foto grup ........................................................panoràmica des de Hórnli al massís del Mont Rosa
Dies 20 al 26 de setembre de 2007.
El Jordi, l'Alvar i jo ens dirigim cap a Zermatt, al vell mig de Suïssa, per fer una visita a una de les muntanyes més impressionants de la Terra: el Matterhorn o Cerví.
La intenció és escalar l'aresta Hörnli, la via més freqüentada de totes.
El divendres arribem al migdia a Täsch. Després de dinar preparem les motxilles i agafem el primer tren cap a Zermatt, on només vehicles autoritzats poden arribar al poble.
esperant el tren a Täsch ...........................a punt de sopar al refugi lliure Hórnli ...... el Jordi fent de les seves
Ens hem de quedar a fer nit al poble perquè arribem tard a l'últim telefèric que porta a Schwarz see.
L'endemà al mati arribem a Schwarz see cap a les 9.30. Les vistes de la muntanya són més que impressionants... Comencem doncs la primera part de l'ascenció al Matterhorn: el refugi Hörnli, a 3260 m. Arribem amb temps suficient per poder contemplar tot el massís del Mont Rosa, on podem divisar clarament els pics del Breithorn, el Kleine Matterhorn, el Liskamm, el Pollux, el Castor, el Düfurspitze, el Adlehorn, Strahlhorn, Rimpfishhorn, l'Allallinhorn, el Dom, els Obel Gabelhorn i el Zinalrottorn. Un espectacle d'una bellesa impressionant !
aproximació al refugi Hörnli ................... Breithorn i Kleine Matterhorn ................. Alallin horns
Abans d'anar a sopar aprofitem per anar a explorar una mica els primers metres del recorregut, ja que l'haurem de fer de nit i és molt perdedor. El motiu principal de desgràcies en aquesta muntanya és degut a la falta d'experiència en el recorregut, així que ens assegurem bé de per on va el camí.
L'endemà sona el despertador a les 3.45 a.m. No veig que s'engegui cap frontal, així que decideixo esperar una mica més i sobre les 4.10 a.m. vaig a despertar al Jordi, que tampoc havia sentit el despertador. Hi ha una foscor terrible tan a dins com a fora del refugi no guardat de Hörnli. La part guardada ja està fora de temporada. Desfem neu per fer una mica de tè i menjar una mica per no marxar amb l'estòmac buit.
De mica en mica la vida torna a dins al refugi. Cap a les 5 a.m. ja no queda gairebé ningú a les lliteres, només es veuen els frontals enmig de la negror.
Alvar ........................................................ Pep ............................................. Jordi
Quan es fa de dia podem disfrutar d'allò més de les vistes que s'albiren des de 3.650 m. Encara ens queden 350 m fins al refugi Solvay. De sobte, un grapat de núvols comença a inquietar les nostres mirades, i tot que la previsió era bona, no feien massa bona pinta. La cordada de tres anava obrint-se pas per enmig d'aquest mar de roca inesgotable però d'una bellesa inhumana. La punta del Matterhorn sempre a l'horitzó vertical, esperant-nos, mirant-nos, desafiadora ...
Als 3820 m decidim fer retirada. Hi ha una boira bastant tancada per la part italiana que no fan massa bona pinta. L'Alvar, tot i que no diu res, sembla tenir-ne prou. El Jordi i jo no parem de mirar a la punta desafiant, que queda tapada a estones intermitents. La impotència de decidir què fer en un grup de tres, per altra banda no massa normal, degut a la seva lentitud.
començant la baixada .............................. encara queda un bon troç fins a Hörnli ..... Recorregut que vam fer
La decissió està presa i ara només queda anar tirant rappels i vigilar on posem els peus. La baixada es fa fatigosa. El sol ha tornat a lluir i el Jordi i jo no parem de mirar-nos. Sembla que a les nostres mirades hi hagi un pacte per tornar a mesurar les nostres forces amb aquesta muntanya, que de ben segur que ens esperarà.
El mateix dia baixem fins a Zermatt, on aprofitem per descansar. L'endemà anem a la vall contrària, Saas Fee, però les nostres intencions de realitzar qualsevol ascenció per aquella zona es veuen ofegades per les esperades tormentes que havien d'arribar un dia més tard.
Encara mirem al cel. Encara amb l'esperança de tornar i coronar aquesta maravella de la naturalesa.
salut
pep
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada