Vall de St Martí i Bosc de Moró

Divendres dia 11/1/08 ens trobem amb l'Alvar i el Lluís per fer la primera sortida amb esquís de muntanya de la temporada, aquest cop per la vall de St Martí, paral.lela a la vall de Pessons (vall de Boí-Taüll).

Arribem a Pont de Suert on dormim a cal Lluís després de fer un plat combinat en un cafè que hi ha al costat de la plaça de l'església (per cert, aquesta té la forma de la part inferior d'un vaixell, que frot, no ?!! L'endemà al matí ens llevem amb una lleugera nevada que serà progessiva mentre anem pujant per la carretera que porta a les pistes d'esquí de Boí-Taüll. Després de passar el pla de l'ermita, on actualment hi ha un complex hoteler de la hòstia, deixem el cotxe abans que la carretera fagi un revolt molt marcat a la dreta. La vall que s'endinssa a la nostra esquerra (si ens orientem pujant la carretera) és la vall de St Martí, que ens porta a fer els pics de Pessons (2792 m) a l'esquerra i el tuc de Moró (2739 m) a la dreta. Aquest últim és el nostre objectiu, tot i que el dia sembla ser que no ens doni massa oportunitat per aconsseguir-lo. Sortim del cotxe amb un fred que pela, preparem les pells i els esquís, ens enfundem les botes i comencem a foquejar des del cotxe estant per una pista que arranca a mà esquerra passat el barranc de st Martí.

La nevada que ha caigut la nit anterior és força copiosa i fa que tinguem problemes per trobar l'itinerari correcte per pujar al tuc de Moró, així que tirem de GPS. Al final d'aquesta pista remuntem pel mig del bosc a l'esquerra del petit barranc que hem remontat. Anem sempre en direcció SO fins que uns 400 m de desnivell més amunt trobem el pla de Moró. Hi ha una nevada espectacular i fa que la progressió sigui una mica penosa. El dia ha millorat però el tou de neu és considerable i hem de considerar la baixada en aquestes condicions, així que decidim donar mitja volta i baixar per una clariana que trobem enmig del bosc, amb neu gairebé fins als genolls fins arribar de nou a la pista del principi. D'aqui al cotxe hi han 10 minuts. Haurem d'esperar que la neu reposi una mica més i intentar-lo de nou aquesta temporada.

Alvar amb els pics de Pessons al fons ...... remuntant el bosc de Moró ....................... Lluís al pletiu de Moró

Treient les foques per baixar ..................... arribant al pletiu de Moró ......................... foquejant amb els Pessons de fons

vall de St Martí ......................................... . St CLiment de Taüll ...................... recorregut realitzat

salut

pep

FERRATA REGINA - OLIANA

primera part ..............................................segona part ................................................tercera part

El passat dimarts 27 de novembre de 2007, arribavem a Oliana cap a les 10:15 del matí, amb una temperatura un pèl baixa per anar a relitzar la ferrata Regina, però un cafetó amb llet i unes pastes ho arreglen tot, diuen :-)
Un cop passada la presa de l'embassament i abans d'arribar al primer túnel, veurem l'aparcament a mà esquerra. Compte perquè fa de mal entrar!
Agafarem el barranc que s'endinsa cap a la vall on uns metres més envant ja trobem pintures de color vermell a mà dreta que ens indiquen el senderó per arribar al principi de la ferrata, on arribarem uns 30 minuts més tard.


pont penjant a la 1ª part ........... Remenage a la 3ª part ............................ el Nachete, el Pep i l'Ari al cim de la ferrata

La ferrata consta de tres parts: la primera recórre la part amagada de l'agulla que es veu des de la carretera fins al pont penjant; la segona comença al pont penjant i arriba fins a dalt d'una segona agulla; i la tercera comença a la tercera agulla i arriba fins al punt culminant de la cinglera que també es pot divisar des del cotxe i on es troba el salt d'aigua más alt de Catalunya, actualment sec.
La ferrata està molt ben equipada, o sigui que no hem de patir per l'assegurament, perquè hi és abundant. Hi han 3 passos desplomats, un dalt de tot que sembla que acabi amb les teves forces, però que bé s'ho val.
La baixada la realitzem per darrera de la cinglera fins a trobar el replà de la segona agulla, i d'aqui fins al cotxe per un senderó molt ben marcat que passa just per sota del salt d'aigua, i que ens n'ofereix una vista espectacular.
També podrem gaudir de la companyia dels voltors, que en principi volen per damunt dels nostres caps, però de sobte, i degut al desnivell que anem assolint, més de 400 m en total, els trobem per sota dels nostres peus, preparats per a fer-els-hi una bonica foto, si la velocitat de l'obturador és prou alta, perquè passen a una velocitat impressionant!



Salut
pep

MONTSEC EN BTT

El cap de setmana del 3 i 4 de novembre de 2007 vam aprofitar amb el Xavi i el Charli per fer una visita a l'estimat massís del Montsec. Aquest cop voliem fer tot el tomb en BTT.






Així doncs ens plantavem a Àger el dissabte a les 9 del mati per pujar cap a st Alís, uns 1200 m més amunt, després baixar per la pista molt pedregosa del barranc de la Rebollera fins a Beniure i fins a l'alberg de Cellers, antiga estació de tren, per la GR. Una baixada força esgotadora, hi ha una qüantitat de pedres ..!





El dia següent pujavem per la GR fins a l'Hostal Roig pel barranc de Bercedana, i després fins a la Portella Blanca per una pista que sembla que toquis el cel. De la Portella baixem per la GR fins a Rúbies, poblet abandonat que encara conserva les pintures de l'ermita que l'ampara. Ja per finalitzar baixariem fins a la pedrera de Rúbies i fins a la carretera que ens duria altre cop a Àger.





Tomb molt recomanable si no ens fa res fer una bona estona de sender.







Salut !!





pep

Cerví - Matterhorn

foto grup ........................................................panoràmica des de Hórnli al massís del Mont Rosa

Dies 20 al 26 de setembre de 2007.

El Jordi, l'Alvar i jo ens dirigim cap a Zermatt, al vell mig de Suïssa, per fer una visita a una de les muntanyes més impressionants de la Terra: el Matterhorn o Cerví.

La intenció és escalar l'aresta Hörnli, la via més freqüentada de totes.

El divendres arribem al migdia a Täsch. Després de dinar preparem les motxilles i agafem el primer tren cap a Zermatt, on només vehicles autoritzats poden arribar al poble.

esperant el tren a Täsch ...........................a punt de sopar al refugi lliure Hórnli ...... el Jordi fent de les seves

Ens hem de quedar a fer nit al poble perquè arribem tard a l'últim telefèric que porta a Schwarz see.

L'endemà al mati arribem a Schwarz see cap a les 9.30. Les vistes de la muntanya són més que impressionants... Comencem doncs la primera part de l'ascenció al Matterhorn: el refugi Hörnli, a 3260 m. Arribem amb temps suficient per poder contemplar tot el massís del Mont Rosa, on podem divisar clarament els pics del Breithorn, el Kleine Matterhorn, el Liskamm, el Pollux, el Castor, el Düfurspitze, el Adlehorn, Strahlhorn, Rimpfishhorn, l'Allallinhorn, el Dom, els Obel Gabelhorn i el Zinalrottorn. Un espectacle d'una bellesa impressionant !

aproximació al refugi Hörnli ................... Breithorn i Kleine Matterhorn ................. Alallin horns

Abans d'anar a sopar aprofitem per anar a explorar una mica els primers metres del recorregut, ja que l'haurem de fer de nit i és molt perdedor. El motiu principal de desgràcies en aquesta muntanya és degut a la falta d'experiència en el recorregut, així que ens assegurem bé de per on va el camí.

L'endemà sona el despertador a les 3.45 a.m. No veig que s'engegui cap frontal, així que decideixo esperar una mica més i sobre les 4.10 a.m. vaig a despertar al Jordi, que tampoc havia sentit el despertador. Hi ha una foscor terrible tan a dins com a fora del refugi no guardat de Hörnli. La part guardada ja està fora de temporada. Desfem neu per fer una mica de tè i menjar una mica per no marxar amb l'estòmac buit.

De mica en mica la vida torna a dins al refugi. Cap a les 5 a.m. ja no queda gairebé ningú a les lliteres, només es veuen els frontals enmig de la negror.

Alvar ........................................................ Pep ............................................. Jordi

Quan es fa de dia podem disfrutar d'allò més de les vistes que s'albiren des de 3.650 m. Encara ens queden 350 m fins al refugi Solvay. De sobte, un grapat de núvols comença a inquietar les nostres mirades, i tot que la previsió era bona, no feien massa bona pinta. La cordada de tres anava obrint-se pas per enmig d'aquest mar de roca inesgotable però d'una bellesa inhumana. La punta del Matterhorn sempre a l'horitzó vertical, esperant-nos, mirant-nos, desafiadora ...

Als 3820 m decidim fer retirada. Hi ha una boira bastant tancada per la part italiana que no fan massa bona pinta. L'Alvar, tot i que no diu res, sembla tenir-ne prou. El Jordi i jo no parem de mirar a la punta desafiant, que queda tapada a estones intermitents. La impotència de decidir què fer en un grup de tres, per altra banda no massa normal, degut a la seva lentitud.

començant la baixada .............................. encara queda un bon troç fins a Hörnli ..... Recorregut que vam fer

La decissió està presa i ara només queda anar tirant rappels i vigilar on posem els peus. La baixada es fa fatigosa. El sol ha tornat a lluir i el Jordi i jo no parem de mirar-nos. Sembla que a les nostres mirades hi hagi un pacte per tornar a mesurar les nostres forces amb aquesta muntanya, que de ben segur que ens esperarà.

El mateix dia baixem fins a Zermatt, on aprofitem per descansar. L'endemà anem a la vall contrària, Saas Fee, però les nostres intencions de realitzar qualsevol ascenció per aquella zona es veuen ofegades per les esperades tormentes que havien d'arribar un dia més tard.

Encara mirem al cel. Encara amb l'esperança de tornar i coronar aquesta maravella de la naturalesa.

salut

pep

Comapedrosa - 2940 m

El dia 15 de setembre l'Alvar i jo ens dirigim cap a Andorra per assolir el cim més alt, el Comapedrosa, de 2940 m d'alçada.

Són les 21.00 h. Comencem l'excursió al final de la carretera de les pistes d'esqui d'Arinsal. Agafem el GR-11 que ens portarà en una hora i mitja al refugi de Comapedrosa, on farem nit. Molt bon servei, però preus una mica excessius. És l'únic refugi guardat de tot el principat. El lloc és ideal per disfrutar d'un dissabte en ambient alpí.

Del refugi s'agafa el senderó que puja cap a l'estany Negre, on s'arriba en poc més de mitja hora. D'aqui al cim la cosa ja s'empina més, però en poc més d'una hora assolim el punt més alt del Principat d'Andorra. Les vistes són molt extenses, però aquell dissabte els núvols i la boira no els van deixar disfrutar al 100%.

De baixada vam fer la cresta des del mateix cim fins al coll del Forat de Malhiverns, just a sota del pic de Baiau, i vam continuar per la forta tartera que hi ha fins al refugi del Pla de l'Estany, 2050 m. D'aqui es segueix la GR-11 que baixa de les canaletes fins a l'aparcament. Desnivell total de l'excursió 1370 m positius. Molt recomanable per fer en un dia o un cap de setmana.

salut

pep