 |
| Castell de Queralt vist des de Bellprat |
Diumenge boirós i humit. Arribem a Sta Maria de Miralles per començar una ruta a peu que uneix els dos castells de les serres de Miralles-Queralt. Fem una visita amb boira pixanera al castell de Miralles. L'ermita està tancada. No es veu tres dalt un burro així que decidim d'agafar-nos el dia amb la calma i anar tirant cap a Bellprat per veure si el temps està igual que a Miralles.
Quan passem de l'Anoia a la Conca la boira s'esvaeix i deixa pas a un sol tímid però suficientment consistent per fer l'aire fresc agradable. Arribem a Bellprat i anem a fer una volta pels seus carrerons costeruts i estrets. Tornem enrere fins a l'entrada del GR-172 que enfila camí amunt per les Obagues d'Alzines. El senderó, força pedregós, guanya alçada molt lentament deixant veure la silueta esvelta de les parets del castell de Queralt. Trigarem una hora aproximadament a arribar al coll que separa l'ermita de St Jaume de Queralt i el castell. A l'ermita s'hi pot arribar còmodament per pista des de la carretera de Miralles a Sta Coloma.
 |
| Rera els murs del castell, Bellprat... |
Com sempre trobem a faltar un cartell amb una mica d'explicació de tot el què ens envolta. L'indret és realment culpidor en tots els sentits: la vista des d'aquí dalt és una meravella, dominant tota la part fronterera entre les comarques de l'Anoia, la Conca de Barberà i la Segarra; i per altra banda el silenci hi té un caire gairebé màgic. No ens estranya gens que els comtes de Queralt hi tinguessin la seva primera residència abans de traslladar-se a Sta Coloma. A dalt al turó trobem l'església de St Cristòfol. Un xic més tard, cap al s.XI es construiria l'ermita de St Jaume, just al coll.
 |
| St Jaume i el castell des del coll |
Durant el s.X el castell de Queralt va ser el punt limítrof de la Marca Hispànica, a la zona del Gaià. Al 1002 fou disputat entre el bisbe d'Urgell i el senyor de Gurb, que tot i que la sentència li va ser desfavorable, va acabar en mans de la seva família, que, cap al 1080 passà a anomenar-se de Queralt. Uns anys més tard es crea la vila de Sta Coloma, que va substituir el castell com a centre de la baronia dels Queralt. El castell va ser poblat durant molts anys fins que fou venut el 1842 a Josep Safont. Als voltants del turó on s'alça el castell es poden veure restes de parets, masos que feien servir fins a finals del s.XIX pagesos que cultivaven els prats de la vora.
De tornada tirarem enrera pel senderó fins que sota mateix del castell trobem un corriol que comença a baixar a mà dreta, tal i com baixem. L'anirem seguint fins a petar a la pista forestal de Marradetes, que cap a l'esquerra ens durà de pet a Bellprat.
 |
| canalització d'aigües |
 |
| vistes cap a St Cristòfol i Bellprat |
 |
| panoràmica vers l'Anoia. Al fons hi tenim el Grony de Miralles (866 m). |
Salut
pep
Diumenge boirós i humit. Arribem a Sta Maria de Miralles per començar una ruta a peu que uneix els dos castells de les serres de Miralles-Queralt. Fem una visita amb boira pixanera al castell de Miralles. L'ermita està tancada. No es veu tres dalt un burro així que decidim d'agafar-nos el dia amb la calma i anar tirant cap a Bellprat per veure si el temps està igual que a Miralles.
Quan passem de l'Anoia a la Conca la boira s'esvaeix i deixa pas a un sol tímid però suficientment consistent per fer l'aire fresc agradable. Arribem a Bellprat i anem a fer una volta pels seus carrerons costeruts i estrets. Tornem enrere fins a l'entrada del GR-172 que enfila camí amunt per les Obagues d'Alzines. El senderó, força pedregós, guanya alçada molt lentament deixant veure la silueta esvelta de les parets del castell de Queralt. Trigarem una hora aproximadament a arribar al coll que separa l'ermita de St Jaume de Queralt i el castell. A l'ermita s'hi pot arribar còmodament per pista des de la carretera de Miralles a Sta Coloma.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada