Una de les meves debilitats a l'hora de conèixer el terreny per on vull traçar una ruta són les ermites i els castells, llocs i enclavatges que per la seva importància cultural durant el llarg dels anys han constituït una part molt molt important de la història del nostre país. En aquest cas, i sense voler-ho, tracem una ruta a cavall entre el Baix i l'Alt Penedès enllaçant una sèrie d'ermites que segurament en seran desconegudes per bona part de la seva població.
 |
| Sant Esteve, les Masuques |
Comencem pedalant a Llorenç en direcció a Sta Oliva passant per el Priorat de Banyeres i la riera de St Miquel. A Sta Oliva anem a buscar el GR-92 que ens portarà directe a l'Arboç. Aquí comença la idea d'ajuntar les ermites que ens venen al cap. Fem una ràpida visita pels carrers centrals de l'Arboç, cuna cultural del Penedès, i agafem la carretera fins a Castellet. El temps s'havia aixecat ventós però mica en mica ha millorat i l'aire ja no molesta. Anem a buscar el GR-92 que ve de l'Arboç i resseguim el Foix per la pista asfaltada que voreja cal Rafeques i arriba a l'ermita de St Esteve, al costat de les Masuques.
 |
| ermita dels Muntanyans |
Continuem per la carretera en direcció a St Marçal però ben aviat ens decantem a l'esquerra seguint els indicadors de fusta cap a l'ermita de Sta Mª dels Muntanyans, una construcció prou recent enmig d'un bosquet que no deixa fugir la tranquilitat que hi trobem. Després de superar una rampa molt dura tornem enrera i continuem cap a la dreta en direcció al mas Puigmoltó, ara per camí de terra. En arribar al mas el camí es convertir en asfaltat, cosa que agraïm. Passem per una sèrie de masos convertits en cellers on agafen ganes d'aturar-s'hi per fer-hi alguna cata dels seus vins: celler Emendis, la Casa Nova, caves Lavernoya a la casa Porxada, caves Oriol Rossell i la fàbrica de Vidre convertida en restaurant, tot un reducte cultural que armonitza a la perfecció amb l'entorn. Creuem l'autopista i fem cap a la pista de St Marçal a Lleger. Agafem direcció a aquesta població, ara amb el vent en contra, i non visitem l'ermita del poble. Finalment arribem a Cornudella i voltem cap a l'ermita dels Arquets, un nucli reduït de cases a mig camí de St Jaume dels Domenys, on fem cap. D'aquí ja ens deixem caure fins a Llorenç de nou. Una ruta tranquila però amb molta història i amb un nivell paisatgístic de primer ordre. Molt recomanable...
 |
| Sant Marçal |
 |
| Creu a l'ermita dels Muntanyans |
 |
| ermita de Lleger |
 |
| ermita dels Arquets, Cornudella |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada