Pàgines

24 d’ag. 2011

CIRC DE REMUÑE

entrada a la vall de Remuñe
amb les dents d'Alba al fons
Diumenge, 21 d'agost, aprofitem la bonança de temps, massa calor i tot, i després d'haver descansat de la jornada de BTT del dia anterior a les pistes d'esquí de Cerler, ens llevem a les 5.15h per començar a remuntar la vall de Remuñe a les 6.40h. La idea és pujar al Tousse de Remuñe, als pics Rabadà i Navarro, i al pic de Malpàs, tots ells superant els 3000 metres d'alçada.
A les 2 hores de caminar hem superat ja els diferents vivacs o "covachos" que hi ha al costat mateix de l'ibonet de Remuñe, passat l'ibón de Remuñe, que ens queda a l'esquerra. Ens dirigim cap al fons del circ que es comença a tancar devant nostre, on segons el mapa hi ha una traça marcada, però ben aviat comencem a perdre les fites que enfilen fins a l'ibón de Malpàs, el pic més alt d'aquesta carena amb 3109 m. Arribem a l'ibón, ja a 2700 m d'alçada, i decidim vorejar-lo per l'esquerra, ara ja sense rastre de fites per enlloc, però una mica més amunt ens trobem amb una paret de pedra, no del tot vertical però que no fa pinta de portar a bon port, però que ens ofereix amb l'aparició de dos isards, que feia temps no veia per aquestes contrades. Així doncs, després de pensar-ho bastant, decidim baixar una mica i enfilar-nos cap a l'aresta de Remuñe, on ja podrem veure molt millor l'itinerari que ens portarà al primer dels objectius: la Tousse de Remuñe, de 3041 m, i on arribem sobre les 13.40h.
Aresta entre la Tousse i el pic Rabadà
El dia aguanta de maravella i la panoràmica és extraordinària: Perdiguero (3222 m), Pico Royo (3121 m), Punta de Lliterola (3132 m), Picos de Crabioules (3116 m), Malpàs (3109), Pico Boum (3008 m), i al fons en direcció S tot el massís de les Maladetes, amb les dents d'Alba i el Vallivierna al costat.
Segons el mapa el collet que separa la Tousse dels pics Rabadà i Navarro no és massa lluny, així que decidim baixar una mica amb molt de compte i arribar-hi per fer un cop d'ull. Deixem les motxilles al coll, ens posem l'arnés i el casc i comencem la curta aresta que ens portarà al pic de Rabadà (3045 m), al igual que una segona punta uns metres més enllà que no surt al mapa. 
segona punta del pic Rabadà (3042 m)
al fons el Malpàs i les Maladetes
Després de pensar-ho decidim deixar els pics Navarro i Malpàs per fer-los des de la vall de Lis, França, des d'on són molt més assequibles. Donem mitja volta per l'aresta, agafem les motxilles, tornem a trepitjar la Tousse i baixem cap a la Forca de Remuñe (2945 m), que assolim uns 45 minuts més tard. Aprofitem per menjar alguna cosa ja que són les 16.20h. Baixem cap al portal de Remuñe gaudint dels ibons de Lliterola que ens quedem a baix a la dreta, i continuem baixant per la vall de Remuñe ara seguint les fites que no ens acompanyat al començament de la jornada. També ens reben amb la seva presència unes marmotes que no es mostren temeroses del nostre pas.

Tousse de Remuñe (3041 m)
amb el Perdiguero alfons
Baixant el Portal de Remuñe amb
la Forca al darrera



Pico Rabadà (3043 m) amb el Perdiguero i el Crabioules al fons

començant per l'esquerra: Boum, Maladetes, Turbón, Tucas Ixeia i Perdiguero

Arribem al punt de sortida a les 19.10h, després de caminar durant més de 11h sense parar, però molt contents per haver superat la verticalitat d'aquesta vall tan agresta.


Salut
pep

FERRATA DEL TOSSAL DE MIRAVET


Dilluns, tornem cap a casa després d'un cap de setmana intensiu d'activitat de muntanya. Abans, però, passem per Pont de Suert a fer la ferrata del Tossal de Miravet, que recórre una sèrie d'agulles al damunt mateix del poble. La seva línia i equipament són inmillorables i ens deixa un bon sabor de boca. Llàstima que comencen a caure gotes i no portem el material adequat per fer l'última tirolina. Fa una calor sofocant i em cau la gota gorda, i a sobre amb el casc...!! bufff ....

L'aproximació es fa en 15 minuts des de l'escola de muntanya de Pont de suert. La ferrata, depenent del nivell que tinguem, dura entre 1 hora i mitja i 2 hores. El descens es fa en 20 minutets per un senderó que ens fa baixar gairebé corrent de la pendent que té.






Salut
pep

BTT PER LES PISTES DE CERLER

pels carrers de Cerler
Dissabte matí, hem pujat amb en David a fer un cap de setmana d'activitat a la vall de Benasque. El divendres arribem massa tard per aixecar-nos d'hora, així que deixem els pics de Remuñe per diumenge i decidim aixecar-nos una mica més tard i fer una ruta matinal en BTT.
Sortim d'Anciles sobre les 9.30h en direcció Benasque i d'aquí anem a buscar la carretera que puja a Cerler, on parem a fer un tomet, i més endevant a l'Ampriu, que havia sigut final d'etapa de la Vuelta amb port de categoria especial. La pujada des d'Anciles té uns 16,5 km i una pendent mitja del 8,3%, és a dir més dur que el Tourmalet si el fem des de Ste Marie de Campan (17 km al 7,5 %)!! 
carretera de Cerler a l'Ampriu amb el Perdiguero al fons
Quan arribem a l'Ampriu aprofitem que el bar és obert per fer un bon "xampú" i ens animem a pujar part en bici part a peu fins a la Colladeta (2245 m), amb rampes que costen de pujar a peu i que superen el 25%. Aquest coll queda sota del pic de Gallinero, el punt més alt de les pistes d'esquí de Cerler (2728 m), i seprara la zona de l'Ampriu i Basibé amb la zona del Cogulla i el Sarrau, fins on baixarem ja per pista més bona per anar a trobar el camí forestal de l'Avert i la Selva d'Anciles, a meitat de les pistes d'esquí. 
colladeta de Gallinero amb les Maladetes (3404 m) al fons
D'aquí anirem a buscar el PR que baixa directe cap a Anciles després de creuar la primera barrancada, ciclable el 85%, i on disfrutarem d'una bona baixada per senderó fins a la porta de casa.

pujant a la Colladeta del Gallinero


coll de l'Ampriu amb el massís del Posets (3375 m) al fons
PR cap a Anciles
PR cap a Anciles



Salut
pep

16 d’ag. 2011

WAY BACK HOME - DANNY MACASKILL



salut
pep

ERMITA DE ST GREGORI

Aprofitant que haviem quedat amb la Sònia a Falset, decidim fer un tomet per l'ermita de St Gregori, que queda a les afores del poble, i on s'hi arriba per l'antiga carretera en direcció a Reus, on en un revolt trobarem el camí que hi porta. Si tenim la sort de no trobar-hi ningú, val molt la pena estar-s'hi una estoneta, ja que l'espectacle està servit. Llàstima que la carretera hi passi tant aprop.
També és molt recomanable per quedar-s'hi a dormir si fem travessa pel Priorat.




salut
pep

ANCILS

El cap de setmana passat vaig estar per la vall de Benasc, on hi ha el camp base: Ancils. Com sempre les seves cases i el seu paisatge em captiva. Excursioneta tranquila fins a l'embassament de Linsoles, a Eriste, i ahir, abans de tornar cap a casa, pujada i baixada d'Ancils a les pistes de Cerler corrent, 400 m + en 1 hora 10 min, i les cuixes com a pedres...







salut
pep

INDUSTRIAL REVOLUTIONS - DANNY MACASKILL

Us torno a posar un vídeo de Danny Macaskill, on aprofita tot el què pot de les fàbriques abandonades d'Anglaterra. És el mag de les dos rodes aquest tio...!!!!



salut
pep

9 d’ag. 2011

VOLTA A EIVISSA EN BICICLETA

  
camí del pla de Corona
Principis de Juliol. He començat vacances fa uns dies i ja fa un temps que preparo la volta a Eivissa en solitari, en tinc moltes ganes, Eivissa és com una segona casa per mi. 
La idea principal d'aquest viatge és unir les torres de guaita que hi ha a s'illa,i que daten dels segles XVI-XVIII, i que servien per controlar l'entrada de naus pirates, fent així un recorregut circular que permet anar parant a les diferents cales que trobarem pel camí. La volta la vaig fer en 3 dies, però val la pena passar-hi més temps. Jo ja hi havia estat vàries vegades i per tant ja em coneixia la major part de les cales, així que ho vaig escurçar. Per mi l'ideal serien 6 dies, inclús fent alguna incurssió cap al centre de l'illa, Sta Gertrudis per exemple, on fan uns "montaditos" genials. Les distàncies no són llargues i les carreteres i pistes asfaltades són molt ciclables.
bestiar a St Mateu
Per dormir podem aprofitar els càmpings que anirem trobant pel camí o senzillament sota "l'hotel de les mil estrelles" si portem un saquet de dormir i la previsió de la météo ha de ser bona. 
A continuació descriure a grans trets la ruta sencera, sense aturar-me massa en els detalls, ja que aquests els heu d'anar trobant vosaltres mateixos en el vostre camí.
ÀNIMS !!!
Surto el dia 15 al matí d'Alcover cap a Reus amb la bicicleta per agafar el tren a Barcelona, on embarco a les 9.30h. Arribo al port d'Eivissa sobre les 18h després d'un dia a bord una mica, bastant aborrit. Sort de la música!
es Pou des Lleó
Començo la volta des del mateix port, sortint l'últim del vaixell i dirigint-me cap al centre de la ciutat, al passeig Bara de Rei, des d'on continuo en direcció S cap a la platja d'en Bossa, on passo dels txiringuitos amb música dance i segueixo cap a ses Salines, la platja des Cavallet i la torre de ses Portes. Aquesta torre està al vèrtex més sud de s'illa, tocant a la reserva natural dels Freus, a mig camí d'Eivissa i Formentera.
Ses Salines
Torno enrera cap a les Salines i St Jordi, on aprofito per comprar una mica de menjar, fruita i beure. Continuo en direcció a sa Caleta, on trobem les restes d'un poblat fenici del s.VII a.C. Segueixo cap a la cala des Jondal on no m'aturo i continuo en direcció es Torrent i Porroig fins arribar a una carretera secundària, on agafo pista fins anar a parar a la carretera des Cubells i cala d'Hort. Abans d'arribar-hi, però, agafo pista a l'esquerra per arribar-me al mirador des Vedrà, just a sota la segona torre de guaita, la des Savinar, on m'enfilo pel senderó per arribar-hi en 10 minuts. La vista és de les maques de s'illa, no tinc paraules!
Continuo en direcció a cala d'Hort, però abans d'arribar-hi giro a la dreta en direcció a cala Vedella, abans d'arribar-hi, però, paro a fer una visita a la vila Púnico-Romana del s.V a.C - VII d.C.
torre de ses Portes
Arribo a cala Vedella i continuo per pista asfaltada en direcció a cala Molí, des d'on continuo per carrers d'urbanitzacions i pistes asfaltades fins a cala Tarida, cala Comte i cala Bassa, des d'on hi ha una de les millors postes de sol de s'illa. D'aquí segueixo cap a St Antoni, la segona població més gran de s'illa, pel port des Torrent i la cala de Bou.
camí des Canar a sta Eulària
Des de St Antoni vaig, ara en pujada per carretera, en direcció a cala Salada, des d'on continuo pujant en direcció a Sta Agnès, passant pel pla de Corona, on trobarem unes bones vistes i paisatges interiors molt guapos. De Sta Agnès continuo en direcció a St Mateu per carretera i d'aquí en direcció a es Portitxol i el residencial s'illa Blanca, fins arribar per pista a na Xamena, on gaudim d'unes vistes excel.lents, amb uns bons penyasegats. Baixo al port de St Miquel, abans però ens podem arribar a la torre des Molar que ens queda a l'esquerra per pista sorrenca. Pujo i baixo a la cala de Benirràs, on val la pena fer una aturada i gaudir de la natura eivissenca. De Benirràs vaig a buscar la pista que em portarà a cala Xarraca, i des d'allí, per carretera fins a cala Portinatx. 
vila Púnico-Romana de sa Caleta
Des d'aquí continuo en direcció SE per pista asfaltada i en pujada cap a St Joan de Labritja, passant per la cala d'en Serra, on trobarem una estructura hotelera inacabada. De St Joan continuo per carretera, encara en pujada fins al coll de st Joan i baixo cap St Vicent de sa Cala, on m'aturo a veure l'esglèsia. Continuo per la carretera en direcció a cala St Vicent, però abans faig una visita al santuari Púnic des Cuieram. Continuo en pujada per carretera en direcció a St Carlos, abans però em desvio per anar fins a sa cala des Pou des Lleó i la torre d'en Valls, des d'on hi ha una vista excel.lent de l'illa de Tagomago.
molí característic de s'illa
Des Pou des Lleó continuo en direcció a cala Mastella, seguint indicadors de bicicleta. D'aquí pujo per pista asfaltada en direcció a St Carlos, però abans d'arribar-hi agafo direcció es Canar per pista asfaltada. Aquí podem aprofitar per visitar els dos mercats més importants de s'illa: Las Dalias, que obra cada vespre-nit, i el mercat de Punta Arabí, que obre els dimecres tot el dia.
Eivissa
Continuo cap a Sta Eulària des Riu, primer per pista i després per carretera. En aquesta població és molt recomanable fer una visita al puig de Missa, on veurem com era el poble antigament i com la gent es reunia al voltant de les voltes que inicien l'esglèsia per fer-la petar de tant en tant. També hi tenim una bona panoràmica de sta Eulària. Creuo el poble i continuo en direcció a cala Llonga, però abans d'arribar-hi agafo un encreuament a la dreta per carretera sense senyalitzar en direcció a Eivissa. Uns km més enllà agafo pista asfaltada a l'esquerra que em porta de dret a la carretera de cala Llonga a Jesús. Visito l'església i continuo en direcció a cap Martinet, on val la pena aturar-s'hi una estona. D'aquí giro a la dreta fins a cala Talamanca, des d'on ja es veu el port d'Eivissa, i on gaudirem d'una bona vista si hi arribem de cara al vespre. Els colors que es posen sobre la ciutat i la decoració lumínica dels seus carrers fan una barreja colorística exquisita.
posta de sol a Benirràs
No em queda res més per explicar, de moment, només dir-vos que us animeu, agafeu un planell i traceu la ruta que us he descrit, o baixeu el track pel GPS, i a gaudir de s'illa...!!! Molta sort.

es Vedrà



Salut
pep

27 de jul. 2011

ENTRE LA RIBERA I LA TERRA ALTA

Avui tocava tomet amb les bicis de carretera. Ens hem trobat amb en David a la Palma. Hem anat fins a Ascó amb la furgo i allí hem començat fent la pujada per carretera fins a la Fatarella, molt maca i gairebé sense descans. Hem parat al forn per "pillar" uns pastissets i unes magdalenes de xocolata i hem continuat direcció a Camposines, des d'on hem trencat a l'esquerra de nou cap a Ascó.
Un tomet tranquil per carreteres molt guapes. 32 km en poc més d'1 hora i mitja. Les flaques agafen força...!















salut
pep

25 de jul. 2011

PEDRAFORCA

Edu senyalant la direcció correcte
Ahir l'Edu em va dir que marxava al Pedraforca tan sí com sí. Jo, després de posar-me les bambes de muntanya i veure que els talls que tinc als peus ja no em fan tan mal, decideixo acompanyar-lo. Així doncs marxem cap a Saldes, on arribem unes 2 hores i mitja més tard. Fem unes birres a Gòsol, mengem una mica a Saldes i a dormir al mirador de Gresolet.
Edu de camí el Calderer
El "Pedra", com ho coneixem molts muntanyencs, és la gran muntanya catalana abans d'arribar als Pirineus, i per tant és una clàssica de l'alpinisme català, sobretot perquè ofereix una via normal rel.lativament accessible, tot i que de vegades et trobes cada cosa que et fa posar les mans al cap. És un massís format per diverses agulles que rondes els 2.500 m d'alçada. Entre els més alts hi trobem els pollegons superior i inferior, i el Calderer, segon en alçada. La seva imatge de forca rocosa abans d'arribar a Saldes és una de les estampes més boniques del pre-Pirineu, i la converteixen en una de les 50 ascencions més boniques.
Avui el despertador ha sonat a les 6.30h. Una mica de suc, pa i una poma, i a caminar muntanya amunt. Primer passem pel costat del refugi Lluís Estasen i continuem pel PR (marques grogues i blanques) que ens duran al coll del Verdet (2256 m), des d'on podem disfrutar de l'excel.lent vista que tenim cap a Gòsol, St Joan de l'Erm i la cara S del massís del Cadí-Moixeró.
Pep crestejant del pollegó al Calderer
Pujant amb l'ajuda de les cadenes del Calderer
Continuem ara ja per pedrera fins a trobar la canal  que enfila el senderó cap a la cresta cimera. Hem d'anar en compte de no xafar malament, el terreny està banstant descompost. Finalment, després de 2 hores i mitja arribem al Pollegó Superior, que amb els seus 2506 m és el punt més alt del massís. Fem la foto de rigor i continuem per la cresta en direcció al Calderer, on sembla que no hi ha ningú. Hi arribem després de superar un petit coll i on ja veiem les cadenes que ens ajudaran a superar la muralla de roca, tan a la part inferior com a la part superior. Arribem al cim del Calderer mitja hora més tard, que amb els seus 2500 m és el segon punt més alt del massís.
els germans Ulldemolins al cim del Calderer 2500 m, al fons el pollegó superior

 
Reculem el troç de cresta que hem fet del pollegó Superior al Calderer i anem a buscar el senderó que baixa de la tartera del Pedraforca cap al refugi, i d'allí a la furgo de nou. Haurem d'anar en compte ja que la tartera està molt descomposta i ens podem torçar un tormell molt fàcilment.

els germans Ulldemolins al cim del pollegó Superior, 2506 m








salut
pep