RESCAT D'IÑAKI OCHOA DE OLZA - PART 2

Us deixo amb la segona part.



salut
pep

RESCAT D'IÑAKI OCHOA DE OLZA - PART 1

Remenant pel you tube he trobat aquest programa de canal + "informe robinson", en el qual van fer un documental del rescat de l'alpinista Iñaki Ochoa de Olza. La veritat és que aquest tipus de documentals em conmouen moltíssim, a part que la meva simpatia per aquest alpinista es sumava a la descrita en el documental, sobretot perquè va saber fugir de la cursa dels 8000 i tota la martingala que s'ha generat en els últims 5 anys. Iñaki era un muntanyenc afincat al Himalaya, al qual l'amistat dels qui els rodejaven feia viure lliurement.

Em posa els pèls de punta el testimoni de Horia Colibasanu que es va quedar amb Iñaki durant 4 dies, jugant-se la vida per estar amb ell. Buff !!!

salut
pep

EL CICLISME DE CARRETERA DES DE DINTRE - PART 2

Aquí la segona part.



salut
pep

EL CICLISME DE CARRETERA DES DE DINTRE - PART 1

Us deixo amb un documental de l'Informe Robinson sobre el ciclisme de carretera. El va penjar un company al facebook i el vaig trobar bonissim, a part de molt ben editat i explicat.



salut
pep

THE NORTH FACE ULTRA-TRAIL DU MONTBLANC

Simplement fascinant el què pot arribar a fer una persona en tan poques hores:
166 km
9500 m de desnivell d'ascens acumulat
creuar 3 països
guanyador: Kilian Jornet amb un temps de 20 hores i 36 minuts.
No tinc paraules!!!



Salut
pep

MONTSERRAT: ST JERONI

trescant pel torrent del Pont amb
la serra de la Sajolida al fons

Son les 7.45h i em trobo a Sta Oliva amb en Jordi. Anem tirant fins al Bruc, des d'on agafem la pista que ens porta fins a Vinya Nova, on deixem el cotxe. Comencem a caminar per pista que ben aviat es torna barrancada, característica de Montserrat, i continuem pujant en direcció N-NE pel torrent del Pont ja per senderó fins a la serra de l'Alzina de les Paparres, des d'on veiem la cara S del Cavall Bernat, així com tantes i tantes agulles (la panxa del bisbe, els flautats, l'elefant, la gorra frígia, les magdalenes, el serrat del patriarca, etc).

Jordi amb el Cavall Bernat al fons

Des d'aquí continuem a l'esquerra pel senderó molt tritllat en direcció a l'ermita de st Jeroni. Ja des de l'ermita pugem al punt més alt del massís: St Jeroni, amb 1236 m. Llàstima que s'ha girat boira i les diferents agulles i parets arrodonides que ens envolten no llueixen prou (les talaies, parets dels ecos, el serrat de les once i la miranda de st antoni). El paisatge, però, és increïble e impressionant. Tornem a Vinya Nova baixant de nou a l'ermita i refent el senderó de la serra de l'Alzina de les Paparres fins a trobar el senderó que porta a can Jorba pel camí dels francesos, des d'on, per pista, tornem on tenim el cotxe. Tot plegat 9,2 km, 800 m +, en 2h 43 min contant parades.

cim de St Jeroni, 1236 m

el duo dinàmico a st Jeroni

fent la cabra amb la serra de Sajolida al fons

baixant de st jeroni cap a l'ermita

per l'esquerra: el camell de st jeroni, els plecs del llibre,
el montgròs, la roca plana dels llamps i la salamandra

Salut 

pep

BTT - ALCOVER - ST JOAN - MONTBLANC

st Joan de la muntanya des de
la pista forestal que puja de Montblanc

Fa termps que no veig al personal del Club Ciclista Alcover. Aquest matí  ens veiem a les 8h devant l'església nova, llàstima que només som tres, El Jordi, l'Eduard i jo. Enfilem carretera cap a la Riba i Vilaverd, i cap a Montblanc per la carretera antiga. La idea que el Jordi proposa és fer la pujada a l'ermita de St joan de la muntanya, ja que el diumenge 4 fan la cronometrada. Seguim el track que ens fa voltar gairebé fins la Frape Behr i girar enrera fins a Montblanc per anar a buscar la pujada a l'ermita pel camí de la Pascuala, que més amunt enllaça amb el camí de l'ermita, deixant els senderons de descens a la dreta i la via ferrata a l'esquerra. Les rampes són dures, i el ferm no és massa bo, així que toca agafar-s'ho amb calma. La calor apreta però no tant com en dies passats. Arribem a l'ermita, on sempre hi ha una muntanya de sensacions que t'envolten, el paisatge és magnífic. Hi podriem estar tot el dia mirant la Conca de Barberà, el pre-Pirineu, el Pirineu en un dia clar, la serra de Miramar, el Tossal Gros, la serra del Cogulló, en fi, increïble!!!

ermita de st Joan

Per retornar a Montblanc fem servir el senderó que baixa per la dreta de la vall, deixant el GR-175 a l'esquerra, ciclable en un 95%. Baixada molt recomanable si ens agraden els senderons tècnics i ràpids. Arribem a Montblanc i ens dirigim cap a l'ermita de st Josep i al molí de la Vall, des d'on anem a buscar la carretera de Rojals i el senderó que ens porta directe a la carretera de Montblanc a Vilaverd, i que també és súper recomanable i més ràpid que el de st Joan. De Vilaverd continuem cap a la Riba i Picamoixons, per anar a buscar la carretera del Pont de Goi, Serradalt i de nou a Alcover.

Bona sortida amb 52km i uns 960 m+ i un a fresqueta que ja feia temps que buscavem, al igual que la bona companyia, tan d'en Jordi i l'Eduard com de la música de Coldplay, Jessie J i Dire Straits. Matí perfecte de BTT.

mirador de l'ermita de st Joan

 

església vella d'Alcover

Salut

pep

TRAVESSA SCHWARZWALD - DIA 7: TODTMOOS - SCHOPFHEIM

església barroca de Todtmoos

8.30 a esmorzar. El dia està radiant novament i aprofitem per anar a fer un volt pel poble, poca cosa més que l'esglèsia barroca del s.XVII-XVIII, massa pomposa pel meu gust. Agafem la carretereta cap a Wehr on arribem molt ràpidament, passant per l'embassament del mateix nom. Donem un tomet pel poble on visitem la seva església, amb la mala sort que estan celebrant els funerals d'un bomber. Donem mitja volta i continuem les senyals que ens han de portar a Schopfheim, on arribem per pista asfaltada entre pomeres i camps d'herba. Som dissabte matí i hem decidit d'agafar un tren fins a Basilea (Suïssa) i Freiburg, on tenim la furgoneta, ja que val la pena visitar la capital de la Schwarzwald, sobretot abans que ens plogui, i així donar per acabada aquesta travessa de nord a sud per aquests paratges tan increibles i d'una bellesa eixordidora.

Arribem a Freiburg sobre les 14h, aprofitem per netejar-nos una mica a la furgo, canviar-nos de roba, desar els pataquets i agafar les bicis per anar al centre. Hi ha carrils bici per tot arreu, aquesta ciutat és un paradís per les dues rodes, fantàstic!!!

Ens felicitem per la travessa, estem molt satisfets amb els 7 dies que hem tingut de bon temps i espectacle natural i humà. En total 362 km, 6000 m + de desnivell de pujada i 5800 m - de baixada.

plaça de la catedral, Feiburg

tramvia i bicicletes a Freiburg

Salut

pep

TRAVESSA SCHWARZWALD - DIA 6: TITISEE - TODTMOOS

Feldberg, 1493 m

El matí s'aixeca molt emboirat, tot i així no plou. L'esmorzar correcte com sempre (aquest cop el cafè no supera el del dia anterior, però està fet amb molt amor....) i la dona de la guesthouse ens despedeix fins una altra vegada. La idea principal avui és pujar al punt més alt de tota la Schwarzwald per una carretera amb una mica massa trànsit pel meu gust. Tot i així és una pujada que va fent fins a un encreuament que porta a les pistes d'esquí, que estan plenes de gent, que, a peu, vol assolir el cim d'aquesta regió. Nosaltres ens fem una foto a sota el mapa de pistes i comencem a tirar amunt, conscients que segurament hi haurà unes bones rampes, i que la boira ens acompanyarà tota l'estona, ja que des de de baix a pistes no es veu res de res.

arribant a Feldberg

Comencem a pujar per un caminet mig asfaltat fins que ens envolta la boira, i pujem fins al Feldberg (1493 m) sense poder veure res. Almenys no està plovent tot i que la boira repixa bastant. Foto de rigor i sorpresa: "Vosotros soys españoles?", ens pregunta una noia amb l'anorac de guarda del parc. "No, somos catalanes" li contesto. La guarda és una noia alemana que va viure un any a Sevilla i parla un andalús perfecte. Quina gràcia... Vam estar parlant una bona estona fins que ens estavem refredant massa. Ens dóna un mapa de la zona on surten totes les pistes que podem agafar per baixar cap a Todtnau. Perfecte!!! Comencem a tirar una mica geladets per entre boscos, fins que la boira desapareix i entrem en calor ràpidament. És el pitjor dia des que vam començar, però no ens podem queixar gens ni mica, ja que la météo ens ha respectat moltíssim.

pistes d'esquí de Feldberg

Arribem a Todtnau però abans anem a visitar un salt d'aigua que trobem pel camí, pecata minuta comparat amb els salts de Triberg. Aprofitem per fer un mos mentre surt el sol, com es troba a faltar quan no n'hi ha. Aquí tenim 2 opcions: tirar avall cap Schopfheim per carretera principal o agafar direcció a Todtmoos i allargar la travessa un dia més per carreteres molt secundàries. Evidentment decidim agafar la segona opció ja que encara ens queden dies. 

De Todtnau agafem direcció a Geschwend i d'aquí comencem el port de muntanya més dur de tots cap a Todtmoos, 12 km amb una mitja del 7%. Brutal!!! cadascú al seu ritme i amunt. La satisfacció és plena quan arribem a dalt de tot i el temps encara aguanta. La baixada a Todtmoos per asfalt perfecte en un plis-plas. Un cop allí anem a buscar allotjament en una Zimmer Frei, i ens donem conta que és un lloc d'esquí força important de la zona. Dutxa i sopar perfecte en un restaurant molt aprop de l'allotjament, ja que plou durant una estona, i l'arc de St Martí se'ns torna a mostrar esplendorós.

    

Salut

pep

TRAVESSA SCHWARZWALD - DIA 5: VILLINGEN - NEUSTADT TITISEE

Esmorzar a les 8.30h. Per fí un cafè comme il faut !! Abans de marxar tornem a fer un tomet amb les bicis carregades pel centre de Villingen, i anem a buscar el camí que porta a Unterkirnach i Roggenbach. En arribar-hi reconeixem el nostre pas del dia anterior, i ja sabem la direcció que hem d'agafar. Aquest cop, però, no ens equivoquem d'encreuament i girem a la dreta a Bregenbach, per pujar un port de muntanya fantàstic amb el quart pinyó i el plat mitjà. El dia continua sent assolellat, no es pot demanar més a la météo...

Hem arribat a Rudenberg i ara ja toca baixada fins a Neustadt-Titisee, passant novament per paratges de somni. Arribem a l'hora de dinar. Ens demanem unes Pites, mena de pizzes amb forma de coques de recapte que estan prou bé i no porten carn, si vols. Després de dinar ens queden 10 km per arribar a Titisee, on arribem a mitja tarda. La primera tentativa és anar a buscar l'alberg, però quan ens allunyem tan del poble decidim anar a probar sort en una guesthouse. Sortosament recordo on vaig estar l'any passat amb el Sergi. Preguntem i: bingo!! La dona se'n recorda de mi i ens ofereix una habitació per tres, molt mona i de color rosa. Què bé dormirem avui!!!

Després de les respectives dutxes i després de rentar una mica de roba, anem a fer un volt pel costat del llac, un dels més turístics del sud d'Alemanya. Aprofitem que és d'hora per sentar-nos a fer un gelat i triar bé el lloc per sopar. Acabant menjant al mateix restaurant de l'any passat, i on també hi havia el mateix cantant amb la seva guitarra elèctrica fent versions dels Eagles i els Creedence. Dia fantàstic!!!

Salut

pep