NEU I PEDALS A PRADES

Un dimecres de febrer em desperto amb volves de neu caient per tot arreu. La neu no quatlla a Alcover però sí a molts indrets del sud del país. El fred dels dies següents serveixen per aguantar la neu caiguda, així que quan arriba dissabte al matí en Joanet proposa pujar a Prades per veure els efectes de la pols ciaguda del cel. La temperatura a les 9h és de -1ºC però fa sol i ens dóna l'esperança de poder entrar en calor més endevant.

Comencem remuntant la carretera de Montral, on ben aviat podem començar a gaudir d'un paisatge gairebé hivernal. Als tombs ombrívols s'ha d'anar en compte per si queden restes de gel. Arribem a Montral i el fred és soportable, tot i així portem les mans i peus gelats i força insensibles. Continuem per la carretera que ens durà a Capafonts. Aquí l'asfalt està molt més exposat a l'ombra i el fred s'intensifica de cop i volta a mesura que anem agafant revolts gelats. Decidim fer una aturada al bar de Capafonts per entrar una mica en calor. 

Havent reposat una estona i després que un llevaneus ens fes que "no" es arribar a Prades decidim tirar amunt cap al coll de Capafonts. La carretera està força neta i el sol comença a escalfar una mica. Tot i així no pujarem dels 5ºC en tot el matí. Arribats a la cruïlla de la Febró decidim arribar-nos a Prades per veure com està el paisatge. Fem unes fotos a la plaça i tornem enrera en direcció a la Febró, on arribem uns 30 minuts més tard. El paisatge es mostra sublim, la neu i la llum d'hivern fan que el gaudim en desmesura i que els quilòmetres vagin passant sense massa esforç.

Continuem la carretera en direcció a la Mussara, passem per la cruïlla de l'Arbolí i seguim per la carretera de Vilaplana per agafar la pista a l'Albiol. La nostra sorpresa és que aquesta pista està completament gelada des de l'entrada de la carretera. La neu s'ha anat amuntegant als laterals de la carretera fins al punt que hi havia trams en què solsament hi havia un carril per poder passar. Algun vehicle desmesurat i amb una mica d'estrés ens ha passat a tocar per no esperar-se a què hi hagués espai per poder adelantar... Colla d'inesptes...!!!

Baixem fins a Vilaplana ja sense rastre de neu i encarem l'última pujada del dia, el coll de la Batalla. El sol ja fa una estoneta que escalfa de valent a la cara sud del massís de Prades. Arribem a la Selva del Camp i continuem cap a Alcover per la carretera antiga. Una volta d'unes 5 horetes amb bona companyia però, sobretot, amb un paisatge que costa de veure tan nevat.

 


Salut
pep