Hospice de Rioumajou |
Dilluns 6 de juny. Després de deixar l'ascenció al Pic Long per l'embassament de Cap de Long per més endevant, decidim entre pluja fina endinsar-nos a la vall de Rioumajou, que tot i ser força desconeguda ens depara una bellesa flagrant, amb una zona més congosta i amb ascencions per senderons que no donen repòs.
Abans de buscar un lloc per sopar i dormir ens arribem per pista fins a l'Hospice de Rioumajou, on coneixem l'amable senyor que cuida de l'habitació que guarden pels peregrins que fan aquest tram de Camí de St Jacque. Finalment sopem i dormim a la furgo a la zona d'acampada de Frédancon en companyia d'unes quantes eixerides i famèliques vaques franceses.
L'endemà ens llevem d'hora, i després de tornar a mirar el mapa decidim pujar fins a la cabana de Thou, i com que el dia aguanta pugem uns metres més per veure de més aprop l'impressionant cresta O del pic de Lostou. A la dreta tenim l'encara més impressionant cara N del pic de Batoua o Culfreda, on ja hem traçat imaginativament una ascenció mixta per l'evident corredor de neu que s'hi enfila de forma diagonal. Més al fons es pot entreveure el coll d'Ordiceto i les valls aragoneses.
Tornem a Frédancon havent realitzat una ascenció d'uns 1.250 m positius, que no està gens malament per pujar només fins a un coll... es que no hi ha descans en aquesta vall..??!! FANTÀSTIC !!!
cresta de Lostou, 3023 m |
cabana de Thou. Al fons el pic d'Escalet, 2728 m |
cara N del Batoua, 3034 m |
Salut
pep
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada