BESSIBERRIS: ARESTA DE PEYTA

d'esquerra a dreta: aresta de Peyta, Bessiberris N, central i S, Comaloforno

Dissabte tarda quedem amb David i tirem cap a la vall de Boí. Tot i la mala previsió de mal temps volem aprofitar per fer activitat abans de marxar als Alps. Pugem fins la presa de Cavallers on passem la nit. Fins al moment només hen caigut 4 gotes mal contades, tot i així l'aigua brolla per tot arreu. El diumenge ens llevem cap a les 6h i després de preparar el material i esmorzar una mica comencem vorejant l'embassament fins a la pleta de Riumalo. Aquí, seguint les indicacions, girem a l'esquerra en direcció als Bessiberris remuntant el barranc de Malavesina. Anem seguint les fites i l'orientació ja que el senderó està força malmès per l'hivern. 

Aquesta primera part de l'ascenció és molt caòtica i requereix d'una mica de paciència per anar veient els fruits que vindran més endevant. El barranc no ofereix ni un sol descans i amb poc temps s'assoleix un bon desnivell. Amb 2 hores arribem a l'estany de Malavesina, encara cobert de neu. El panorama aquí dalt ja comença a ser una altra història: envoltats de cims pedregosos i encara amb molta neu quedem empetitits davant tanta natura, com sempre.

Ens calcem les polaines i anem remuntant les pendents de neu fins arribar en una mitja hora al coll de Peyta, on podem observar les restes metàl.liques de l'antic refugi dels Bessiberris, avui desmantellat. Treiem arnesos i ens encordem per encarar l'aresta de Peyta, des d'on la intenció és seguir fins al Bessiberri N. Comencem l'aresta buscant pas per la vessant S i enfilant alguna canal amb pedra molt descomposta, fins arribar a l'aresta cimera, que en 10 minuts en portarà al punt més alt de l'aresta. El cel s'ha anat tapant poc a poc i els núvols amenacen tempesta.

en plena aresta. Al fons la punta Harlé
i el Pa de Sucre

Cap a les 12h arribem aprop del coll que hi ha als peus del Bessiberri N. Aprofitem per menjar una mica i gaudir de les vistes dels pics que conformen Aigüestortes: punta Alta, Comalesbienes, Creu de Colomèrs, Gran Tuc de Colomèrs, agulles de Travessani, Montardo, la serra de Tumeneia, Pa de Sucre, punta d'Harlé, Comaloforno i aresta dels Bessiberris. També al fons de la vall de Tumeneia veiem l'estany de Mar mig gelat, un lloc preciós que va a parar a la Restanca. Més al SO veiem també el massís de les Maladetes força tapat.

al centre aresta de Peyta, a l'esquerra
Bessiberri N

Després de pensar-nos si continuar o no cap al Bessiberri, que ja tenim a tocar dels dits, els núvols continuen amenaçant amb més força que abans. Desem l'equipatge i continuem avall per una lloma herbosa fins a la glacera per on hem pujat abans. Deixem córrer l'ascenció al Bessiberri per prudència, sabem que no és massa aconsellable posar-nos per enmig de les roques amb amenaça d'aiigua. La tornada, sota un plugim dèbil la realitzem pel mateix camí de pujada, arribant de nou a l'aparcament sobre les 15h. Hem tingut sort que no ha plogut amb ganes. Ja tornarem en una nova ocasió. Merci per la companyia nanus...!!!

Salut

pep