Em truca l'Edu: què fas aquest cap de setmana...? Al dia següent ens trobem en direcció a Prada de Conflent, el nostre destí el cim del Canigó. La idea principal era pujar per la pista del barranc de Llech fins al refugi de Cortalets, però l'última nevada ha deixat la pista impracticable a la part superior i no hi podem arribar. Així doncs girem cua i anem cap a Vilafranca de Conflent, Vernet les Bains i Castell, des d'on agafem la pista fins al coll de Jou. La segona idea era arribar al refugi de Mariailles, dormir allí (havíem vist a la seva web que obren tot l'any...) i l'endemà intentar el cim per aquesta vessant.
Al coll de Jou ens trobem amb el mateix problema que a Llech, la pista està tallada per gelades, així doncs passem la nit a la furgoneta allà mateix al coll. Segons els nostres càlculs només tenim una hora fins al refugi, així que ens animem a pujar-hi igualment. Les tardes es fan llargues ara que el sol s'amaga cap a les 18:00h, i més quan estàs a la muntanya. Tot i així un parell d'estels fugaços són una bona recompensa...
L'endemà sortim de la furgo a les 7:00h en direcció al refugi de Mariailles, on arribem en 1h 30min. El senderó de pujada sembla preciós a la llum del frontal, encara cauen fulles de roure que deixen el terra com si fos una catifa. Continuem del refugi en direcció al pic de Canigó pel marge dret del barranc de Cadí marcat com a GR-10. Aquesta vessant de la muntanya és ombrívola, així que ens trobem bona part del senderó gelat. Arribem a un punt on s'ha de creuar el riu i es torna enrera per l'altra vessant fins a remuntar a la cabana Aragó. Hem deixat enrera la cruïlla on el GR continua en direcció NO en direcció a Cortalets. Des de la cabana, on encara es conserva l'escalfor de la petita estufa de llenya, ja podem veure el coll de Vallmanya, on ens hem de dirigir.
No fa fred, però l'aire talla la pell. Continuem amunt ara ja amb el sol al clatell. Comença a haver-hi més neu i el caminar s'alenteix. Arribem al peu del coll sense grampons i el remuntem resseguint les traces del senderó que queda soterrat per la neu. El temps passa depressa i ens adonem que encara ens queda una hora fins al cim. Les guies que havíem llegit donen un horari que deu ser propi de "súper herois" perquè portem un retràs de més d'una hora. Així doncs, quan ho tenim a tocar decidim girar cua i tornar en una altra ocasió.
De totes maneres l'experiència que ens ha brindat aquesta vall ha estat molt positiva, així que per a la propera ja sabem el què ens toca fer.
Salut
pep
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada