 |
| Lac Blanc, al fons els Grands Montets |
Ens trobem a la vall de Chamonix després d'haver assolit el Montblanc de Tacul. Necessitàvem una mica de relax i ens vam deixar guiar per un amic que ens recomanava pujar al Lac Blanc.
Començàvem la sortideta a un aparcament a l'esquerra de la carretera que puja al col des Montets. Just a l'arrancada del senderó trobem una indicació cap al Lac Blanc (2h 45min). El temps està tapat però la temperatura és molt bona. Anem remuntant el senderó entre colors verdosos que frenen la set. Passem per una cabana de fusta que convida a fer una parada. Aquest itinerari coincideix amb el TMB (Tour del Montblanc). Anem a parar a una zona d'escalada on ens donen la benvinguda unes cabres que deuen estar ben aocstumades a la presència humana.
Després de fer unes quantres fotos i disfrutar de la presència d'aquests animals continuem el senderó que ben aviat ens portarà al costat de l'Aiguillette d'Argentière, un monòlit de granit que ofereix una escalada fàcil però molt vertical. Senzillament espectacular. Continuem ara pel senderó que es converteix en uns quants esglaons metàl.lics i de fusta per arribar a la zona del llac de Chéserys, ja als peus de les Aiguilles Rouges, característiques de la zona pel seu color ataronjat. El cel continua tapat però l'excursió està esdevenint un plaer.  |
| Aiguillette d'Argentière |
La majoria de muntanyes de més de 4000 metres que hi ha a l'altre costat de la vall de Chamonix estan tapats, tot i així les vistes continuen sent supèrves. Arribem a una fita gegant de pedra amb un indicador. Ja veiem el refugi de Lac Blanc, només queden uns pocs metres de desnivell. Quan hi arribem podem gaudir del blau glaciar i les últimes neus que es van fonent a marxes forçades muntanya avall. Les vistes aquí han de ser magnífiques en un dia assolellat, avui però no en podem gaudir, tot i això aprofitem per fer una cervesa "Blanche" per rematar-ho.
Anem reculant el senderó fins a la gran fita de pedra. Comencem a caure les primeres gotes però no accelerem el pas. La baixada va fent de manera suau fins passar les Aiguilles Rouges. Aquí tornem a topar amb un bon ramat de cabres que ni s'inmuten al nostre pas. A partir d'aquí el senderó comença a baixar en picat cap al coll des Montets. Per la nostra sorpresa el sol comença a treure el cap i ens fa suar la gota gorda a la part final de l'excursió.
Arribem de nou a la furgo després d'una baixada frenètica amb unes quantes "esses" però amb unes vistes cap a les glaceres de le Tour i d'Argentière fascinants, cert és que el retrocés d'aquestes geleres ha patit una acceleració brutal durant els últims anys, i alguna d'elles com és la Mer de Glace fa realment llàstima. Una excursió realment recomanable, fàcil i amb unes vistes increïbles de la vall de Chamonix i el massís del Montblanc, Argentières i le Tour. |
| tram equipat, al fons l'Aiguille de Tour |
 |
| al fons glaceres de le Tour i Argentières |
Salut
pep
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada