenció d'aquesta volta a Mallorca: el puig de Randa, 4 km per anar dels 260 m als 556 m que es troba el santuari. 
Algaida
molins a St Jordi
De tant en tant trobem algun ciclista que ens adelanta esbufegant. No es pot perdre temps gaudint de les vistes, s'ha de suar de valent. Nosaltres amb la nostra versió de les 2 rodes anem fent xino-xano, ens aturem un parell de vegades per gaudir de les excel.lents vistes que hi ha cap a totes bandes, és el primer cop que admirem l'illa de Cabrera, benvinguda al viatge...!!!
Arribem al santuari de Randa, el segon lloc de peregrinatge de l'illa després de Lluc. Aquí la pau hi és ben trobada, tot i les antenes estratègiques que hi van col.locar els militars en el seu dia. Cason tot...!!! Aquest atemptat contra la natura es veu contrastat amb l'alegria que ens dóna el fet d'haver arribat fins aquí, sobretot per la Marta, a partir d'ara una cicloturista més. Som dalt de tot, no es pot pujar més amunt. Aprofitem per menjar i fer un beure mentre observem el què ens queda fins a Palma, a la llunyania. 
millors companys impossible!
Baixem fins a Llucmajor pel camí de St Honorat i el camí de les Voltes, divertit i ràpid. Anem a buscar el camí de son Conill i Mandivil. Això és terra de molins i es nota, tots es veuen més ben conservats o restaurats. També es nota pel vent... Anem fent pel camí asfaltat però amb el vent en contra, incòmode. Arribem, de sobte, a camí de terra. Comença aquí el camí que ens portarà fins a St Jordi. Parem uns minuts, les pedres i la boirina que s'ha acomodat fan que comenci a fer fresca. Passem pel costat d'uns burros molt eixerits, inclús es deixen tocar i tot...
el dia s'acaba, la volta també...
Arribem a St Jordi, aquí les coses ja són diferents. Hem arribat de nou a la civilització. Creuem la població i anem vorejant la zona de l'aeroport fins arribar a la Platja de Palma i Son Pastilla. A partir d'aquí ens espera un carril bici espectacular per tota la bahía de Palma, gairebé 10 km de carril en perfectes condicions i amb un traçat pensat per a ciclistes. Iuuujjuuuuu!!!! Passem per 3 o 4 platges magnífiques. Trobem una passarel.la de fusta que voreja l'antiga cantera des Carnatge. Quina passada...! Continuem cap es Portitxol mentre el sol busca el seu racó preferit a l'horitzó i ens va deixant els colors pastels dels què estic completament enamorat. No podíem demanar un final de ruta millor, arribant a Palma per carril bici amb la posta de sol de teló de fons i amb molta gent passejant amb la bicicleta, sense pressa, gaudint, aturant-se, fent fotos, somrient a un altra dia que se'n va, content, satisfet... Gràcies!

Nostra Senyora de la Consolació
de Porreres, la catedral del camp
amb la guia Cati, merci...!! :)











es Carnatge, al fons Palma
St Honorat penjat i Sta Gracia als
peus del puig de Randa










Powered by Wikiloc

salut
pep

17 de febr. 2016

VOLTA A MALLORCA 6: PORTO CRISTO - PORRERES

Porto Cristo
Dia 6è de travessa. El cel està tapadot i la temperatura es manté estable al voltant dels 14ºC. Fem un bon esmorzar de bufet i aprofitem per prendre 2 entrepans pel dia. Avui ens toca un tram de costa que no sabem ben bé per on agafar. Deixem la cova del Drac que resta tancada i sortim de Porto Cristo per la MA-4014 en direcció a cala Anguila. És una carretera secundària per la que es roda força bé. Fem un petit portet de muntanya fins a enllaçar amb la carretera que va a Felanitx, el bosc de pi mediterrani ens protegeix del vent i fa que suem una mica.
arribant a Porreres
Després d'una breu discusió baixem a Porto Colom que ens decepciona una mica, personalment pensava que era més "cuco", més petitet. Continuem per la platja fins a trobar direcció a cala Marçal per pista asfaltada. Des d'aquí arribarem a Calonge retornant al paisatge rural que més ens agrada. Busquem un bar per fer un repòs mentre comença a sortir el sol i a pujar la temperatura. Sortim en direcció a s'Alqueria Blanca però ben aviat agafem un trencall a la dreta que ens porta fins a Cas Concos des Cavaller, un poblet que teniem ganes de veure amb aquest nom tan curiós. La tarda continua assolellada i seguim la pista asfaltada de son Dimoni en direcció a son Negre, un llogarret enmig de camps de cultiu, ametllers, oliveres i bestiar. Tot un luxe pels sentits.
Seguim per la pista de can Teuler fins a trobar la carretera PM-512 a Felanitx. Farem un pocs metres a la dreta per agafar la pista asfaltada que surt a l'esquerra cap a sa Tortuga. Seguirem aquesta ja per terreny rural en direcció al centre de l'illa. Anem a petar al camí de son Mesquida. El cel sembla estar cansat de tan de sol i es comença a tapar. Ja veiem el puig de Randa i Porreres. Allí hem quedat amb la Cati, una Warmshower que ens ha ofert casa seva per estança. Abans d'arribar-hi, però, l'arc de St Martí ens rebrà després de quatre gotes mal comptades. Passem la nit de Reis a Porreres amb concert inclòs. Bona vetllada...!
arribant a Calonge




