 |
entrada a la vall de Remuñe
amb les dents d'Alba al fons |
Diumenge, 21 d'agost, aprofitem la bonança de temps, massa calor i tot, i després d'haver descansat de la jornada de BTT del dia anterior a les pistes d'esquí de Cerler, ens llevem a les 5.15h per començar a remuntar la vall de Remuñe a les 6.40h. La idea és pujar al Tousse de Remuñe, als pics Rabadà i Navarro, i al pic de Malpàs, tots ells superant els 3000 metres d'alçada.
A les 2 hores de caminar hem superat ja els diferents vivacs o "covachos" que hi ha al costat mateix de l'ibonet de Remuñe, passat l'ibón de Remuñe, que ens queda a l'esquerra. Ens dirigim cap al fons del circ que es comença a tancar devant nostre, on segons el mapa hi ha una traça marcada, però ben aviat comencem a perdre les fites que enfilen fins a l'ibón de Malpàs, el pic més alt d'aquesta carena amb 3109 m. Arribem a l'ibón, ja a 2700 m d'alçada, i decidim vorejar-lo per l'esquerra, ara ja sense rastre de fites per enlloc, però una mica més amunt ens trobem amb una paret de pedra, no del tot vertical però que no fa pinta de portar a bon port, però que ens ofereix amb l'aparició de dos isards, que feia temps no veia per aquestes contrades. Així doncs, després de pensar-ho bastant, decidim baixar una mica i enfilar-nos cap a l'aresta de Remuñe, on ja podrem veure molt millor l'itinerari que ens portarà al primer dels objectius: la Tousse de Remuñe, de 3041 m, i on arribem sobre les 13.40h.
 |
| Aresta entre la Tousse i el pic Rabadà |
El dia aguanta de maravella i la panoràmica és extraordinària: Perdiguero (3222 m), Pico Royo (3121 m), Punta de Lliterola (3132 m), Picos de Crabioules (3116 m), Malpàs (3109), Pico Boum (3008 m), i al fons en direcció S tot el massís de les Maladetes, amb les dents d'Alba i el Vallivierna al costat.
Segons el mapa el collet que separa la Tousse dels pics Rabadà i Navarro no és massa lluny, així que decidim baixar una mica amb molt de compte i arribar-hi per fer un cop d'ull. Deixem les motxilles al coll, ens posem l'arnés i el casc i comencem la curta aresta que ens portarà al pic de Rabadà (3045 m), al igual que una segona punta uns metres més enllà que no surt al mapa.
 |
segona punta del pic Rabadà (3042 m)
al fons el Malpàs i les Maladetes |
Després de pensar-ho decidim deixar els pics Navarro i Malpàs per fer-los des de la vall de Lis, França, des d'on són molt més assequibles. Donem mitja volta per l'aresta, agafem les motxilles, tornem a trepitjar la Tousse i baixem cap a la Forca de Remuñe (2945 m), que assolim uns 45 minuts més tard. Aprofitem per menjar alguna cosa ja que són les 16.20h. Baixem cap al portal de Remuñe gaudint dels ibons de Lliterola que ens quedem a baix a la dreta, i continuem baixant per la vall de Remuñe ara seguint les fites que no ens acompanyat al començament de la jornada. També ens reben amb la seva presència unes marmotes que no es mostren temeroses del nostre pas.
 |
Tousse de Remuñe (3041 m)
amb el Perdiguero alfons |
 |
Baixant el Portal de Remuñe amb
la Forca al darrera |
 |
| Pico Rabadà (3043 m) amb el Perdiguero i el Crabioules al fons |
 |
| començant per l'esquerra: Boum, Maladetes, Turbón, Tucas Ixeia i Perdiguero |
Arribem al punt de sortida a les 19.10h, després de caminar durant més de 11h sense parar, però molt contents per haver superat la verticalitat d'aquesta vall tan agresta.
Salut
pep
Esmorzar a les 8.30h. Per fí un cafè comme il faut !! Abans de marxar tornem a fer un tomet amb les bicis carregades pel centre de Villingen, i anem a buscar el camí que porta a Unterkirnach i Roggenbach. En arribar-hi reconeixem el nostre pas del dia anterior, i ja sabem la direcció que hem d'agafar. Aquest cop, però, no ens equivoquem d'encreuament i girem a la dreta a Bregenbach, per pujar un port de muntanya fantàstic amb el quart pinyó i el plat mitjà. El dia continua sent assolellat, no es pot demanar més a la météo...
Hem arribat a Rudenberg i ara ja toca baixada fins a Neustadt-Titisee, passant novament per paratges de somni. Arribem a l'hora de dinar. Ens demanem unes Pites, mena de pizzes amb forma de coques de recapte que estan prou bé i no porten carn, si vols. Després de dinar ens queden 10 km per arribar a Titisee, on arribem a mitja tarda. La primera tentativa és anar a buscar l'alberg, però quan ens allunyem tan del poble decidim anar a probar sort en una guesthouse. Sortosament recordo on vaig estar l'any passat amb el Sergi. Preguntem i: bingo!! La dona se'n recorda de mi i ens ofereix una habitació per tres, molt mona i de color rosa. Què bé dormirem avui!!!
Després de les respectives dutxes i després de rentar una mica de roba, anem a fer un volt pel costat del llac, un dels més turístics del sud d'Alemanya. Aprofitem que és d'hora per sentar-nos a fer un gelat i triar bé el lloc per sopar. Acabant menjant al mateix restaurant de l'any passat, i on també hi havia el mateix cantant amb la seva guitarra elèctrica fent versions dels Eagles i els Creedence. Dia fantàstic!!!
