GR 653 - CHEMIN D'ARLES (VIA TOLOSANA)

Arriba finals de juny i m'aferro a la proposta d'en Manel García d'acompanya'ls, a ell i son germà Chema, a fer el GR 653, més conegut com a Chemin d'Arles o Via Tolosana, que és el que camí que continua la Via Domitia que surt de Roma i acaba a Santiago de Compostela.

Ens trobem doncs a Barcelona de bon matí on agafem un tren fins a Sète, des d'on n'empalmarem 3 més fins arribar a Arles el mateix dia per la tarda. Aprofitem per visitar les seves construccions amb la pedra força erosionada pel salitre del mar, i anem a dormir d'hora. L'endemà toca matinar per començar la ruta amb bon peu.

La primera etapa ressegueix la Camarga francesa, una zona totalment planera, on aprofitem per fer km a dojo, gaudint dels arrossars i la coneguda raça de cavalls blancs amb denominació d'orígen, arribant a Montpellier, on ja tenim reservat per dormir a l'abadia de St Roc, on es troba la Gîte d'Étape o du Péllerin, que són els albergs on anirem a dormir la majoria de dies. Abans de Montpellier, però, passem per St Gilles, on trobem les restes del monestir benedictí més antic de França, passem també per Génerac, Vauvert i Baillargues, entre altre poblacions.

Montpellier

Després de Montpellier comencen ja una sèrie d'etapes molt més muntanyoses i amb un paisatge força variat propi de l'Alt Llanguedoc, des del punt en què ens podem trobar paisatge totalment mediterràni, i en pocs km entrar en una franja boscosa més pròpia dels Alps centrals que no pas del sud de França, amb extenses praderies rodejades de llacs, avets i pins negres, que ens deleiten la vista després d'haver recorregut enormes extensions d'arrossars, blat i arbres fruiters. En aquesta part del viatge passem per St Guillem le Dessert, Lodève, St Gervais sur Mare, La Salvetat sur Agout i Castres, on ja tornem a entrar en una zona molt més planera, deixant enrera les muntanyes del Llanguedoc.

Canal du Midi arribant a Toulouse

En Manel ha demanat per dormir a l'abadia de Calcat, una comunitat de monjos benedictins que accepten pelegrins per passar una nit o vàries jornades amb ells, compartint la vida contemplativa i la senzillesa d'aquesta congregació. Es converteix en tota una experiència el fet de compartir menjador amb aquesta gent, que sense dir res van compartint les seves tasques, i accedint a les matines que ens sorprenen amb un cant Gregorià que no havia escoltat mai. Si més no curiós.

Fôret Comunal arribant a Pau

D'aquí entrem en una altra zona molt diferenciada i molt més planera. Estem arribant a Toulouse i això es nota ja que entrem en zona de canals, tant és així que recorrem el Canal du Midi durant uns 70 km fins arribar a la capital de l'Alta Garona. Després de recórre els seus carrers ben engalanats i polits plens de gent, continuem per una zona on el cultiu del blat de moro i els girasols es converteixen en protagonistes del paisatge. Els poblets mantenen la seva senzillesa i l'esperit rural que hi esperem trobar.

entrant a la Val d'Aspe

L'etapa Toulouse - Auch la realitzo en solitàri. La nit anterior vaig assistir al festival internacional de Tango que ofereix la ciutat i no tenia ganes d'aixecar-me del llit a les 6h. Així doncs vaig fer GR, carreteres secundàries i camins asfaltats fins a Gimont, on vaig agafar un tren que en 20 minuts em va deixar a l'entrada d'Auch, on em vaig reunir amb els companys. Haviem arribat en terres de d'Artagnan, terres del conegut vi d'Armagnac, i on el paisatge tornava a canviar sutilment. Rodavem entre turonets verds i boscos albats que anaven resseguint vallades i poblets que cada cop ens sorprenien més, per la seva situació i bellesa, fins arribar ja al peu del Pirineu, és a dir a la localitat de Pau i Oloron Ste. Marie, on les muntanyes que es retallaven en l'horitzó ja ens donaven la benvinguda a les praderies pirenaiques i a la baixada de temperatures que haviem estat patint durant tota la travessa.
Entrem ja a la vall d'Aspe i pugem per la carretera antiga el coll de Somport, l'únic pas possible per saltar de França a Espanya en aquestes latituds. Entrem a Espanya amb un sol espatarrant, mentre a la part francesa la boira no deixa passar els rajos de llum que s'agraeixen d'allò més.
D'aquí baixem encara pel GR fins arribar a Jaca, on fem l'última nit plegats. En Manel continuarà fins a Santiago pel Camino Francés, mentre en Chema i jo tornem cap a casa amb bus.
Tot plegat, una travessa inoblidable, amb molt de paisatge per recordar, bona sintonia i vibracions positives, que el cos s'endú cap a casa. Val a dir, però, que no és una ruta preparada per a la bicicleta, i que s'ha d'estar molt habituat a posar peu a terra, perquè tenim trams molt tècnics que haurem de fer a peu, sense contar que les plujes hi poden ser abundants i els camins queden coberts d'un fang que no ens deixarà avançar fins que la bicicleta no quedi ben neta.
En total són uns 840 km i gairebé 12.000 m de desnivell acumulat en 11 dies de travessa.

Les Arenes romanes d'Arles

carrers de Toulouse

Auch, regió d'Armagnac

abadia de Calcat

coll du Somport

Salut

pep