2 de gener de 2012. Em truca l'Alvar per fer la primera sortida amb esquís de la temporada, a la qual s'afegeixen en Manel, en David i l'Isra. Quedem a Artesa de Segre on carreguem tot el material a la furgo i agafem direcció a Espot. La pujada a Sant Maurici la realitzem en taxi, que ens deixa ja a la pista de pujada a Amitges. Està caient neu de manera tímida, però a mesura que avancem cau amb més força. Arribem al refugi lliure d'Amitges en un parell d'hores. Anem força carregats però la sorpresa arriba quan ens trobem una estufa de butà (val a dir que s'agraeix quan les temparatues a les què has de dormir i passar la tarda no pugen dels 0ºC). Abans de tancar-nos al refugi el cel s'obre una estona i aprofitem per anar a buscar aigua al llac gelat, on el Manel ens ensenya la seva tècnica depurada de les garrafes i el pal, tota una lliçó de supervivència.
L'endemà, dimarts 3 de gener, ens llevem amb un cel força ras i de color rosadet que augura fred intens. Sortim del refugi a uns -5ºC, però amb l'exercici ens va passant el fred de les mans. Arribem a un collet damunt de l'estany dels Barbs i se'ns obre ja espectacular el coll i el tuc de Ratera, que ens mostra la polcritud de la nevada de la nit anterior. El sol comença a iluminar el cim. El paisatge és gairebé fantasmagòric, crec que mai havia vist les muntanyes del Pirineu tan gelades! Arribem al port de Ratera d'Espot amb una ventada gelada intensa. Comencem a remuntar per les faldes del tuc de Ratera en direcció SO per evitar el vent. El cel sembla tèrvol però aguantarà. Trobem un recer on deixem les motxilles. En Manel i l'Isra pugem amunt amb esquís, la resta ho fem amb crampons i piolet. Arribem al cim del tuc de Ratera (2.862 m) després d'uns 40 minuts. Tenim gairebé tot el món a sota nostre! amb un blanc especial i obrint traça, que és el què ens agrada.
Fa força fred i baixem ràpid. El cel es comença a obrir mica en mica fins que després de passar altre cop pel port de Ratera es torna ben bé blau. Comencem a buscar la millor manera de baixar esquiant cap al llac Obago per entra neu acumulada durant la nit. La calor comença a ser intensa i la neu es desfà amb una rapidesa sorprenent. Finalment arribem al llac, on remuntem per l'esquerra per anar a trobar la millor baixada cap al llac i refugi de Colomers, on arribem sobre les 14.30h. Aprofitem per assecar pells i botes i menjar alguna cosa. La tarda és curta en aquesta época de l'any i decidim passar-la al refugi lliure que és com una nevera de fred. L'Isra i en Manel van a fer una mica més d'exercici pujant al coll de Caldes. És gairebé fosc quan arriben de nou al refugi. Sopem en companyia d'una gent que han pujat a peu i amb els què compartim llitera.
L'endemà, dimecres 4 de gener, ens llevem com cada dia sobre les 6h. Aquest cop el cel està totalment cobert i la neu no para de caure de manera copiosa. Esmorzem i tracem la ruta de tornada cap al port de Ratera. Anem tirant de GPS a estones, ja que la visibilitat és força dolenta. A mesura que avança el dia s'hi pot veure una mica més però els frontals ens han ajudat durant la primera part del matí.
Arribem al port de Ratera amb una boira espessa però que ens deixa endevinar el millor camí per passar a la banda d'Amitges. El vent gèlid ens acompanya fins que no baixem ja cap al barranc de Ratera en direcció a la pista que puja a Amitges. FInalment trobem la pista
i un grup d'excursionistes amb raquetes que volen pujar fins al port de Ratera, tot i que la previsió no es massa esperançadora.
De nou baixem a Espot amb el taxi i anem a menjar alguna cosa calenteta abans de tirar avall cap a Artesa de Segre. En definitiva 3 dies molt intensos de companyia, de paisatge, de converses pendents i de VIDA!!!
Gràcies companys.
Salut
pep
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada