30 de desembre de 2011. Continuem per la vall de Benasque. Aquest cop decideixo pujar a la serra de Chía, des d'on tindrem una de les millors vistes cap a tots els massisos que envolten aquesta vall tan entranyable, per mi la millor vista que he tingut fins ara de tot aquest tresor natural.
Sortim del poble de Chía en direcció al collado de Sahún. Deixem la furgo al costat d'un abeurador, després de creuar una petita barrancada. Agafem sempre la pista principal que, en direcció S ens portarà fins a les àmplies pastures de Yermo Garuz. Aquí girem a la dreta ja per prats fins a una primera cabana de pastor, ben acondicionada per passar-hi la nit, amb llenya i tot. Continuem una mica més fins que trobem uns isards que ens vigilen des de les alçades.
El dia és molt asolellat, fins i tot camino amb les mànigues arremengades, i la posta promet ser un espectacle d'aquells que costen d'oblidar. De tornada ens invaeix ja un cel rosat que projecta les últimes llums vermelloses als pics més alts, abraçant-nos amb un festival de colors increïblement maravellós. No tenim paraules, però ens mirem, contents, feliços, i la Tura belluga la cua. Què més es pot demanar?
massís del Cotiella |
massís de Posets - Espadas - Eriste |
massís de Maladetes |
Salut
pep
meravellós...
ResponEliminatransmets plenitud,
q no cal demanar més!
pit i amunt, valent caminant.
XXX