Divendres, 28 de maig. Ens trobem amb en David, l'Alvar i en Jordi per realitzar l'última sortida d'esqui de muntanya. El destí escollit: el massís del Vignemale, el massis que té el segon glaciar més gran dels Pirineus, i el pic més alt del pirineu francès. Arribem a la pista de la vall d'Ossoue i ens trobem amb un cartell que diu "ROUTE BARRE". Així doncs parem les tendes i anem a dormir entre un cel molt ennubolat i boirós. L'endemà el despertador sona a les 4.30h i ens presenta un cel negre amb milions d'estrelles i el massís del Vignemale com a teló de fons. Comencem a caminar amb els esquís a la motxilla durant una hora i mitja aproximadament, fins a l'entrada del barranc, on comença la neu. El sol ja comença a escalfar la neu del glaciar, però a la vall encara hi fa fred. Continuem per la coma que fa el barranc en direcció al refugi de Baysellance. Comencem a sentir el sol a la cara i decidim que ja és hora d'esmorzar.
Després ens espera una travessa un pèl perillosa perquè és com un tobogan enorme de 200 metres de llarg, que flanquegem sense cap problema. Continuem per entrar ja al principi del glaciar. Tenim devant nostre la cara E del Petit Vignemale i el pic de Chausenque, plaques de caliza enormes que ens vigilen i impedeixen el pas de l'aire. La calor comença a ser ofegadora i ens fa suar la gota gorda. El glaciar d'Ossoue té un desnivell molt considerable i la jornada d'avui ens depara un desnivell superior als 1500 m d'ascenció positiva.
Arribem al "plateau" que uneix els pics de Chausenque, el Pitó Carrel, el Vignemale, el Clot de la Hount, el coll i el pic de Cerbillona, el pic Central i el Montferrat, tots ells sobrepassen els 3000 m. Arribem a la base del corredor de neu (45 %) que dóna accès a la cresta cimera. Fem cim en David, en Jordi i jo mateix. L'Alvar es queda al peu del corredor, està esgotat....
La baixada amb esquís comença amb molt bona neu, quina passada. Tenim tot el massís d'Ordesa al devant mentre anem escurant metres avall. La neu està molt més desfeta ja a partir de la cota 2700, però encara es troba alguna raconada on es pot disfrutar del silenci i l'esquí, sempre vigilats pel Petit Vignemale i l'esquena de Chausenque. Baixem fins a cota 2350, més o menys, on hem de flanquejar altre cop per neu podrida fins a trobar el senderó, mig tapat per la neu, que puja al refugi de Baysellance. El sol no para d'apretar. Són les 14.30h. Hem trobat el senderó i carreguem els esquís a la motxilla. Toca caminar altre cop i superar els 200 m de desnivell que hi ha fins al refugi.
Són les 16.30h. Acabem d'arribar al refugi. Ens treiem les botes d'esquí i ens enfundem les sabatilles de plàstic i, com no, ens demanem una cervesa, que la tenim ben merescuda. Començo a tenir mal de cap del sol que ha caigut tot el dia. Hem fet uns 1800 m de desnivell acumulat i només queda descansar fins a l'hora de sopar i agafar forces per l'endemà pujar el Petit Vignemale (3032 m).
Diumenge, 30 de maig. Des d'ahir a la tarda que la boira no s'ha desanganxat de les muntanyes. Ens llevem a les 5.30h per esmorzar a les 6h. Coincidim amb la gent de Todo Vertical, un grup de muntanyencs que es dediquen a fer guiatges pels Pirineus i els Alps, bona gent. Acabem d'esmorzar i encara està tot molt tapat, així que decidim tirar avall i disfrutar de la baixada tot i que el temps no sigui el millor company. Abans d'arribar al cotxe unes marmotes ens dediquen unes tombarelles, que coincideixen amb la sortida de sol al començament de la vall, a Gavarnie.
Salut
pep