paisatge rural a son Negre






paisatge rural al camí de son Mesquida











Powered by Wikiloc

salut
pep

VOLTA A MALLORCA 5: BONANY - PORTO CRISTO

Petra
Ens llevem a Bonany amb el cel gris però amb millor vista que la nit anterior. Tot i això la boira no ens deixa veure res en direcció a Tramuntana. Xerrem una estoneta amb l'ermità amb qui coincidim totalment en la manera de gestionar una ermita. Baixem ràpid els 3 km fins a Petra i busquem un lloc per fer un cafè quan ens trobem un conegut d'Esporles. Quina casualitat!! Petra ens dóna una bona rebuda i hi passegem a gust. Tal i com està el temps decidim agafar el tren fins a Manacor. Amb puntualitat anglesa el tren arriba i ens deixa a la segona població més gran de la illa. Anem a buscar un punt d'informació per preguntar sobre la via verda que fa cosa d'un any es va inaugurar. No trobem informació però si que ens expliquen com està d'infraestructura.
claustre de St Vicenç, Manacor
Després de visitar el centre de Manacor, és mercat i està ple de gent, anem a buscar l'antiga via de tren. Aquí comença la via verda de Mallorca que uneix Manacor amb Artà. La trobem en perfecte estat i amb un ferm excel.lent. Els km passen ràpid i arribem a St Llorenç des Cardassar. Per escurçar el temps ens arribem a Son Servera per la carretera que fa baixada, i un cop allí tornem a agafar la via verda ja fins a Artà en lleugera pujada. La visió del castell i el santuari de St Salvador abans d'arribar a Artà són espectaculars. Llàstima que el temps no acompanya i la grisor va amenaçant pluja tot i que no caigui gota. 
inici Via Verda a Manacor
Visitem Artà i anem a buscar un bar per fer un mos, cosa que resulta una odissea... Tenim al cap Capdepera així que anem a buscar el camí de na Maians fins a l'entrada del poble. La silueta del castell dalt el turó és imponent. Fem la volta a la població i girem en direcció a la MA-4040 cap a Son Servera, passant pel coll des Vidrer que ens enamora. Baixem ara ja cap a la línia de la costa en direcció a cala Millor i son Moro, mentre el cel aguanta i de tant en tant fa l'ullet. El dia avança ràpid i no ens podem entretenir massa si no se'ns tornarà a fer de nit.
Capdepera
Recorrem el passeig de la cala St Llorenç i anem a petar a sa Coma. Finalment per pista asfaltada trobem la carretera MA-4023, que té un carril-bici al tram abans d'arribar a Porto Cristo. Arribem ja gairebé fosc i negre però ja som a lloc. Una forta baixada ens deixarà davant l'hotel que hem reservat. La bahía que forma el port està formada per penya-segats i s'endinsa al mar com un embut. És un lloc preciós a aquesta època de l'any (prefereixo no imaginar-m'ho a l'estiu ple de penya...). A l'hotel gaudim d'una bona dutxa i un excel.lent Cordon Bleau per sopar... bufff.




vista de Bonany cap a Artà
església de la mare de Déu dels Dolors









Via Verda a St Llorenç des Cardassar

Artà
platja de St Salvador












Powered by Wikiloc

salut
pep

VOLTA A MALLORCA 4: LLUC - BONANY

paisatge de la serra de Tramuntana
Després de fer un bon àpat per sopar i una bona dormida ens llevem descansats. El santuari de Lluc té una infraestructura espectacular, quedem parats... El dia es lleva gris i fred altre cop però no amenaça pluja. Hem quedat a Pollença per esmorzar amb la Carme i el Macià. Hi ha un bar que, segons la Marta, no em puc perdre. Així que agafem la carretera MA-10 i tot i que ens pensàvem que aniria de baixada els primers quilòmetres són un fals-pla que enganya. Fent gira-gonces per la falda del puig Tomir (1.104 m) arribem al coll de Femenia. Quan girem el cap trobem un paisatge de roca, olivera i alzina fascinant presidit pel puig Major (1.436 m) i el puig de Massanella (1.365 m), els dos punts més elevats de la illa.
entre Pollença i Alcúdia
església de Muro
A partir d'aquí ja és tot baixada fins a Pollença. Deixem a mà esquerra alguna excursió bonica com la dels molins de Llinàs o el clot de l'Infern, però ca'n Moixet ens espera per esmorzar a la plaça de l'església. Abans però farem una visita al pont romà. Després d'esmorzar anem a comprar menjar per la jornada i agafem les bicis de nou per dirigir-nos cap a Alcúdia per la pista asfaltada MA-2201. Trobem una mica de trànsit però és molt tranquila. Enmig de paisatge rural i un temps que s'ha estabilitzat amb una mica d'aire, arribem a Alcúdia. Passegem pels seus carrers ben arreglats, les voltes i l'entrada romana, l'església, el mercat, hi ha gent al carrer. Ha sortit el sol definitivament i s'agraeix. Anem a buscar el teatre romà que es troba a les afores, però ben aviat ens adonem que només es pot entrar pagant per l'altre costat. Pel què veiem no està massa ben conservat i decidim continuar el viatge. Ens despedim d'en Macià i na Carme i continuem cap al Port d'Alcúdia, on trobem un carril-bici espectacular de color blau amb unes vistes esplèndides sobre la bahía del mateix nom. De teló de fons intuïm el massís d'Artà, amb el puig de Ferrutx (520 m) i la Talaia de Morey (434 m). També podem divisar els poblets de Betlem i la Colònia de St Pere. Molt guapo...!
bahía d'Alcúdia
Seguim el carril-bici fins a la platja dels Francesos, on decantarem  a la dreta en direcció a sa Pobla recorrent la perifèria del Parc Natural de s'Albufera. Aquí trobem vent de debò. Arriba el migdia i el cel es comença a entervolir. Arribem a sa Pobla per fi. Aquest últim tram no ha estat massa afortunat, el vent i el paisatge no ens han estimulat els sentits com ho havia fet fins ara. Anem a buscar un restaurant recomanat per en Macià on demanem algun plat típic que ens deixa ben tips.
pont romà de Pollença
Se'ns ha fet una mica tard. Agafem la carretera directe a Muro, que ens agrada bastant més que sa Pobla, amb una església amb campanar separat, com el de la Masó, i on estan de festa. El paisatge aquí comença a canviar i ho agraïm, tot i que el vent no ha afluixat i fa la marxa feixuga. Sortim per la MA-343 però ben aviat, en un revolt a l'esquerra trobem la pista asfaltada en direcció a Sta Margalida. Més endevant enllaçarem amb la MA-3340 que ens portarà directes a Petra. Deixem per una altra ocasió els poblets de Maria de la Salut i Ariany que fan molt bona pinta. Gairebé són les 17h i el cel està enfosquint. Truquem a l'ermita de Bonany, on tenim reserva, per confirmar que arribarem una mica més tard del previst.  De Petra al santuari hi ha uns 3 km i 200 m de desnivell. Sort que amb les llums no es veuem bé les rampes perquè arribem amb una suada important.
L'ermita de Bonany està situada a dalt de tot d'un turó al bell mig de l'illa, des d'on s'obté una panoràmica perfecte de totes les serralades que l'envolten. Llàstima que hem arribat de nit i l'endemà ens llevarem amb una boira que ens deixarà veure més que uns quilòmetres a la distància. L'allotjament és molt senzill i tenim tota la casa per nosaltres (amb wifi i tot). Perfecte!!

porta romana a Alcúdia
vorejant s'Albufera










direcció a Sta Margalida
ermita de Bonany






Powered by Wikiloc

salut
pep