 |
| Santes Creus |
Quedo amb en Tomás a Tarragona. Enfilem cap a Sant Pere i Sant Pau i continuem direcció a la Secuita, on hem quedat amb en Manel. El "Trio Lechuga" capitanejats per Le Petit Enciam enfila camí cap a Bràfim i les 4 carreteres, des d'on s'adrecen als antics priors del monestir de Santes Creus per rebre la seva benedicció i poder realitzar l'ascenció al coll de la Torreta amb convenciment i bon pedalatge.
 |
| pujant a l coll de la Torreta |
El dia és molt més radiant del què ens pensem i tot i la fresqueta que portem enganxada a les galtes ja comencem a notar la pujada a l'interior dels paravents. Arribats al coll continuem cap als Ranxos de Bonany, on pararem a fer un mos, barato, barato... Com sempre un carajillet de Bailey's per mantenir l'escalforeta del cos i poder continuar amb la bona marxa per baixar cap al Pla de Manlleu per la vall de l'Infern. D'aquí a Aiguaviva i al coll de St Marc, des d'on ja encarem la baixada a Can Ferrer. Hem d'anar al tanto perquè hi ha trams de la carretera força molls i gebrats a les hores del migdia, però sembla ser que les pregàries dels monjos cistercencs l'han encertat perquè arribem sense cap ensurt.
Baixem fins al monòlit de Can Ferrer i continuem per l'esquerra fins a Rodonyà, des d'on allarguem cap a Masllorenç. Aquí una recta ens invita a pedalar una mica més animadament, amb una mica de vent de cara, fins a a l'encreuament de Salomó, següent destí de la ruta. Creuem el poble i continuem cap a la Nou de Gaià per un tramet de carretera molt espectacular. La temperatura és molt còmode i el paisatge encara està molt maco amb colors de tardor, que ja s'acaba...
A la Riera ens dividim. En Manel agafa direcció el Catllar i la Masó, mentre que en Tomás i jo continuem cap a Ferran per encarar els últims km fins a la platja de l'Arrabassada, el Miracle i el Serrallo, des d'on sortiem aquest mateix matí després de realitzar uns 106 km. Per acabar un bon plat de pasta i unes cerveses. Fantàstica sortida i excel.lent companyia, que han hagut de tenir una mica de paciència, i es que feia gairebé un mes i mig que no agafava la bici de carretera.
Val a dir també que en Xavi M. ha fet una molt bona feina amb la bicicleta híbrida que porto actualment, aprofitant un quadre i unes bieles de BTT i els desarrollos, rodes i frens de l'antuiga Zeus de carretera. Perfecte Xavi. Ara sí que la bici és única de debò... je je, i és que això que et fotin la bici és un bon mal de cap... Mai més hi tornarà a haver una Orbea Le Petit Roc, i cada sortida es converteix en un tribut a aquella màquina que tants bons moments em va donar. Una abraçada "petita" allà on siguis! |
| Aiguaviva |
 |
| Montmell i vall de St Marc |
Salut
pep
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada