VIGRALLA: TAST AL CASTELLOT

Dissabte 9 de maig, l'AEM organitza una excursió que s'inclou dintre la programació del 5è ViGralla a Llorenç del Penedès. L'excursió proposada surt de les Cases Noves de la Riera, just a la riera de Marmellar. Comencem pujant en direcció a Sant Sadurní i Castellví per un senderó molt guapo que ressegueix la part baixa de la muntanya on es troba el Castellot, imponents restes del castell i l'ermita de St Miquel. Girem a la dreta pel lateral d'una vinya. Arribem a tocar del bosc on comença un segon senderó que ens portarà a la muntanya de la Torreta enmig d'una txafogor espantosa. 

Continuem pel senderó i anem a petar primer a la pista de can Planes i després a la pista de Gumila que ens portarà de pet al Castellot. Després de visitar la impressionant cova que trobem a sota del penyassegat ens espera en Sebastià del celler Cal Lluisot de Bonastre per fer un tast. Després de provar tres vins blancs de menys a més grau el grup de grallers amenitzen la trobada i enlairen les seves notes al cel penedesenc perquè s'escoltin d'arreu. Un segon tast amb música i comencem a devallar del Castellot. 

espadat del Castellot,
al fons castell de Marmellar

cova del Castellot

Desfem la pista de Gumila fins a una placeta on trobem un senderó que surt a la dreta i s'endinsa al bosc sempre en baixada. Aprofitem per gaudir de la gran varietat de flors i plantes que anem trobant. El viu blanc ens fa baixar alegres. Anem a petar a la pista que recorre la riera de Marmellar, que resseguirem fins a l'inici de l'excrusió. En definitiva excel.lent idea això de barrejar senderisme i tastos de vi, tot i que millor no abusar-ne o triar un itinerari molt assequible, je je je, més que res per la tornada... Gràcies gent del ViGralla i de l'AEM per deixar-me participar de la vostra festa. Ens veiem aviat. També felicitar a la gent del celler Cal Lluisot per oferir-nos els seus vins, per cert molt amables al paladar i en perfecte comunió amb l'entorn. Gràcies Sebastià...!!!

 

Salut
pep

RODANT PER LA COSTA DAURADA...

Entre Riudecanyes i Botarell,
al fons Llaberia

Dissabte 23 de maig, dia de reflexió, aprofitem el matí per anar a rodar cap a Reus, Riudoms i Montbrió on teniem el vent de cara tota l'estona i es feia una mica esgotador. Per sort la temperatura era força bona i l'aire no era fred, tot i així jo no em vaig treure els "manguitos" en tot el matí. Després d'arribar a Botarell baixàvem de nou a Montbrió per encarar la baixada amb el vent a favor fins a Cambrils. Paradeta per fer una mica d'esmorzar i continuar cap al port on trobàvem el carril-bici que ja no deixaríem fins a Salou i la Pineda. Amb els "manguitos" fora disfrutàvem d'un passeig pel costat de les platges de la Costa Daurada que estaven ben plenes de turistes prenent els primers raigs del dia. 

Arrivàbem a la Pineda i agafàvem direcció a Tarragona fent un últim km per autovía. D'aquí pujàvem cap a la carretera de Valls, Constantí, la Pobla de Mafumet, el Morell, Vilallonga i de nou Alcover. Bona volta per estirar les cames i començar a rodar amb bon temps abans que arribi la calor de l'estiu.

carril-bici a Cambrils

carril-bici a Salou

Salut

pep

VOLTA PEL CADÍ-MOIXERÓ

Quedo amb Juan Carles. Sortim d'Alcover i agafem direcció Solsona i St Llorenç de Morunys per pujar el coll de Port i baixar a Tuixent i Josa de Cadí. Aparquem el cotxe i ens llancem a seguir un track de gps que ens ha de portar al cim del Vulturó, sostre del massís del Cadí amb 2.648 m. Resseguim el GR-150 fins al coll de Jovell, passant per l'ermita de Sta Maria. El temps està una mica estrany, tot i la calor que fa el cel és va tapant a poc a poc. Al coll fem una paradeta per menjar una mica mentre decidim si tirem amunt o si busquem una alternativa a la boira. 

Després d'unes avellanes i una mica de xocolata decidim tirar GR amunt. Realment el senderó puja ben bé pel dret fins als 2.400 m, on ja fa una estona que estem envoltats de boira. Després de fer una segona parada als planells de Josa decidim tirar pel dret i continuar l'excursió fugint de la boira. Abortem la idea de pujar al cim del Vulturó i ens dirigim cap al Portell del Cadí sense perdre alçada. Una mica més enllà, sota el Cap de la Fesa, trobem la pista forestal que mena cap a Adraén.

Segons el mapa hi ha un senderó que baixa cap a Cornellana, aquest però no existeix en realitat i hem d'anar tirant avall pel dret entre matolls i pedres que ens donen amortiguació als tormells. A mitja baixada podem gaudir del vol d'uns voltors que ens mostren el seu plomatge, per l'esquena i pel ventre, realment tot un luxe gaudir d'aquest silenci. Arribem a una altra pista forestal que ens portarà de dret al poble, on fem una última parada, gaudint de les vistes del riu de la Vansa i envoltats per uns cavalls que ens mirem amb cara estranya. Finalment remuntem la pista forestal que ens portarà de nou fins al coll de Jovell, uns 8 km més amunt, i des d'on baixarem a Josa pel GR-150.

Una excursió per la què s'ha d'estar força preparat físicament ja que és un pèl llarga, 30 km i un bon desnivell, uns 1.600 metres de desnivell positiu. Això sí, la panoràmica que n'obtindrem en un dia clar no té preu. Sempre és agradable tornar a una zona llunyana on tota la màgia de la natura es manté intacte. 

Salut
pep

PIC DE PEDRONS, 2.714 m

Sortida espontània. Em truca en Xavi per fer una escapada amb esquís. Quedem a Montblanc amb la Imma i la Roser. Arribem a Andorra i la creuem fins a Pas de la Casa. Deixem la furgo i preparem el material per iniciar l'ascenció al pic Negre d'Envalira. Comencem remuntant la barrancada de les Abelletes i comença a xispejar. Més o menys a l'alçada de l'estany es gira una ventisca amb neu de cara que ens fa aturar i posar les jaquetes. Sembla que aquesta situació meteorològica en té per estona, cosa que ens fa canviar de plans. Girem cua i ens dirigim cap al veí pic de Pedrons.

Flanquegem fins la base del pic i agafem les traçades que pugen per la ruta normal. La neu no està massa transformada i si el temps continua així podrem gaudir d'una bona baixada. Arribem a l'ombro N del pic des d'on ja es veu la part final de l'ascenció. 10 minuts més tard arribem a la carena que dóna forma al cim. Deixem els esquís i ens arribem al cim amb una carenejada de 5 minuts.

Els nñuvols i la grisor no han acabat de marxar del tot però les vistes i la sensació d'alçada ens donen la benvinguda al cim de Pedrons, de 2.714 m, que tot i no el punt més alt de la zona del Pas de la Casa, potser sí que gaudeix d'una panoràmica excel.lent cap a la resta de carenes i cims propers. Una ascenció molt senzilla però amb molt ambient alpí, sobretot a la seva part superior. Gràcies per la companyia noi i noies... Tornarem a coincidir.

Salut

pep

TARRAGONÈS EN BTT AMB L'AEM

Diumenge em trobo amb gent de l'AEM a la Pobla de Montornès per realitzar un atrevit recorregut pel Tarragonès en BTT. Comencem en direcció a l'ermita de la mare de Déu de Montornès i el Castellot de la Riera de Gaià, on continuarem cap a Ferran i el Mèdol per la riera i un tram del GR-92. El dia comença enteranyinat però ben aviat, amb les primeres rampes de pujada comença a sobrar roba. Continuem per camins cada cop més pedregosos fins als masos de Cosidor, mas de Sorder i mas de la Creu, des d'on començarem una breu però intensa pujada per mal camí fins a la zona coneguda com el Gurugú, al costat mateix de la nova presó de mas Enric.

Fem un mos i continuem cap als Manous i el mas de Manel per senderons característics de la zona dels boscos de Tarragona. Anem a buscar al GR que passa per mas Vilet dels Pins i que ens portarà de nou al Catllar. D'aquí fem la forta pujada pels carrers que pugen a la part superior del poble i on surt el camí que ens portarà a la Riera de Gaià, on parem a la font de la plaça major a bon resguard de l'enorme plataner. Continuem direcció a la Nou però ens desviem cap al mas de Boada on trobem la pista asfaltada que ens portarà de dret al punt de sortida.

Una ruta excel.lent dirigida pel mestre Toni i proposada per l'AEM. Continuarem així......!!!

Salut

pep

LES ERMITES DE CARDÓ

Diumenge tenim ganes d'estirar les cames, així que decidim arribar-nos a la vall de Cardó per fer la ruta de les seves ermites. Els monjos carmelitans es van instal.lar en aquesta vall feréstega i desconeguda al s.XVII, i degut a la remota situació del lloc van escampar unes quantes ermites de peregrinatge, algunes força inaccessibles però en indrets d'una bellesa singular. També hi trobem alguns raconets naturals de gran bellesa, com veurem a l'explicació. 

menjadores a St Trinitat

Comencem la ruta al monestir de Cardó, convertit en balneari gràcies a la Desamortització de Mendizábal a finals del s.XIX. Recorrem un tros de carretera avall fins a trobar l'entrada del senderó que ens ha de pujar en breu recorregut fins a l'ermita de la Santíssima Trinitat, on encara resten vigents les menjadores de bestiar amb els seus noms propis, ja que aquesta feia de cavallerissa del monestir. Continuem pel senderó empedrat fins arribar a l'ermita de Sant Àngel, ben guardada per la muralla feta de pedra que l'encercla. D'aquí continuem pujant pel senderó que ens durà al portell de Cosp. Bona panoràmica de la vall de Cosp.

camí empedrat dels Frares
cap a St Àngel

Seguim el senderó en direcció a la cova lluminosa, ressegint el peu de la paret rocosa. El senderó està ben marcat però la sensació de poder perdre't en qualsevol moment és ben viva. Arribem a la cova lluminosa que apareix com per art de màgia, mostrant tot el treball realitzat en pedra seca per poder accedir a la part de dalt, que és on ens hem de dirigir per continuar la ruta. L'indret bé val una parada per assaborir l'entorn, des d'aquí es gaudeix d'una fantàstica visió de les serres de Pàndols, Cavalls i Ports de Beseit amb el Caro i les seves antenes ben visibles, així que aprofitem per fer el primer mos del dia. Pugem pel senderó que revira fins a la part superior i el continuem cap a la roca foradada (sort que hem girat el cap perquè ens quedava a l'esquena i no l'haguessim vist...).

ermita de St Àngel

Hi pugem a fer un cop d'ull i girem cua per retrobar el senderó que ens portarà fins a la barrancada de St Roc, des d'on arribem a l'ermita del mateix nom. Aquí trobem la font de la Ronya que segons diu la tradició la seva aigua té propietats curatives per a la pell (al vespre comprovarem que potser té una mica de raó aquesta dita). Continuem barranc avall per enmig d'una boscúria preciosa i molt ufanosa fins arribar a la font del Prior, que baixa seca. El canvi de paisatge s'agraeix, no sembla que siguem al mateix lloc d'on hem començat uns km enrera. Pel mateix senderó arribem a l'ermita de St Josep que ens ofereix una raconada excepcional amb un brollador d'aigua genial.

Cova Lluminosa

Tornem al senderó per unes escales tallades a la pedra i arribem a una cruïlla vigilada per uns xiprers enormes. Deixem a la dreta el senderó que baixa al monestir i continuem per l'esquerra en direcció a l'ermita de St Simeó o més coneguda com" la columna". Pugem per la part del darrera i arribem a dalt l'ermita per una escales que hi donen accès. Particularment és una de les ermites que m'han agradat més de totes les què he vist, no tan sols d'aquesta vall sinó en general. És increïble veure com se les van arreglar per poder construir unes parets i una teulada en aquest lloc tan inaccessible. Gaudim de les vistes de la vall de la Columna i girem cua fins a trobar l'entrada del senderó que ens ha de portar a l'ermita de St Onofre i la font de l'Argelagar.

ermita de la Columna

St Onofre és una altra d'aquelles ermites que està situada en un indret estratègic de la vall, des d'on gairebé es controla qualsevol accès a Cardó. Continuem pel senderó en baixada i arribem a la font de l'Argelagar que ens deixa amb la boca oberta, realment una obra d'ingenieria espectacular custodiada per un parell d'alzines impressionants. Seguim el senderó avall fins a la pista de Tivenys, que agafarem a l'esquerra fins a trobar una fita a mà dreta que indica un senderó en baixada... Arribem al fons del barranc i seguim el senderó que el remonta fins a l'ermita de St Bernat o cremada. La vegetació hi és molt densa i al sol li costa penetrar el fullam de les branques. 

font de la Ronya, St Roc

Continuem amunt i arribem al coll de Murtero on retrobem la pista forestal que va de Cardó  a Tivenys. Fem una segona parada en una roca per fer un mos i gaudir dela vall que s'estén davant nostre. Tornem a buscar el senderó indicat amb una cruïlla de fusta i agafem direcció a l'ermita de Sta Anna, on arribarem en uns 30 minuts de baixada constant, i on la vegetació i el paisatge tornen a canviar. Aquesta ermita és la més ben conservada. La teulada no està esbotzada i el terra hi és del tot consistent. Bones vistes del monestir des d'aquest punt. 

font de l'Argelagar

Retornem al senderó i el continuem avall cap al monestir passant pel costat de les restes de la muralla pedregosa que oferia protecció al monestir després de la seva creació. En aquest tram haurem d'anar amb compte al creuar el barranc ja que el senderó hi és força malmès. Arribem de nou al monestir i pugem a l'ermita de Sta Teresa, on hi ha un dels punts de recolliment d'aigua que baixa de les diferents barrancades de Cardó.

Finalitzem l'excursió després d'unes quantes hores de passejar per aquest indret que ha sabut preservar el seu caràcter "salvatge" e inhòspit. Segur que la seva visita no ens deixarà indiferents. 

Salut

pep

PORTS D'ÀGER. ARES I FONTLLONGA

congost de Terradets

Sortim d'Alcover amb l'Adrià sobre les 10,30h i arribem a Gerb cap a les 11,45h. La idea és fer la volta al Montsec d'Ares pel coll que porta el mateix nom. Preparem les bicis, una mica de menjar lleuger i els bidons i enfilem la carretera secundària que puja cap a Vilanova de la Sal . Abans d'arribar-hi, però, trenquem a l'esquerra en direcció a les Avellanes on tenim la punxada del dia. En pocs quilòmetres ja portem una altimetria prou raonable, però encara ens queda assolir el primer port de muntanya del dia, el coll d'Àger, que assolim una mitja hora més tard. La vista que hi ha des d'aquest coll cap al Montsec no té preu, el podríem definir com a infinit i més enllà...

pujant a Vilanova de la Sal

port d'Àger (906 m), al fons el Montsec

Baixem ràpidament fins a Àger on aprofitem "la fonteta" per reomplir els bidons. En poc més de 20 km portem ja uns 800 m + de desnivell, brrrr.... Anem a buscar la pista asfaltada que puja al coll d'Ares i que salta a l'altra costat del Montsec, cap a Alsamora. Justament fa 10 anys enrere que vam pujar amb l'Adrià amb les bicicletes de muntanya per fer la volta al congost de Montrebei, i aquesta pista encara no estava asfaltada. Com passa el temps... Aquest port consta de 15 km amb una pendent mitjana del 8-10% constant on s'assoleixen els 800 m +, és a dir, que el podríem qualificar de categoria especial. Tot i així cadascú al seu ritme assolim el coll després d'1 hora i mitja de pujada. Això si, les vistes que obtenim durant l'ascenció valen un imperi!! Els parapents i ala-deltes hi posen el toc màgic...

ascenció al coll d'Ares (1.500 m)

Ens abriguem una mica, l'aire és força fresquet, i comencem el descens cap a la cara N d'aquest massís. Hem de vigilar una mica perquè l'asfalt està una mica malmès pel temps. De totes maneres aquesta vessant ens deixa envadalits i crec que ens invita a pujar-hi en una nova ocasió. Arribem a l'encreuament que porta a Alsamora. Nosaltres girem a la dreta i ens dirigim a Sant Esteve de la Sarga, Moror i finalment la Guàrdia de Tremp, on pararem a fer un mos. Aquesta vall ens mostra el verd dels prats i pasturatges. Els colors ens aclaparen i anem parant a fer fotos. Tot i així el terreny és un puja-baixa amb un asfaltat molt mediocre que ens fa estar atents al terra.

St Esteve de la Sarga, al fons
el Montsec de Rúbies

Acabem de dinar cap a les 17,30h, hora de començar a ciclar els últims 35 km. Creuem el congost de Terradets i entrem al pantà de Camarassa. Després de la Baronia de Sant Oïsme comencem l'ascenció al tercer port del dia, el de Fontllonga, que amb l'amplada de carretera i el poc trànsit que hi trobem (sorprenentment) es fa amb molta facilitat. En aquesta última part de la ruta els km passen força ràpid i fan augmentar la mitjana de velocitat. Arribem prou bé a la presa de Camarassa. Continuem avall fins al poble, on 1 km més endavant agafarem el trencall cap al pantà de Sant Llorenç de Montgai, que als meus ulls apareix gairebé com un oasi enmig de la plana que ens queda per recorre fins a Gerb.

Moror

Ha estat una jornada dura físicament però molt enriquidora a nivell espiritual. La ruta de 118 km i gairebé 2.400 m + d'ascenció es converteix en la més dura que he realitzat fins al moment, fet que em proporciona una certa tranquilitat al veure que l'he pogut afrontar amb tranquilitat. Adrià, segur que tornem, la propera a Solsona, apali als pedals....!!!

Salut

pep

DEL MAR A L'ANETO - 3ª PART

Divendres, 3 d'abril, aprofitava el matí per descansar fins l'hora de dinar. Cap a les 16,30h anàvem fins al pla de Senarta amb l'Edu, preparàvem les motxilles i començàvem a remuntar la vall de Vallivierna per la pista que recorre la vall i arriba al refugi de Pescadors. Arribàvem al refugi sobre les 19,45h. El nostre descans està garantit ja que hi ha lloc de sobres, tot i així l'Edu es donava la feinada de carretejar la tenda... Sopàvem un bon plat de pasta i sortíem a fora a gaudir de l'espectacle: la lluna plena il.luminava tota la vall i deixava una "estampa" difícil d'oblidar. Ens enfundàvem al sac cap a les 22h. La companyia del foc a terra i els tres nois que hi vam trobar valien la pena però l'endemà tocava matinar.

Dissabte, 4 d'abril, 3 dies després d'haver sortit de la platja del Miracle de Tarragona, el despertador sonava a les 5h. La nit no havia estat massa freda, però com sempre, les hores dormides no sobrepassaven les 4h efectives de son. Preparàvem una mica de tè i menjar, els crampons i piolets i una mica d'aigua. A les 5,40h sortíem per la porta del refugi. Era negre nit i vam haver de tirar de frontal una bona estona. Anàvem remuntant la vall de Corones fins al primer ibón, des d'on ens esperava una rampa infernal, que amb neu no hi ha més manera que atacar-la pel dret. 

En una hora i mitja ens plantàvem al primer llac gelat de Corones, des d'on es podia veure perfectament l'ascenció al coll d'Aragüells i el mateix pic a l'esquerra de la vall. Continuàvem recte amunt fins arribar al segon llac gelat de Corones. Al voltant de les 8h i quan ja assolíem el llac per vorejar-lo es va girar un vent gèlid que baixava del coll de Corones. Aquell airada va durar una bona estona i ens vam plantejar el fet de girar cua. A mi em van començar a saltar gotes de sang pel nas, que atribueixo al reventón d'algun capilar interior. Anàvem pujant desnivell directes al coll de Corones, seguint traces ben trepitjades sense crampons. A l'alçada del coll vam haver de realitzar una petita grimpada per saltar a la banda de la glacera de l'Aneto. Abans però s'havia de superar una "rimaya" per la dreta. Deu ni do l'acumulació de neu que hi havia en aquell tram.

Saltàvem a la cara N i enllaçàvem amb la ruta normal que puja de la Renclusa. A les 10,45h arribàvem al cim del sostre del Pirineu després de 5 hores de pujada. La solitud que hi vam trobar va valdre tot el temps del món. El vent ja no era tan molest i el sol feia el seu efecte. El pas de Mahoma no va presentar cap problema en cap dels dos sentits tot i portar els crampons posats. Els metres abans d'arribar al cim anava una mica per davant.

En aquells moments en què et trobes sol enmig de la gran immensitat d'una glacera, envoltat de grans pics que coneixes personalment i pensant en els 3 dies que precedien aquella gran fita personal, vaig tenir la sensació de goig, d'invencibilitat, de poder amb tot el què es posi davant meu. Amb els ulls mig entelats de llàgrimes mirava endavant, cap al cim que m'esperava, el cim que m'havia obert les portes de la seva llar i havia permès que pogués arribar fins a ell. Aquell moment està dedicat a tots els intants en què em sento defallir, en què la injustícia de la VIDA de vegades ens acompanya sense entendre perquè. Em girava i veia al meu germà acompanyant-me a pas lent però ferm, i res em podia fer més agraït. 

Aquest és el final d'una "aventura" més que feia uns anys estava dintre un "tinter", esperant la motivació del moment adequat. Satisfet per haver aguantat tants dies d'activitat forta i de què tot sortís sense cap complicació excepte el primer dia. Agraït a la météo, a la bicicleta que va aguantar i al Edu per ajudar-me amb la logística, i a tots els ànims rebuts durant la marxa. GRÀCIES!!!

 

Salut
pep