le petit roc: DONAUWEG - DE PASSAU A BUDAPEST EN BICI

Budapest

Doncs ja feia temps i panys que deiem de fer un viatjet així amb la Sònia: bicicleta, paisatge i anar fent. Finalment ens vam decidir per fer el Danubi ja que la seva infraestructura és ideal per a gent que comença en el món del cicloturisme, sobretot pel què fa a la part alemanya i austríaca. Així doncs vam començar per fer les alforjes amb lo imprescindible, voliem que fos un viatge còmode i per tant la idea de prendre la tenda ho feia tot una mica ferregós. També hi havia un tema afegit, que de fet era la incògnita més gran de totes: després d'haver patit una hemiplègia la Sònia es llançava a un repte que molt poca gent podria aconsseguir: creuar des d'Alemanya fins a Hungria passant per Àustria i Eslovàquia durant 600 km amb bicicleta.

meandre a Schlögen

Amb les alforges fetes ens dirigiem cap a Passau amb tren, després de visitar a uns amics a Eggenfelden. A Passau, on conflueixen els rius Danubi, l'Inn i l'Ilsz, resulta molt fàcil trobar el camí, que en tot moment està marcat amb uns cartellets de color verd i on sempre hi posa "Donauweg" i la població més important amb el quilometratge. Vaja, com crec jo que hauria de ser a tot arreu... no ho ténen els cotxes per anar per la carretera?

El dia començava plovisquejant però mica en mica el cel s'anava obrint com si ens volgués donar el tret de sortida a uns dies que costaran d'oblidar. El carril bici que, en tot moment va pel costat del riu, tot i que hi ha trams que es fan més per l'interior, és una obra pública que no costa res de fer i fa que la gent estigui més tranquila damunt la bicicleta i, en definitiva, més contenta. Així l'anirem trobant durant km i km fins arribar a Budapest, el notre destí final.

El primer dia passem per un dels meandres més coneguts de tot el riu, a Schlögen, on ens currem l'ascenció al mirador del meandre que es troba uns 100 m muntanya amunt (ja que hi som val la pena arribar-hi). Ja fa uns km que hem entrat a Àustria. Aquí creuem el riu amb una barca per continuar pel marge esquerra fins a Inzell, ,on passem la nit en un Gästhaus fantàstic al costat del riu. Continuem fent meandres fins arribar a l'alçada de Untermühl on admirem el castell de Neuhaus an der Donau i on ja entrem en una zona més oberta fins a Aschach, on parem a esmorzar. Des d'aquí el riu ja es mostra més dolç però el paisatge ha canviat radicalment, dels boscos frondosos hem passat als camps de blat de moro i pomeres. Així arribem fins a Linz, el què seria capital austríaca durant molts anys, i que Hitler volia proposar com a capital de l'imperi Nazzi, i on trobem una de les places més conegudes de tot el país. Els dies eren cada cop més calurosos, qui ho havia de dir.

espectacular Passau

La mitjana de km diàris va ser d'uns 60, ja que la Sònia ho aguantava molt bé. Anavem parant per fer les visites que ens venien de gust, i sobretot per fer les cerveses de 500 ml que ens demanava el cos... Així anavem avançant km fins a Mauthausen, Grein (aquí trobem el canvi de cartells, que passen de ruta nacional alemanya a ruta europea "Eurovélo 6"), Pöchlarn i l'abadia de Melk, que tot i la fama que té vam trobar que no era per tant. Un poblet turístic a tope de gent i una abdadía massa pomposa i amb massa poca cosa per visitar, però el preu no és excessiu (10€ p/p). D'aquí continuavem cap a la zona de vinya amb denominació d'orígen Dachau. Paravem a dormir a Weissenkirchen en una gästhaus on feien el seu propi vi. Fantàstic. La regió és rica en terra i això es nota, a diferència de les zones de pomeres i blat de moro, segurament més explotades i empobrides.

plaça central de Linz

Continuavem cap a Krems, on començaria a ploviscar per primer cop en tota la travessa, i on aprofitariem per passejar pel casc antic, i des d'on agafariem un tren fins a Tulln, que tot i curta mereix una visita al centre històric. D'aquí ja enfilavem ja els últims km que ens separaven de la capital: Viena, on haviem reservat un alberg ben aprop del centre. A Viena hi vam passar 2 dies. La veritat és que quan estàs de ruta entres en una espiral de constant moviment, i costa estar-se parat més de 2 dies sense la bicicleta i la llibertat que aquesta et permet. Tot i així vam disfrutar moltíssim de la capital austríaca, ja que ens va sorprendre molt gratament, potser una mica massa tot plegat, però el temps acompanyava i a més vam enganxar el concert del Rèquiem de Mozart a la catedral de st Karl, tot un espectacle. També hi havia el festival de cinema a la plaça de l'ajuntament, amb un ambient espectacular.

arribant a Grein

Erem conscients que estavem molt aprop de la frontera amb Eslovàquia, i que a partir d'allí les coses serien una mica diferents, tant amb la llengua com amb les insfraestructures, però continuavem endevant, i arribant en un sol dia fins a Bratislava, la capital eslovaca, que ens rebria a 36ºC a les 19h. Buá! Ens emportavem una sorpresa molt grata al visitar la ciutat, a la què vam dedicar 1 tarda i 1 matí. La calor era tan forta que vam decidir saltar-nos una etapa de bicicleta i fer-la en tren. El caos ens va arribar a l'estació, on ningú parlava en anglès i la seva predisposició era gairebé nul.la, excepte en als llocs on venien bitllets de primera classe. Finalment vam aconseguir bitllet fins a Stúrovo, des d'on creuant el riu cap a Esztergom entravem ja a Hungria. Aquí vam respirar molt més tranquils. L'ambient era diferent tot i el canvi de moneda que no haviem previst.

arribant a Bratislava

Després d'un dia una mica caòtic a Eslovàquia entravem a la calma altra vegada. Aquí, però, els carrils bici estavem ja força malmesos o directament et fan anar per la carretera, cosa que a la Sònia no li va agradar massa. Així doncs agafavem una altra barca per entrar a l'illa de Kiscroszi, on tornavem a trobar la tranquilitat d'una carretera secundària que recorria camps de ferratge pels cavalls. Tornavem a creuar per un pont fins a Tahitotfalu, on uns km més endevant ja trobariem carril bici fins a Budapest, que ja estava a la cantonada. La nostra sorpresa va ser trobar-nos un macro festival de música que havia deixat tots els carrils d'entrada a la ciutat bloquejats. Després d'uns instants de pànic escènic entravem finalment a la ciutat. Sort en vam tenir del GPS per trobar allotjament, perquè a les 20.30h del vespre encara estavem donant voltes pels carrers de Pest.

A Pest vam coincidir amb el David, un noi de Madrid que vam trobar pel camí fa uns dies, i que vam decidir celebrar el Danubi amb un sopar (al final un kebab tot ho arregla...).

Per últim només em falta felicitar a la Sònia, que tot i el seu handicap, va acomplir un somni que tenia al cap de feia temps: realitzar una gran travessa amb bici. Moltíssimes gràcies per la teva companyia i els teus ànims, que no cedeixen mai. GRÀCIES!!!

Ah, m'blidava de dir-vos que aneu amb compte amb les bicicletes a Budapest. A mi em van arrancar el comptakm, i em van prendre la bossa d'eines i una llumeta que portava per anar de nit... en fi no tot és perfecte en aquesta vida, oi?... Sort!!!