La nevada de dimecres passat va fer saltar alegria a la gent de les contrades del sud. Així doncs vam organitzar una quedada per anar a xafar neu i endinsar-nos al sempre fantàstic barranc de Fraguerau, en ple cor del massís del Montsant. Quedàvem a Ulldemolins des d'on recorreriem bona part del camí de les ermites fins que la neu ens va fer apartar a un lateral de la pista. Comencem a caminar en direcció a l'ermita de St Antoni, que per la meva sorpresa estava oberta al públic.
Deixem ja l'ermita darrera nostre i anem resseguint el GR 65.5 que s'endinsa, poc a poc, al barranc de Fraguerau. Ben aviat el camí ample deixa pas a un senderó nevat que comença a les Cadolles Fondes, l'entrada principal del riu Montsant que desemboca al pantà de Margalef i que continuarà territori avall fins a desembocar al riu Siurana, que alhora va a espetagar a l'Ebre. El cel està tapat, inclús amb una mica de boira, però el fred és molt suportable (a Ulldemolins estàvem a -5ºC). Trobem una altra colla d'excursionistes que també volen arribar a l'ermita de St Bartomeu, un dels punts més màgics i entranyables del massís del Montsant.
Ben aviat comencem a entreveure les formes rocoses amb què ens ofereix la natura montsaniana: la Roca Balladora, el Budha, la Sella, la Cadira, el Camell, etc... Realment em sento embadalir davant tanta potència natural..! Arribem finalment al pont penjant que dóna l'entrada a la barrancada de St Bartomeu. Amb compte, travessem el pont balladís i ple de neu, i continuem pel GR fins que ens endinsem barranc amunt, entreveient algunes de les formes rocoses des de l'altra vessant. Impressionant! 
Arribem finalment a l'ermita de St Bartomeu, que mai deixa de sorprendre'm. La pau aquí hi és garantida, i amb l'empolsinada que hi ha a la muntanya l'indret esdevé encara més pulcre, gelat però sincer. Deixem que les emocions es deslliurin una estona d'aquesta imatge. Ens refugiem a sota la balma de la cova que es troba al costat de l'ermita, on fem un mos. El vi també purifica l'ànima, però aquest cop és el paisatge i l'aire d'hivern qui fa aquesta funció.
La tornada la fem pel mateix camí que hem utilitzat a l'anada. Realment és una excursió de matí que ningú s'hauria de perdre... Gràcies nois/es per la companyia.
Salut
pep
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada