 |
| Pic de la Cabaneta (2.862 m) |
Arriba la tardor i les cames em demanen una mica de muntanya, excursions de les de sempre, amb pujada, baixada, bon ambient de Pirineu i bones panoràmiques. Obro el mapa d'Andorra i apunto cap a la vall de Sorteny, on hi ha algun cim que tinc pendent com el de l'Estanyó (2.915 m) i el de Serrera (2.912 m). Passo la nit a l'aparcament que hi ha al final de la pista asfaltada que puja fins a l'entrada de la vall de Sorteny, que arranca a la dreta passat el Serrat.
El dia es lleva radiant però fresc. Fins al refugi de Sorteny gaudeixo dels deliciosos colors tardorencs que llueixen els xops i avellaners que hi ha a la vora del camí. Abans d'arribar al refugi agafo un senderó força solitari a la dreta. Baixo fins al riu i passo a tocar de la cabana d'Eucasser, entrant així a l'ombrejada vall d'Estanyó. Aquí encara no hi toca el sol, però es pot endevinar el cim altiu a dalt de tot de la carena.
Arribo al llac d'Estanyó en poc més d'1h. Les vaques, les úniques companyes matineres, em diuen que he de continuar cap a una forta "llomada" que puja a l'esquerra i que portarà directe al cim. A mitja carena oberta es comença a endevinar un paisatge entre verd i marró, amb la vall al fons i els cims que m'envolten cada cop més a prop dels ulls. Sorpresa al trobar-me unes perdius blanques de Pirineu fent el "ronso" en unes pedres. Una meravella de moment...!
Arribo al cim i m'assec a unes pedres amb un gran somriure als llavis. L'ascenció ha estat fantàstica, ràpida, còmode i amb una altivitat espectacular. Puc entreveure i reconéixer la majoria de pics que m'envolten. L'Estanyó és el segon pic més alt del pirineu andorrà, i es nota, gairebé tot queda per sota la mirada. Recorro l'àmplia aresta que separa l'Estanyó del pic de la Cabaneta (2.862 m), que s'alvira altiu a la llunyania, i decideixo provar. El dia es mostra perfecte per fer una bona volta a peu, i el terreny invita, així que descendeixo i ascendeixo el pic de la Cabaneta en poc menys d'1h.
 |
| Pic de la Serrera (2.912 m) i estanys de Ransol |
Des del segon cim em miro el tercer, el pic de Serrera (2.912 m) quedant separats pel coll de Ransol. Miro el mapa i s'intueix un senderó que ressegueix la falda de la Cabaneta per un terreny molt descompost però sense complicacions. Mentre arribo al senderó penso en què ha estat bona jugada fer-ho en aquest sentit, de lo contrari seria una penúria pujar-lo.
 |
| Cabaneta i Estanyó des de la Serrera |
Arribo al coll de Ransol. La carena que ascendeix al Serrera es veu fàcil i el temps aguanta, així que continuo pujant fins a coronar l'última de les fites que hi ha a la carena d'aquest cim. Continuo mirant el mapa mentre menjo una mica de pa amb formatge i fuet i un bon traguet d'aigua. Les corbes de nivell semblen ser amables per poder baixar per la carena enlloc de tornar al coll. Així doncs em llenço pendent avall amb els peus una mica ressentits. Ha estat una jornada amb força desnivell però ara ja només toca baixada.
Baixo per la collada del riu de les Cebes fins al fons de la vall de Sorteny, on desfaig el senderó de pujada fins al refugi. De camí a l'aparcament vaig agafant senderons on hi ha diferents cartells que expliquen els diferents tipus d'arbres. Arribo a l'aparcament cansat però satisfet. Senzillament m'he enamorat de l'Estanyó, segur que no trigaré massa a tornar-hi per una altra banda.
 |
| pic de la Serrera, a l'esquerre l'Estanyó, al fons la vall de Sorteny |
Powered by Wikiloc
Salut
pep
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada